Quan deixar de conduir? Senyals a tenir en compte amb l'edat i crítiques a la renovació del carnet
Deixar de conduir no és un procés fàcil. Si quan et treus el carnet guanyes en autonomia, quan et fas gran i el guardes en un calaix pots perdre aquesta llibertat.
A vegades, però, no queda una altra opció. És el cas de la Montserrat González Durán, metge jubilada de 72 anys.
Després d'agafar el cotxe per Barcelona durant més de quatre dècades, ha notat que ja no té els mateixos reflexos: "Mai havia tingut sensació de por... I ara en tinc."
Si plovia o el sol l'enlluernava, ja no circulava tranquil·la. També es posava tensa quan havia de canviar de carril, un gest que abans feia sense pensar.
"No vull córrer riscos d'atropellar algú... Si no em sento segura, fora, s'ha acabat!", afegeix.
A la Montserrat, però, no li toca renovar el carnet fins als 75, o sigui que podria continuar al volant tres anys més.
I aquí és on creu que alguna cosa falla: "S'haurien de fer revisions mèdiques cada any i no cada cinc."
Les revisions mèdiques són totalment insuficients, això ho tinc claríssim.
A Espanya, no hi ha un límit d'edat legal per a la conducció.
Fins als 65 anys, el carnet de cotxe o moto més comuns --el tipus B-- s'ha de renovar cada deu, i a partir d'aquesta edat, es redueix a cada cinc.
A banda de la freqüència, també són habituals les crítiques a l'efectivitat dels testos psicotècnics.
"A la consulta, a vegades ens sorprenen algunes persones que no entenem com se'ls hi ha renovat", admet Isabel Sala Matavera, neuropsicòloga de l'Hospital de Sant Pau.
Les proves són suficients?
Les revisions mèdiques per poder renovar el carnet es fan en centres autoritzats per la DGT. Valoren, entre d'altres, la visió, l'audició i la coordinació motora.
Habitualment, el ritme dels testos psicotècnics és ràpid i no sempre queda clar quin és el llindar que cal superar perquè se't consideri apte.
"Són protocols de fa molts anys i no estan dissenyats per detectar un deteriorament cognitiu", valora Sala, coautora d'un estudi de l'Hospital de Sant Pau i la Fundació Mapfre sobre el procés de deixar de conduir.
La neuropsicòloga creu que seria necessari actualitzar els exàmens perquè "avaluïn la conducció d'una forma més pràctica, més real".
Proposa, per exemple, que s'instal·lin simuladors que reprodueixin la circulació de manera més fidedigna que els actuals.
En canvi, la cap de la Prefectura Provincial de Trànsit de Barcelona, Natàlia Padilla, defensa que el mètode actual permet fer "un bon seguiment" de possibles malalties o pèrdua de capacitats.
La directiva de la DGT indica que "cada vegada es fan més revisions que posen condicions a l'hora d'agafar el cotxe".
Es tracta de requisits com circular només de dia, dins d'un perímetre concret --a un radi de 20 o 50 quilòmetres-- o amb un límit de velocitat.
Cinc "red flags" en la conducció
La neuropsicòloga Isabel Sala enumera alguns senyals d'alerta per a qualsevol que es posi al volant:
- Dificultat per mantenir-se dins del carril.
- Dificultat per mantenir una velocitat constant.
- Dubtes amb les marxes.
- Descuits en posar els intermitents.
- Desorientació espacial.
Tot i això, cal deixar clar que el col·lectiu de conductors majors de 65 anys no suposa un problema en termes de sinistralitat.
Segons l'últim informe oficial sobre accidents de trànsit a Catalunya, el nombre de morts i ferits de més de 64 anys es troba molt per sota dels joves --conductors de menys de 34 anys-- i dels adults --entre 35 i 64 anys.
Com afrontar el moment de deixar de conduir?
La DGT, en una guia publicada el mes d'abril, recomana no prohibir als familiars grans que agafin el cotxe, sinó acompanyar-los primer a un centre de reconeixement.
També posa el focus en l'entorn familiar i social més proper a l'hora de "detectar possibles senyals" de pèrdua de reflexos.
De tota manera, diu que s'ha d'intentar "mantenir sempre la màxima llibertat i mobilitat possible" del conductor.
La manera òptima d'afrontar-ho és acompanyar la persona durant el procés, pactar els canvis amb ella i aplicar-los progressivament.
Natàlia Padilla, de la DGT, també apel·la a la col·laboració del metge de família com a "aliat estratègic" en la presa de decisions.
Disposar de mitjans alternatius, sigui el transport públic o algun amic o familiar, és crucial "perquè la persona no s'aïlli ni presenti símptomes de depressió", assenyala la neuropsicòloga Isabel Sala.
I un últim punt important: l'entorn de la persona. "Si jo visqués en un poble, portaria cotxe", admet la Montserrat González.
És obvi que no és el mateix circular per la plaça Espanya de Barcelona que per un poble sense semàfors, i això també ha de tenir un pes quan un es planteja abandonar la conducció.
