Què fer si ens trobem un animal ferit: "És millor que se n'encarreguin els professionals"
Un pollet que ha caigut del niu, un altre que ha saltat espantat per un petard, un falciot que ha xocat contra un edifici i té l'ala trencada... La primavera i l'inici de l'estiu és una època amb moltíssima activitat al món animal.
És l'època de reproducció, sobretot, d'espècies migradores, com tot el grup d'orenetes, i als centres de recuperació de fauna, com el de Torreferrussa, ja saben que són uns mesos de no parar.
Així que no seria gens estrany, i potser ja us hi heu trobat, que topéssim amb algun animal ferit.
Què hem de fer si ens passa?
És essencial saber com actuar perquè una mala decisió, encara que sigui amb bona intenció, pot sentenciar a mort l'animal.
Per ajudar la ciutadania i, per tant, els mateixos animals, a resoldre-ho amb un final el més satisfactori possible, el Cos d'Agents Rurals i el Servei de Fauna i Flora de la Generalitat col·laboren amb desenes de clíniques veterinàries repartides per Catalunya. Si trobem un animal ferit, podem portar-lo a aquests centres, que se'n faran càrrec fins que arribin els Agents Rurals a recollir-los. Ho detalla el cap de servei del centre veterinari Survet, Ignasi Pulido:
Podem rebre 60 animals en un sol dia i uns 500 en un mes!
Mentre fèiem aquesta entrevista, de fet, hi va arribar l'Olívia, una veïna amb una capsa de sabates a les mans que a dins tenia un pollet de mallerenga carbonera:
El pobre havia caigut del niu, enmig d'un bullici de persones, cotxes i gossos. Els altres van aconseguir pujar per l'arbre però aquest no.
Cinc minuts després, entra per la porta del centre veterinari un veí amb un falciot que ha xocat contra algun element urbà. El porta en Christophe, que li ensenya al veterinari l'ocell que porta dins de la capsa, amb una ala visiblement trencada i ensangonada.
Jo sabia que alguns veterinaris col·laboren en la recollida d'animals ferits perquè tinc un gos i el nostre veterinari ens ho va dir.
Desenes de clíniques veterinàries col·laboren en el projecte
Per saber quines clíniques formen part del projecte, es pot fer la consulta al web Mediambient.gencat.cat.
El centre veterinari Survet Diagonal, de Barcelona, curiosament, és un dels centres de Catalunya que més animals rep tot i estar al mig de la gran ciutat. El veterinari Ignasi Pulido recorda el perquè:
És que no hi pensem mai, però compartim la ciutat amb moltíssims animals. I la configuració de la ciutat és un obstacle per a ells i, de vegades, un perill. A més, és clar que hi ha molta gent conscienciada.
Al centre, els hidraten i els donen una mica de menjar. I els Agents Rurals no triguen gens a arribar per endur-se'ls cap al centre de recuperació de fauna de Torreferrussa.
De vegades és millor no tocar-lo!
Però, si trobem un animal ferit, l'hem de posar en una capsa amb foradets i portar-lo a un veterinari? No sempre. De fet, en alguns casos es recomana no tocar-lo.
És el cas de les cries dels cabirols, que ens les podem trobar soles i pensar que estan abandonades, quan és el més natural. La mare se n'allunya per foragitar els depredadors, però sap en tot moment on són.
Un altre cas és el de tots els polls de qualsevol espècie de mussol o rapinyaire nocturn: és millor no tocar-los mai! Encara que hagin caigut del niu, els pares els continuaran alimentant a terra fins que puguin volar. En canvi, si els agafem els condemnem a una vida en centres de recuperació fins que, si tenen sort, els puguin alliberar.
Així que la recomanació primera és que sempre truquem abans de tot als Agents Rurals al 935 617 000, i ells ens informaran de com actuar en cada cas.
Si ens recomanen agafar-los, sempre serà millor posar-los en una capseta de cartó amb foradets per respirar, i que estiguin a les fosques per no posar-los més nerviosos.
Sovint ens trobem persones que els donen pa o llet. Això no s'ha de fer mai! És millor que se n'encarreguin els professionals, perquè cada espècie té les seves necessitats i potser intentant-los alimentar els provoquem una malaltia greu o la mort.
Intentar alimentar-los els pot matar
Ens ho explica el cap del Servei de Fauna i Flora de la Generalitat, Ricard Casanovas, que afegeix:
Gràcies a la col·laboració ciutadana i dels centres veterinaris, el 2024 vam recollir fins a 12.300 exemplars, entre mamífers, ocells, amfibis i rèptils.
I la gran majoria de les recollides de primavera i estiu les protagonitzen orenetes i falciots. L'explicació del perquè ens la dona en César Calabrés, cap de l'àrea de Fauna Protegida del Cos d'Agents Rurals.
Els insectívors migradors, que són orenetes vulgars, orenetes cuablanques, falciots i ballesters, venen aquí a criar en aquesta època. Això genera un gran volum de visitants amb una activitat frenètica aquests dies. I els accidents són nombrosíssims.
A això s'hi afegeix que conviuen amb nosaltres als nostres pobles i ciutats, tan plens d'obstacles per a ells.
El curiós cas dels falciots
El cas dels falciots, l'espècie més nombrosa al centre de recuperació, és especialment enigmàtic i sorprenent. Arriben aquí després de travessar el desert del Sàhara d'una sola volada. I, un cop a les nostres ciutats, ens sorprenen la seva rapidesa i les giragonses que fan en volar per caçar el màxim d'insectes. I no paren mai de volar!
De fet, ni tan sols tenen potes pròpiament dites perquè no els veiem mai quiets. Només paren quan han de pondre ous, uns pocs dies durant tota la seva vida.
Així que els falciots són un dels ocells que més es troben durant aquests mesos, perquè han xocat contra una finestra, per exemple, que és el seu pitjor enemic. Però també perquè potser han quedat atrapats en un lloc petit i no tenen espai per alçar el vol. En aquest segon cas, és millor no agafar-los. Sovint, amb una mica d'inèrcia ja poden sortir volant.
És el cas d'un dels molts falciots que ha arribat al Centre de Fauna de Torreferrussa, com detalla en Rafa Molina, veterinari del centre, davant d'un altre falciot que, lamentablement, no podran salvar, perquè té una ala trencada impossible d'intervenir:
No té res trencat. Però com que està molt primet, li anirà bé estar aquí fins que agafi pes i, després de fer-li proves de vol, mirarem si el podem alliberar.
De vegades, tot i la conscienciació i una actuació correcta, l'animal no se'n surt. Però almenys, gràcies a la col·laboració ciutadana, la gran majoria tenen una segona oportunitat.
