Carrer elevat de l'edifici Green House
Carrer elevat de l'edifici GREENH@USE 140, finalista del guardó d'arquitectura (EUmies Awards/José Hevia)

Quatre obres arquitectòniques de Catalunya, finalistes del premi Mies van der Rohe

Es tracta de la Casa 10K i la Greenhouse 140 de Barcelona, la rehabilitació de Vapor Cortès-Prodis de Terrassa i la intervenció a la plaça Major d'Olot
El periodista Joan Aleix Mata Ribes mirant a càmera
Periodista de 3CatInfo
3 min

Quatre obres catalanes han estat seleccionades com a finalistes del prestigiós Premi d'Arquitectura Contemporània de la Unió Europea, també coneguts com els Mies van der Rohe Awards 2026.

Els quatre projectes distingits són la GREENH@USE 140 de Barcelona, de l'estudi Peris+Toral Arquitectes; la rehabilitació de l'antiga fàbrica Vapor Cortès - Prodis 1923 de Terrassa, de l'estudi H Arquitectes; la Casa 10K de Barcelona, de l'estudi TAKK, i la intervenció a la plaça Major d'Olot, d'Un Parell d'Arquitectes.

La Comissió Europea i la Fundació Mies van der Rohe han anunciat les 40 obres seleccionades per al premi d'aquest any.

Al llarg de tres dies de deliberacions a Barcelona, el jurat ha examinat l'estat actual de l'arquitectura a Europa i en un comunicat han expressat que les obres finalistes exemplifiquen com els arquitectes assumeixen la responsabilitat de projectar de manera ètica i sostenible.

Les obres seleccionades s'estenen per 36 ciutats de 30 regions i 18 països. Hi ha 7 obres de l'estat espanyol. Una d'aquestes és la intervenció arquitectònica al monestir de Vilanova de Sixena, a Osca.

Casa 10K - Barcelona

El projecte "Casa 10K" és la reforma d'un apartament de 50 m2 a Barcelona, feta amb materials reciclats i econòmics, amb un pressupost de només 10.000 euros.

Vista interior de l'habitatge, amb els nous materials utilitzats en la reforma
Vista interior de l'habitatge, amb els nous materials utilitzats en la reforma (EUmies Awards/José Hevia)

Aquesta intervenció, de l'estudi TAKK de Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño, es va concebre, segons els autors, com una forma de "resistència econòmica i mediambiental", en un context d'emergència climàtica i de crisi residencial a Barcelona.

Els materials emprats són principalment planxes d'aglomerat de fusta i llana de roca, que garanteixen la sostenibilitat, l'aïllament tèrmic i l'eficiència energètica.

Vapor Cortès - Prodis 1923 - Terrassa

Corredor central del renovat complex Vapor Cortès - Prodis
Corredor central del renovat complex Vapor Cortès - Prodis (EUmies Awards/José Hevia)

El projecte ha convertit l'antic complex industrial tèxtil Vapor Marquès de principis del segle XX, que ha estat restaurat al nord del barri de Ca n'Aurell de Terrassa, per convertir-se en la nova seu de la fundació Prodis. És obra de David Lorente, Josep Ricart, Xavier Ros i Roger Tudó, de l'estudi H Arquitectes.

El principal objectiu ha estat recuperar el corredor central que connecta els dos edificis principals on es concentra el gruix de l'activitat. El projecte també ha volgut retre homenatge a les estructures de fusta que caracteritzaven la construcció original.

Interior del renovat Vapor Prodis 1923
Interior del renovat Vapor Prodis 1923 (EUmies Awards/Adrià Goula)

GREENH@USE 140 - Barcelona

Situat al barri del 22@ de la capital catalana, consta de 140 unitats d'habitatge social i 15 apartaments d'habitatge temporal.

Atrium de l'edifici GREENH@USE 140
Atrium de l'edifici GREENH@USE 140 (EUmies Awards/José Hevia)

Una de les principals característiques és que té un atrium que redueix el consum energètic pel seu efecte termodinàmic i alhora esdevé el nucli de la vida comunitària.

És obra de Marta Peris, José Toral i Jaime Pastor, de Peris+Toral Arquitectes.

Plaça Major - Olot

La reforma de la plaça Major d'Olot és una de les quatre finalistes catalanes als guardons
La reforma de la plaça Major d'Olot és una de les quatre finalistes catalanes als guardons (EUmies Awards/José Hevia)

El projecte té l'objectiu de regenerar la plaça Major d'Olot com a eix central de la vida comunitària. La intervenció arquitectònica ha anat dirigida a rehabilitar les façanes originals, ressaltar el patrimoni cultural i arquitectònic i reactivar i reomplir els habitatges buits.

Abans de la intervenció, la majoria d'edificis tenien mancances estructurals i constructives, i al voltant d'un terç dels habitatges estaven buits. És obra de Guillem Moliner, Eduard Callís, Clàudia Calvet, Pep de Solà-Morales i Quim Domènec.

Patrons de les façanes de la plaça Major d'Olot
Patrons de les façanes de la plaça Major d'Olot (EUmies Awards/José Hevia)

Les façanes s'han renovat seguint la tradició olotina de decorar les façanes amb pintures, influïdes per l'Escola d'Art d'Olot. Els patrons de cada edifici s'han escollit seguint investigacions històriques, basant-se en antigues fotografies i pintures.

Temes relacionats

Avui és notícia

Més sobre Arquitectura

Mostra-ho tot