Quan els drons salven vides: es comencen a provar per fer rescats de muntanya
Els drons són una de les tecnologies que més han evolucionat en els últims anys i cada cop tenen més aplicacions: més enllà de les bèl·liques o de la fotografia, també s'han provat en l'agricultura o en el transport.
Ara, dues empreses catalanes han fet una prova als Pirineus, una de les primeres que es fan al món, per saber si poden ser una eina útil en els rescats de muntanya. Ho han fet a Canillo, a Andorra, a uns 1.900 metres d'altitud.
Els drons permeten, sobretot, guanyar temps en situacions crítiques, en què cada minut compta. Una de les proves ha demostrat que els rescats poden ser més àgils i ajudar tant els rescatats com els rescatadors.
"El que ofereixen és rapidesa d'actuació", assenyala Eduard Ibáñez, CEO d'Aerofor i pilot de la prova. "Els bombers han anat sense motxilles ni pes, perquè els drons han portat el material, i han pogut assistir els accidentats molt abans que si anessin carregats amb tot l'equip", afegeix.
Una altra de les possibles aplicacions és la de portar medicaments, mantes o oxigen als accidentats mentre esperen que arribi l'ajuda, sobretot en llocs d'accés difícil. Però també s'han fet proves amb una llitera per saber si seria viable poder portar les persones accidentades a un lloc segur, tal com es faria amb un helicòpter.
Pendents de l'evolució de la tecnologia
Això sí, encara és una prova: el dron, un dels més avançats del món, té una càrrega màxima de 100 quilos, i encara no és suficient per garantir un rescat amb seguretat. Tampoc l'autonomia, que encara és lluny de la que té un helicòpter.
Però l'evolució de la tecnologia fa preveure que aquestes proves puguin ampliar-se aviat: de fet, les primeres proves de càrrega, també a Andorra, es van fer fa un any i tenien una capacitat de 30 quilos, menys d'un terç que el model actual.
Aquesta ràpida evolució fa preveure que l'ús en condicions reals pugui arribar aviat, com apunta Frédéric Kauffmann, fundador de The NeverRest Project, l'altra empresa que ha preparat les proves:
Estem molt a la vora de poder portar medicaments a un entorn complex, i segur que aviat també podrem fer-ho amb persones.
I no només es tracta de tenir més capacitat de càrrega o més autonomia: els nous drons també són més segurs, amb operatives automàtiques, sensors que detecten obstacles i, esclar, sense pilot: "En un helicòpter hi ha els tècnics, el pilot, que es juguen la vida; el dron, si es trenca, només és una màquina", assenyala Ibáñez.
Inspirats per Natalia Nagovitsina
La idea de provar els drons per als rescats d'alta muntanya va sorgir fa uns mesos arran de la mort d'una alpinista russa, Natalia Nagovitsina. La dona, de 47 anys, va patir un accident a més de 7.000 metres al Jengish Chokusu, el cim més alt del Kirguizstan. Es va desplegar una gran operació de rescat, que va acabar amb un altre alpinista mort, i finalment es va acabar suspenent.
El rescat fallit va inspirar aquestes proves amb drons, per intentar salvar més vides, com assenyala Kauffmann:
Tenim la tecnologia per arribar a Mart, tenim coets que aterren sols i no hem sigut capaços com a humanitat d'arribar a resoldre aquest problema.
Ara, després d'aquesta primera prova als Pirineus, es preparen per a una segona prova a l'Himàlaia, a més de 6.000 metres, per veure com l'altitud afecta la capacitat i l'autonomia dels drons i poder plantejar solucions en un terreny encara més complicat.
