Què pot ser delicte en una jornada de reflexió

Després dels advertiments del govern espanyol perquè s'evitin els actes violents durant la jornada de reflexió (l'última vegada a través de la Ministra de Justícia en funcions), hem volgut respondre al dubte legal sobre què es pot fer i què no durant una jornada de reflexió.

I aquesta és la resposta de la catedràtica de Dret Penal de la Universitat Autònoma de Barcelona Mercè Garcia-Aran:

"El criteri general és que una manifestació després d'una campanya electoral no és un acte de propaganda, una manifestació com a tal. Un acte de propaganda és demanar el vot o l'abstenció, però podria passar que, en el curs d'una manifestació teòricament permesa, es produïssin actes de propaganda. Aleshores el que se sancionaria serien aquests actes de propaganda."

En cas contrari, la llei electoral preveu penes de multa i de presó, però no de les considerades greus.

"No recordo cap cas on s'hagin aplicat penes de presó per un acte electoral."

En una sentència del 2010, el Constitucional va avalar les manifestacions en una jornada de reflexió. Sempre que la capacitat de la concentració per incidir en l'electorat fos remota.

 

Protestes del maig del 2011 a Madrid

La sentència acabaria deixant en paper mullat les posteriors prohibicions de la Junta Electoral, i les actuacions policials contra els acampats del 15M en les municipals i autonòmiques del 2011 i el 2015.

Per dissabte, Tsunami Democràtic convoca tallers sobre la sentència, la repressió i sobre la mateixa Junta Electoral. Preguntats per TV3, Tsunami tem que algú denunciï aquests actes davant la JEC en considerar que afavoreixen més uns partits que uns altres i que s'acabin prohibint.

 

Tsunami Democràtic ha convocat accions no violentes per a la jornada de reflexió

 

La pregunta es trasllada a la Junta Electoral. I, també en resposta a TV3, un dels seus membres fa notar que en aquestes protestes sí que hi hauria intenció d'incidir en el vot. Però també recorden que mai han actuat d'ofici, sinó per una denúncia prèvia, i que no podrien actuar contra algú que s'amaga en l'anonimat.