Què sabem i què no de l'acord i l'alto el foc a Gaza: què ha de passar els pròxims dies?

La notícia de l'acord entre el govern de Benjamin Netanyahu i Hamas per un alto el foc a Gaza d'aquest dijous ha estat rebuda amb molta alegria sobretot a Israel i a Palestina, però també arreu del planeta després de dos anys d'una invasió cruenta amb desenes de milers de morts.

Pel que se sap, l'acord és una primera fase que inclou 4 dels 20 punts de l'"acord de pau" pactat per Trump i Netanyahu fa 10 dies a Washington, i s'ha començat a concretar aquest mateix dijous, després d'una primera signatura de l'acord a Egipte, que és on s'han fet les negociacions. 

En un primer moment s'ha assegurat que aquesta signatura suposaria l'alto el foc immediat a Gaza, però s'ha acabat endarrerint pel debat que s'ha generat al sí del govern d'Israel, on hi ha ministres i forces polítiques que eren reticents a acceptar l'acord.

A les 4 de la tarda, hora catalana, Netanyahu ha reunit primer el seu gabinet de seguretat, el govern reduït que debat i decideix els assumptes relacionats amb la invasió de Gaza, i després, a les 5, ha convocat tots els ministres del seu govern.

La primera reunió ha ratificat l'acord, mentre que la segona ha estat maratoniana, ha durat 4 hores, però al final ha acabat també amb el vistiplau del gruix del govern israelià, i llavors s'ha anunciat que l'alto el foc començaria aquest divendres al vespre.

Aquest divendres el guió ha tornat a canviar: després que l'exèrcit d'Israel hagi bombardejat durant la nit alguns punts de la franja i aquest matí les tropes hagin començat a moure's, un portaveu militar ha dit que l'alto el foc està vigent des del migdia.

Veus discordants al govern de Netanyahu

Un dels ministres que ha posat més problemes a Netanyahu ha estat el de Finances, Bezalel Smotrich, que aquest dijous al matí havia dit que no estava d'acord a alliberar presoners palestins, amb l'argument que seran "la pròxima generació de líders terroristes":

No podem participar en celebracions a curt termini ni votar a favor d'aquest acord.

Smotrich és el líder del Partit Sionista Religiós, una formació d'extrema dreta fonamental per a la majoria que permet governar Netanyahu, i reclamava completar el que estan fent a Gaza. De tota manera, Smotrich no havia amenaçat amb la dimissió ni amb la retirada del suport a Netanyahu.

Entre dilluns i dimarts, intercanvi d'ostatges i presoners

Després de l'entrada en vigor de l'alto el foc, entre dilluns i dimarts hi ha previst començar l'intercanvi d'ostatges i presoners: Hamas ha acceptat entregar de cop els 20 que encara són vius i Israel n'alliberarà uns 2.000 que són a les seves presons.

Els cossos dels israelians morts es preveu que triguin més a ser retornats, i hi havia debat en la llista de palestins que finalment quedaran en llibertat, perquè Hamas n'ha reclamat alguns que Israel seria reticent a incloure.

Abans l'exèrcit d'Israel s'haurà d'haver començat a retirar al darrere una línia acordada amb Hamas, a una distància d'entre 1,5 i 6,5 quilòmetres de la frontera entre Gaza i Israel, cosa que suposa el 55% de la superfície de la Franja.

Aquesta retirada hauria de completar-se en els tres dies posteriors a l'alliberament dels ostatges. D'altra banda, el més aviat possible es reprendrà l'arribada d'ajuda humanitària per carretera, amb un flux de camions que es preveu que siguin uns 400 cada dia.

La incògnita principal és qui es farà càrrec del govern de Gaza després d'aquesta primera fase. Només se sap que tant Israel com els EUA reclamen a Hamas que es desarmi i pràcticament deixi d'existir.

El bombardeig a Qatar, el punt d'inflexió

Aquest acord i l'alto el foc que comporta arriba en un moment en què els dos bàndols estan esgotats pels dos anys de guerra, sobretot els palestins, però també Israel, cada vegada més aïllada internacionalment.

El punt d'inflexió molt probablement va ser fa un mes, quan Israel va bombardejar la capital de Qatar, Doha, amb la intenció de matar els membres de l'equip negociador de Hamas, una línia vermella per als Estats Units, perquè aquest país és per a ells un aliat crucial a la regió.

Així, i malgrat que en aquests 2 anys Israel ja havia traspassat moltes línies vermelles, aquesta va ser la que va fer que Donald Trump s'enfadés molt amb Netanyahu i l'obligués a negociar de debò.

Des de llavors, aquesta pressió nord-americana sobre Israel s'ha sumat a la que han exercit els països del Pròxim Orient sobre Hamas, i el resultat ha estat que tots dos bàndols s'han vist forçats a fer una negociació real.