Queden pocs periodistes com José Martí Gómez

Molts cops, quan preparo aquests comentaris, he pensat: "com ho explicaria, això, el Martí Gómez?" Sempre el vaig tenir de referent, i una de les seves últimes activitats va ser fer aquesta mena de peces petites d'anàlisi per ràdio. Ell sempre sabia trobar el petit detall significatiu, allò que ajudava a entendre tota una realitat.

En queden pocs, de periodistes de l'estil de José Martí Gómez. Reporters que vagin a l'arrel de la història personal, que gastin les soles de les sabates, com deia ell, trepitjant el carrer, parlant amb l'un i amb l'altre o, millor, escoltant l'un i l'altre. El periodisme de successos de Martí Gómez no era morbós, ni sanguinolent; era una altra cosa, una crònica social, el que en literatura separa les novel·les nòrdiques de sang i fetge d'una història humana de Georges Simenon.

I no és que avui no hi hagi periodistes de la mateixa pasta, el que no hi ha són mitjans disposats a pagar notícies que requereixen temps.