Quatre tirotejos en un mes a Barcelona: "Hi ha una correlació amb el narcotràfic"
Aquest últim mes, només a Barcelona, hi ha hagut quatre tirotejos vinculats principalment al narcotràfic. Els Mossos d'Esquadra admeten que hi ha hagut un lleuger increment dels delictes relacionats amb el crim organitzat a la capital respecte de les dades de l'any passat.
Repassem el calendari. L'últim va ser aquest dilluns a la Zona Franca, amb una persona ferida i cinc detinguts. El 2 d'agost, una altra persona va resultar ferida per un tiroteig al carrer Urgell. El 15 de juliol, un home va morir a trets a l'interior d'un portal del carrer de Consell de Cent. I tres dies abans, el 12 de juliol, hi va haver un altre tiroteig al centre de Barcelona, al carrer Diputació.
La comissària subcap executiva dels Mossos, Alícia Moriana, assegura que són fets independents sense connexió entre ells, excepte dos dels casos que estan relacionats amb xarxes criminals de Montenegro. En declaracions a "El Matí de Catalunya Ràdio", reconeix una correlació entre les armes de foc i el tràfic de drogues: "La major part dels incidents estan relacionats amb la implementació del crim organitzat al nostre país, de la mà del narcotràfic".
Tot i això, defensa que no hi ha hagut un augment de l'ús d'armes de foc: "No són individus que atempten contra la vida dels ciutadans sense motiu aparent, en la majoria de casos són grups criminals que actuen entre ells i de manera evident relacionada amb el tràfic de drogues."
L'objectiu, en molts casos, és "desestabilitzar les bandes rivals", comenta Moriana, una mesura de control intern de les xarxes criminals.
No són un fenomen freqüent
Tot i detectar un repunt d'aquests delictes, la comissària assegura que els tirotejos no són un fenomen freqüent a Catalunya, a diferència d'altres entorns europeus com Suècia o Marsella.
A més a més, afirma que el fet que els delictes passin aquí no implica que estiguin relacionats amb activitats criminals que tenen lloc al territori, sinó que molts cops és circumstancial: "La víctima del 2 d'agost estava complint condemna en règim obert per uns fets comesos fora de Catalunya."
Moriana afegeix que "s'ha posat de manifest que Catalunya pot ser una zona on bandes criminals dirimeixen disputes, envien sicaris itinerants que molts cops venen d'altres països i executen accions violentes".
Tot i això, fa una crida a la calma: "Les armes de foc a la via pública no es duen de manera generalitzada i no s'utilitzen de manera indiscriminada."
Del tràfic de drogues a la producció pròpia
Segons els Mossos, Catalunya ha passat de ser un lloc de pas de drogues a ser un territori productor. "Ja fa temps que anem advertint dels perills que això comporta, una circumstància que atrau criminals", comenta Moriana.
Al cos, preocupa la implementació del crim organitzat, que gira especialment al voltant de la marihuana. "El clima ajuda a fer que els productors de marihuana s'interessin per Catalunya", diu la comissària.
Els Mossos requisen 800 armes blanques al mes
El que més preocupa els Mossos és la presència d'armes blanques. Aquests mesos s'ha reforçat el nou pla que substitueix el DAGA, vinculat a la detecció i retirada d'armes blanques de l'espai públic. Segons Moriana, es vol aconseguir "un espai lliure d'armes de tota classe, bàsicament blanques però també de foc".
Per aquest motiu, s'han intensificat els controls i les accions i s'han requisat 800 armes blanques cada mes, especialment en espais d'oci, en baralles o en activitats relacionades amb el tràfic de drogues, un nombre molt més gran que el d'armes de foc.
La comissària atribueix aquest augment a un increment dels controls: "Si augmentem els esforços, és normal que es trobin armes."
