Què és la Junta de Pau de Trump, un consell de seguretat a l'ombra de l'ONU?

Aquest dijous arrenca la Junta de Pau, el nou organisme internacional liderat per Donald Trump, encarregat de supervisar la resolució de conflictes.

Originàriament, es va concebre com un petit grup de líders i exlíders mundials i algun multimilionari proper a Israel per supervisar l'alto el foc i la reconstrucció de Gaza devastada per més de dos anys de guerra.

Però l'ambició del president nord-americà no té aturador i ha convidat una seixantena d'estats a formar part d'aquesta mena de pseudoconsell de seguretat de les Nacions Unides.

Quan una periodista li va preguntar dimarts passat si la junta podia substituir l'ONU, Trump va dir:

Trump ha triat el Fòrum Econòmic Mundial de Davos, a Suïssa, per presentar oficialment la fundació.

Els que vulguin formar-ne part primer han de passar per caixa. Han d'abonar 1.000 milions de dòlars per a un lloc permanent, una quantitat que en teoria serà per reconstruir Gaza.

Una dotzena d'estats han dit que hi participaran

Un dels últims a acceptar la invitació ha estat el primer ministre d'Israel.

Benjamin Netanyahu ha superat les reticències prèvies després que els Estats Units van convidar també els líders de Qatar i Turquia, els seus rivals regionals. De fet, Recep Tayyip Erdogan encara rumia si hi participa.

Qui sí que ha donat el seu sí entusiasta és el president de l'Argentina, Javier Milei, que va dir que seria un "honor" formar part de la Junta de Pau. També ho ha fet el president d'Egipte, Abdel Fattah al-Sisi.

En total són poc més d'una dotzena d'estats els que ja han dit que hi participaran.

Entre aquests hi ha l'Azerbaidjan, el Marroc, Kosovo, els Emirats Àrabs Units, Bahrain, Armènia, el Vietnam, el Pakistan, a més d'Hongria i Bielorússia, els únics europeu fins ara que han dit que s'hi apunten.

D'altres com França va comunicar que "no podia respondre favorablement" a la invitació en aquesta fase. Davant d'això, Trump va amenaçar de "posar aranzels del 200% als vins i xampanys francesos. I Macron s'hi unirà".

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, també va rebre una invitació, però "no preveu" participar-hi juntament amb Rússia, que encara "n'estudia el detalls".

Noruega, Suècia i Itàlia ja han dit que no hi participaran.

De fet, la Unió Europea vol fixar una posició comuna en la reunió d'emergència de dijous per discutir la crisi de Groenlàndia.

Els palestins, exclosos de la presa de decisions

La Casa Blanca va anunciar que una junta executiva treballarà para aplicar la visió de la Junta de Pau a Gaza.

Entre els seus set membres destaca Marco Rubio, secretari d'Estat nord-americà; Jared Kushner, gendre de Trump; Tony Blair, exprimer ministre britànic, i Marc Rowan, director general d'una de les empreses d'inversió més importants del món.

Aquesta junta executiva tindrà com a "assessor estratègic" Aryeh Lightstone, una figura clau de la controvertida Fundació Humanitària de Gaza creada pels Estats Units i Israel per substituir la feina de l'ONU en el territori palestí.

La seva gestió en el repartiment d'ajuda humanitària va portar a la mort centenars de palestins que buscaven aliments.

Per sota hi haurà la Junta Executiva de Gaza, liderada pel búlgar Nikolai Mladenov. S'ocuparà de la segona fase de l'acord de pau entre Israel i Gaza que inclou el desplegament d'una força internacional, el desarmament de Hamàs i la reconstrucció del territori palestí.

També ha de supervisar la transició de poders de Hamas a l'anomenat Comitè Nacional per l'Administració de Gaza, format per tecnòcrates palestins que hauria de gestionar els assumptes diaris de l'enclavament. Una mena de regidors municipals, segons els crítics.

Ara per ara, segueix la feblesa de l'alto el foc a Gaza.

Aquest dimecres han mort almenys onze palestins més per foc israelià, segons fonts mèdiques locals. Des de l'alto el foc tancat l'octubre passat, han perdut la vida més de 470 palestins i tres soldats israelians.