Qui és Reza Pahlavi, l'hereu del xa de Pèrsia que vol liderar l'oposició iraniana des dels EUA
El règim dels aiatol·làs de l'Iran ha trontollat després de més de dues setmanes de sagnants protestes al carrer i una figura opositora pren rellevància.
Reza Pahlavi, fill gran de l'últim xa, s'ha erigit en cap visible de la lluita contra el règim liderat per Ali Khamenei fent crides a la mobilització des de l'exili i amb contactes amb l'administració Trump per demanar ajuda.
En un context en què l'oposició està fragmentada fora del país i fortament reprimida dins, amb milers de morts en les manifestacions, Pahlavi vol posicionar-se com el líder aglutinador que condueixi la transició a l'Iran en cas que caigui la república islàmica.
Però, el retorn del príncep hereu del xa és la sortida més plausible per a l'Iran?
Quins suports té el príncep hereu?
En algunes manifestacions a l'Iran s'han sentit crits a favor del retorn de la monarquia, però el tall d'internet dels aiatol·làs per aïllar les protestes fa difícil saber amb quins suports reals compta el príncep hereu.
El que sí que sabem és que Reza Pahlavi ha intensificat la presència als mitjans i a les xarxes, amb missatges que animen els iranians a continuar manifestant-se i anar a una vaga general. A les xarxes socials, Pahlavi també ha fet crides a l'exèrcit a revelar-se i ha buscat el suport dels Estats Units.
En l'últim d'aquests missatges demana als seus compatriotes que segueixin la lluita i apunta que el president dels Estats Units ha anunciat que enviarà ajuda:
Un dels arguments de l'hereu del xa són justament les aliances exteriors, especialment amb els Estats Units i Israel, unes connexions que juguen a favor seu a l'hora de buscar suports externs però també poden erosionar la seva imatge interna, sobretot entre aquells que veuen l'estat jueu com un rival regional.
De fet, Pahlavi és més popular a la diàspora iraniana, on la seva imatge i la bandera del lleó i el sol, que simbolitza l'oposició són habituals en manifestacions contra el règim dels aiatol·làs.
La figura del seu pare també pot ser una arma de doble tall, ja que, per una banda, el vincula a una època d'obertura i certa prosperitat però, a la vegada, pot fer reviure els fantasmes d'una monarquia que es considera responsable de violacions de drets humans i d'una dura repressió de la població.
En aquest sentit, la directora del programa per al Pròxim Orient i el nord d'Àfrica de Chatham House, Sanam Vakil, assegura que entre l'oposició iraniana no hi ha un consens sobre qui hauria de liderar una eventual transició:
Els iranians estan relativament units a buscar la caiguda de la República Islàmica, però no en què o qui ve després.
I afegeix que Pahlavi "representa la nostàlgia del passat, és una alternativa al que tenen, però potser no és l'opció número u de la gent a l'Iran".
Una vida d'exili als Estats Units
L'últim xa de l'Iran, Mohammed Reza Pahlavi, va fugir a l'exili l'any 1979 després de 37 anys al poder, en què l'Iran va experimentar un procés d'occidentalització i creixement econòmic, sota una monarquia, això sí, opulent i repressora.
La Revolució, amb el suport de l'esquerra, nacionalistes i laïcistes, va derrocar el xa i l'aiatol·là Khomeini el va rellevar al capdavant del país, convertint-lo en una teocràcia islàmica.
El xa i la seva família es van instal·lar als Estats Units, on el seu fill ha viscut bona part de la seva vida en un suburbi de Washington, allunyat dels focus. El 1980, poc després de la mort del seu pare, Reza Pahlavi es va declarar hereu legítim a la corona, tot i que aleshores no va comptar amb el suport del govern dels Estats Units.
Però des de l'exili a la capital dels Estats Units, Pahlavi no ha deixat de treballar per tornar a l'Iran i ha guanyat notorietat a mesura que el règim dels aiatol·làs ha anat quedant aïllat.
Ara, promet construir un país laic i democràtic i ho fa centrant el seu discurs en la llibertat i la prosperitat econòmica, les dues qüestions que han encès les manifestacions a l'Iran.
La recepta per aconseguir-ho, protestes i vagues, justament dues de les claus per fer caure el seu pare ara fa 47 anys.