Quan la ficció supera la realitat
Quan van aparèixer les plataformes de streaming vaig tenir moltes discussions amb gent de l'audiovisual. Deien que la tele convencional havia mort. Jo els deia que no.
Uns anys i moltes plataformes després, la televisió en streaming va camí de posar publicitat de iogurts, ja penja un capítol cada setmana, inclou continguts de tots els gèneres i ja pensa a fer programes en directe.
Per mi, això seria el més destacat d'aquesta temporada: que la "gran esperança blanca" de la televisió s'ha convertit en una barreja entre una cadena convencional, un catàleg d'Ikea i una app de banca on t'ho has d'acabar fent tot tu: obrir, pujar, baixar, entrar, buscar idioma, subtítols o velocitat. És mes ràpid, tot i la cua, entrar a un cinema.
Per la a propera temporada auguro que ens donarem de baixa de moltes, perquè les mateixes plataformes han fet que la ficció superi la realitat, per primera vegada a la vida, almenys quantitativament parlant.
Aquest és el final per la seva pròpia ficció i sense possibilitat de renovar temporada. Per això ja estan preparant un spin-off, que mes aviat serà un reboot de la tele de sempre, però pagant cada mes.
