Qui és Arcadi España, el valencià que pilotarà Hisenda amb diversos fronts oberts amb Catalunya
Arcadi España, fins ara secretari d'estat de Política Territorial, serà el nou ministre d'Hisenda, en substitució de María Jesús Montero, que deixa el govern espanyol per dedicar-se a la campanya de les andaluses, on serà la candidata del PSOE.
El president Pedro Sánchez ha anunciat el seu nomenament en una declaració institucional en què també ha anunciat que el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, assumirà també el paper de vicepresident primer de l'executiu.
Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials, i amb un màster en Direcció i Gestió Pública, el nou ministre d'Hisenda, Arcadi España, nascut a Carcaixent, a la Ribera Alta, el 1974, ha fet de conseller de Política Territorial i Obres Públiques, primer, i d'Hisenda i Model Econòmic, després, en el govern de Ximo Puig entre 2019 i 2022.
Després va anar al govern espanyol, on ha exercit un rol negociador com a secretari d'estat a l'equip d'Ángel Víctor Torres des del desembre del 2023.
"És una persona recta, intel·ligent, compromesa, que donarà continuïtat a la bona feina de María Jesús Montero i que estic convençut que, amb Carlos Cuerpo, ajudarà a mantenir Espanya en el camí de la transformació i responsabilitat fiscal i prosperitat per la qual anem avançant", ha dit Sánchez.
Amb l'elecció d'Arcadi España, Pedro Sánchez opta per una persona que ja formava part de l'organigrama del govern espanyol i coneix les dinàmiques negociadores amb els socis i aliats de l'executiu, en un moment en què el Ministeri d'Hisenda es troba immers en la negociació dels nous pressupostos generals.
Tal com va dir d'ell l'eurodiputada socialista Inmaculada Rodríguez-Piñero en una presentació del nou ministre al Fòrum Nova Economia el 2023, España és un polític "racional i planificador" que evita xocs i enfrontaments. "Encarna el triomf de la moderació, el diàleg, el consens, l'acord, el debat assossegat i l'anàlisi profunda", va resumir.
L'IRPF per a Catalunya, carpeta pendent
Per donar continuïtat a la tasca de Montero, España haurà d'entomar projectes pendents que ella no ha pogut tancar; el de més pes els pressupostos, que la fins ara titular assegura que estan preparats perquè es puguin presentar tan bon punt li hagin agafat el relleu.
Montero deixa, també, algunes carpetes obertes amb Catalunya. La més rellevant, el traspàs de l'IRPF, que Esquerra havia situat com a línia vermella per parlar dels pressupostos amb el govern socialista de la Generalitat.
Tot i que l'exigència s'ha matisat, els republicans mantenen que només renunciaran a la recaptació d'aquest impost si des de Madrid arriba algun gest en termes sobirania --és a dir, de competències-- per a Catalunya.
Amb la seva marxa, diu ERC, es demostrarà si Montero era una "raó de pes" o una "excusa fàcil" perquè "no es mogués absolutament res" respecte al traspàs de l'impost.
De fet, els republicans sempre han donat a entendre que el principal escull en aquestes converses era precisament la ministra, lamentant que no podia ser que l'encarregada d'acceptar aquest punt fos candidata en unes eleccions on la resta de partits li podrien retreure qualsevol pacte amb els partits catalans.
Oriol Junqueras va plantar-se després d'entendre que Montero es negava a cedir l'impost a Catalunya, una circumstància que va situar Pedro Sánchez en la disjuntiva d'haver de decidir si donava suport a Montero o bé al seu principal baró territorial, Salvador Illa, que necessitava el suport d'ERC per mantenir la Generalitat.
La batalla la va guanyar ella, que és l'aposta personal de Sánchez per recuperar la Junta d'Andalusia, però la data de les eleccions andaluses ha donat una nova oportunitat al president català.
La negociació dels pressupostos de la Generalitat entre socialistes i republicans va ajornar-se amb la mirada posada a l'estiu, de tal manera que la marxa de Montero i la celebració de les eleccions al maig podrien ser la peça que faltava perquè ERC i el govern català arribin a un acord que compti, aquest cop sí, amb la complicitat imprescindible del govern de Pedro Sánchez.
El finançament autonòmic
Un altre dels reptes centrals de la cartera d'Hisenda és l'aprovació d'un nou model de finançament autonòmic, que es troba caducat des de fa 14 anys. Amb la tria d'un perfil mediador com el d'Espanya, també s'intenta donar un impuls a una cartera clau per a tots els territoris.
Montero i ERC ja havien protagonitzat moments de molta tensió pel model de finançament, que es va negociar entre els governs català i espanyol i ERC.
El gest va ser vist com a insuficient per a Junts, però va suposar un terratrèmol polític de primera magnitud amb l'oposició de pràcticament tots els presidents autonòmics –els del PP, i també els socialistes– i l'ofensiva de la dreta i l'extrema dreta per denunciar el pacte.
En un nou intent de passar-ne pàgina, la portaveu del govern espanyol, Elma Saiz, insistia aquest dimarts des de la sala de premsa de la Moncloa que Montero ha estat la ministra d'Hisenda "que ha posat més diners que mai en mans de les comunitats autònomes". I també d'Andalusia, insisteixen fonts del mateix govern.
La condonació del FLA
España també se les haurà de veure amb el PP per aprovar la condonació del deute del FLA, el fons de liquiditat autonòmic.
En el cas de Catalunya és de 17.000 milions d'euros (i 1.500 més d'interessos), un 20% del seu deute total amb l'Estat.
Aquest punt es troba actualment en una fase decisiva al Congrés, on ja ha iniciat el tràmit parlamentari i s'espera que es voti aquesta primavera.
Els populars s'hi oposen frontalment, malgrat que Andalusia, per exemple, és la comunitat que més hi guanya, amb 18.791 milions.
