Què hi ha darrere l'Escamot Feliu? Parlem amb el grup que vol homenatjar Núria Feliu
La nit de divendres passat una desena de joves veïns i amics del barri barceloní de Sants, fans de Núria Feliu, van decidir passar a l'acció.
Armats amb arguments, una escombra vella, galleda i cola blanca amb aigua, l'autoanomenat Escamot Feliu va empaperar els rètols del carrer de Joan Güell per canviar-li el nom a Carrer de Núria Feliu - Cantactriu, geganta, estrella.
L'elecció de l'empresari Joan Güell com a personatge damnificat no va ser casualitat, tal com explica l'escamot: "Volem demostrar que els carrers estan plens de noms de gent que no s'ho mereix. Joan Güell va aportar molt al barri, a la ciutat, però ho va fer amb les mans tacades de sang."
Joan Güell, empresari català que va basar part de la seva fortuna en el tràfic d'esclaus, no és una víctima tardana de la "cultura de la cancel·lació", apunta l'Escamot Feliu, més aviat l'eliminació del seu homenatge en el nomenclàtor barceloní és un exercici de "revisió històrica" que consideren necessari.
El vídeo de l'"acció directa" per substituir Joan Güell per Núria Feliu, penjat a Twitter, ja acumula més de 15.000 reproduccions.
Les imatges, en blanc i negre, s'acompanyen del so de "Mireu com va, mireu com ve", una cançó costumista que, segons l'Escamot Feliu, representa molt bé les qualitats que han convertit l'artista en icona de la cultura catalana i gran referent de la capital: "Hi canta sobre la vida a la ciutat, els veïns i veïnes, els joves, les manifestacions feministes... ens va semblar la cançó més adequada."
L'origen de l'Escamot Feliu
Els components de l'Escamot Feliu són un grup d'"amics i veïns molt compromesos amb el barri i la ciutat", deslligats de cap corrent polític, que pretén restar en l'anonimat.
"La idea va néixer a les portes de l'església, tot sortint del comiat a Núria Feliu." Quan finalment van sortir a enganxar els cartells, feia tot just una setmana de la mort de la icònica cantant Núria Feliu, i l'alcaldessa de la ciutat de Barcelona, Ada Colau, ja havia anunciat que l'artista tindria una plaça amb el seu nom al barri de Sants.
Arran de l'anunci d'Ada Colau, alguns dels membres de l'Escamot Feliu van començar a debatre a la mateixa església Santa Maria de Sants sobre quin seria l'emplaçament més idoni per retre homenatge a la cantant.
És d'agrair que l'alcaldessa hagi corregut a assegurar que Núria Feliu tindrà un emplaçament dedicat, però quin? Donar-li qualsevol placeta seria una injustícia.
Un exercici de memòria històrica
Per filosofia, l'escamot considera que hi ha algunes ubicacions del barri que no haurien de canviar de nom: "Hi ha racons amb una forta vinculació històrica, com els jardins de Can Mantega, que parlen del passat agrícola del barri."
El nomenclàtor d'una ciutat, diuen, "té el poder de subratllar o esborrar" la cultura i història d'un barri o d'una ciutat. Posar un nom o un altre a un emplaçament és un exercici de "memòria històrica" i s'ha de fer amb cura.
En tot cas, posats a esborrar un nom, és molt millor "canviar el nom d'esclavistes pel d'artistes", insisteixen. De fet, Joan Güell no és l'únic cas relacionat amb l'explotació de mà d'obra esclava a qui s'homenatja a Catalunya. L'escamot recorda el nom de Miquel Biada i Bunyol, l'empresari mataroní que va impulsar la primera línia de ferrocarril de tota la península Ibèrica.
Pròxims passos de l'escamot
L'Escamot Feliu confirma que ja ha planejat pròximes actuacions per aconseguir els seus propòsits de denúncia i retribució a la figura de Núria Feliu, però no n'han volgut desvelar els detalls.
El procés per donar un emplaçament d'homenatge a Núria Feliu serà llarg. Per poder dedicar un carrer a un personatge "han d'haver passat cinc anys, com a mínim, des de la seva mort", segons informa l'Ajuntament de Barcelona.
Mentrestant, tal com recorda el mateix escamot, és possible fer una petició a l'Ajuntament de la capital catalana perquè sigui el nom de Joan Güell el que se substitueixi pel de Núria Feliu. Una qüestió de justícia històrica.
