Què passa quan infants i adolescents no encaixen en una societat tan sexualitzada?

A la llar d'infants no volia cuetes, i a P3, la filla de la Míriam va començar a verbalitzar que volia ser un nen. La van respectar a casa i a l'escola, i van buscar assessorament. A l'escola és on anaven més perduts i al CAP els van donar la consigna de no prohibir, però tampoc potenciar, que els ha ajudat molt. A l'associació Chrysallis els van suggerir escoltar la menor, que sap què sent; i mai enlloc els han fet apologia del trànsit.

"Dubtàvem de si ho feia per cridar l'atenció, per admiració al seu germà o perquè no encaixava amb les nenes en una societat tan sexualitzada. Ella no se sent còmoda amb una faldilla o una samarreta de lluentons; d'aquí els dubtes de si era un nen."

A les botigues de roba, les seccions de nens i nenes estan molt marcades, però hi ha infants que no se senten identificats amb uns cànons tan definits, explica la Míriam, i això els genera molts dubtes.

"És difícil saber si un nen petit és trans al cent per cent, el temps ho dirà a mesura que creixi, però, si ho manifesten, cal acompanyar-los i dir-los que els estimarem tal com són, no per si tenen pits o els cabells llargs", defensa aquesta mare.

"Som els adults que necessitem etiquetar, les noves generacions pugen amb una ment molt més oberta sobre la identitat i l'orientació sexual."

La seva filla ara fa segon de primària, ha guanyat confiança i seguretat, i espera que, sigui el que sigui el que triï, ho faci sense influències externes i la faci feliç.

Més del 44% de les adolescents de Barcelona se senten atretes per altres noies i més del 18% dels nois entre 13 i 19 anys tenen tendències homosexuals i bisexuals, segons l'Agència de Salut Pública de Barcelona. Alguna cosa està canviant; les dues categories tradicionals de gènere no semblen suficients per contenir la diversitat emergent d'identitats i orientacions.

El trànsit del Teo, professor de secundària

Volia viure com un nen perquè no encaixava amb els estereotips de nena, tot i que la decisió de transitar del Teo Pardo, activista trans i professor de secundària, va ser d'adult. Els seus pares ho van rebre amb por que li fessin mal, i avisa que quan traslladem les nostres pors als fills ("No ho expliquis!") el missatge subjacent és:

"M'agradaria que fossis d'una altra manera, no m'agrada com ets. I és molt important dir-los: 'M'agrada molt com ets, tenir-te a prop i que formis part de la meva família o la meva aula.'"

Darrere la por que la nostra criatura no pateixi s'amaguen pors dels adults, com, per exemple, què pensaran de nosaltres com a referents de masculinitat i feminitat; i, per tant, hi ha una feina personal a fer. "Vivim en un sistema binari i viure sent un home amb pits és complicat i ser una dona amb penis també, però hi ha un milió de possibilitats, i cal que cadascú triï sense pressió ni culpa", argumenta Teo Pardo.

"El malestar de gènere afecta tothom, no només les persones trans. Té a veure amb una organització molt rígida i desigual que ens encaixona, limita la llibertat i causa molts conflictes als adolescents amb el seu cos."

Per Teo Pardo, la pregunta clau és: Com vull viure la meva vida, relacions, sexualitat? El malestar de gènere es pot resoldre amb trànsits diversos que incloguin o no modificacions corporals, socials i legals; tot i que Teo Pardo assegura que, si canviem l'entorn, ningú tindrà la necessitat de transitar.

"Vivim en un món hostil amb la diversitat corporal. M'agrada el meu cos i em sento estimat, però l'autoestima es construeix col·lectivament, i a vegades em sento insegur amb les mirades, sobretot ara que estic embarassat de bessonada."

On ens poden ajudar si tenim dubtes de gènere o sexuals?

"El trànsit no s'ha de viure com un dol o una pèrdua perquè fa mal a les famílies i al mateix menor, sinó com una transformació", defensa l'Eli Soler, psicòloga del SAI . El Servei d'Atenció Integral a la Diversitat Afectivosexual i de Gènere ofereix un espai segur i d'acompanyament gratuït, calmat i confidencial als joves i a les seves famílies.

"Hi ha una normalització de l'obertura a la diversitat sexual. La sexualitat és més fluida. Les noves generacions es qüestionen i deconstrueixen etiquetes i transcendeixen estereotips."

A les Unitats de Trànsit de Catalunya no es fa apologia de la transsexualitat, afirma Gerard Minovas, metge i responsable de la Unitat de Trànsit de Girona, que té psicòlegs i treballadors socials. S'escolten i respecten les necessitats dels infants i joves, i de les seves famílies.

"Els joves o prepúbers, si tenen molta disfòria (el cos es desenvolupa cap al gènere de naixement) i els causa problemes, es planteja un bloqueig puberal per frenar canvis, i després de la pubertat natural es pot iniciar un tractament hormonal per canviar al gènere sentit."

També hi ha un camí legal. La nova llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans planteja l'autodeterminació del gènere: que canviïn de sexe al registre civil i el DNI amb una declaració de voluntat (fins ara calia un diagnòstic de disfòria de gènere i dos anys de tractament hormonal), explica l'advocada del SAI Silvia Vidal.

"L'objectiu és despatologitzar el canvi de gènere, tot i que un sector del feminisme ho llegeix com un retrocés dels drets de les dones."

La llei trans permetria l'autodeterminació del gènere a partir de 14 anys; dels 12 als 14 caldria l'autorització judicial, i no es contempla per als menors de 12 anys. Tot i que el Consell del Poder Judicial ha demanat que pugi a 18 anys l'edat per autoderminar-se.

S'ha de parlar de diversitat sexual a l'escola i a casa?

Teo Pardo és un professor obertament trans i explica que és impressionant com el seu alumnat ho ha normalitzat. Els joves juguen amb el gènere, és la seva forma d'aprendre, i cal acompanyar-los sense que prenguin decisions irreversibles quan encara tenen dubtes. Sobre si parlar-ne o no a l'aula i quan, l'Eli Soler proposa:

"Respondre a les preguntes que apareixen de manera natural en cada edat, donar-los la informació que necessiten i normalitzar la diversitat sexual que hi ha."

Tot i que la psicòloga també ha detectat a les aules "policies de gènere": nois heteros que assetgen qui surt del binarisme. Teo Pardo proposa posar límits a les actituds violentes d'aquests joves, no són adults i són plàstics, i acollir-los i treballar amb ells.

La psicòloga Eli Soler reconeix que falta formació dels docents de secundària, tot i que cada cop hi ha més interès per les formacions que ofereix, i proposa que a les famílies també ens posem les piles amb aquests temes. La Cooperativa Candela o el projecte "Sexualitats", de Sidastudi, ofereixen formació afectivosexual i de diversitat sexual.