Qui reparteix regals per Nadal? Dels Reis al Pare Noel, l'Olentzero, la Befana o Ded Moroz

Arriba desembre. S'il·luminen els carrers, parem l'arbre i el pessebre... I mentre els grans comencen a pensar en els àpats dels dies de festa, els més petits rumien la llista de regals que volen dels Reis, del Tió o del Pare Noel. 

Però no a tot arreu és així. Cada país té la seva tradició i els seus propis personatges que porten regals als menuts de la casa al llarg de les festes de Nadal.

De fet, aquí, la nit màgica per excel·lència és la nit del 5 de gener amb l'arribada dels reis de l'Orient a cada poble o ciutat, sigui en camell, vaixell o tren. Són els encarregats de repartir regals, però també carbó als que no hagin sigut bons.

Però també tenim arrelada la tradició de fer cagar el tió i, tanmateix, els últims anys ha guanyat popularitat el Pare Noel, una figura que, tot i ser importada dels Estats Units, té arrels europees.

Aquí, els Reis se segueixen amb fervor, però Melcior, Gaspar i Baltasar visiten altres països de tradició hispànica i catòlica, com l'Argentina, el Perú, Veneçuela o Mèxic.

Però, qui porta regals arreu del món i quan ho fan?

La Befana, la bruixa bona a Itàlia 

A Europa, l'únic país que comparteix amb nosaltres la data del 5 al 6 de gener és Itàlia, on la tradició diu que els tres reis es van perdre mentre creuaven un bosc italià de camí a Betlem.

Es van trobar amb la bruixa Befana, a qui van demanar indicacions i li van proposar acompanyar-los. Ella s'hi va negar perquè estava molt enfeinada, però després se'n va penedir i els va sortir a buscar amb un sac ple de regals.

Des de llavors, cada nit del 5 de gener surt a buscar-los volant amb la seva escombra i porta regals i dolços a les cases per on passa, on les famílies li deixen galetes, mandarines i un got de vi perquè recuperi forces.

El Sant Nicolau dels Països Baixos, origen de Santa Claus

Els regals de Nadal als Països Baixos no venen de l'Orient ni de Lapònia, sinó d'Espanya. I els porta Sant Nicolau, antecedent de Santa Claus. 

La llegenda ve del segle IV i explica que el bisbe turc sant Nicolau, que va fer diversos miracles i era conegut per la seva generositat, repartia regals als infants pobres.

Aquest bisbe arriba a mitjans de novembre a les costes neerlandeses en un vaixell de vapor procedent d'Espanya i és el personatge més avançat perquè reparteix els regals el 6 de desembre, dia de Sant Nicolau (Sinterklaas).

Del Santa Claus nord-americà al Pare Noel

La llegenda del patró dels mariners va arribar fins als Estats Units després que els colons holandesos van fundar la ciutat de Nova Amsterdam, més tard Nova York.

Allà hi van dur els seus costums -entre aquests, la celebració de Sant Nicolau-, que amb els anys es van adaptar a la pronúncia anglesa fins a dir-se Santa Claus. És el famós personatge que baixa per la xemeneia de les cases dels Estats Units la nit del 24 de desembre i deixa regals i dolços dins dels mitjons.

A mitjan segle XIX, el Santa Claus nord-americà va saltar a Anglaterra i a França, on es va fusionar amb el Bonhomme Noël, l'origen del Père Noël, amb un aspecte físic semblant a Santa Claus, però vestit de blanc i daurat.

A França també celebren el dia de Reis, però aquest dia els nens no reben regals, sinó que es mengen la tradicional "gallette des Rois", unes postres a base de pasta de full farcida amb una figura dins, el que seria el nostre tortell de Reis.

A Eslovènia arriben els tres bons nois, tres vellets entranyables que porten regals a la mainada tres dies diferents. De fet, no són ni més ni menys que Sant Nicolau, que ve el 5 de desembre; Santa Claus, el 24 de desembre, i l'Avi Congelat, per Cap d'any, molt popular a l'Europa de l'Est.

Ded Moroz, esperat a Rússia i Europa de l'Est

A Rússia i Europa de l'Est, els més menuts esperen l'arribada de Ded Moroz, un avi relacionat amb la mitologia eslava que, al seu pas, porta l'hivern, el fred i la neu.

Ded Moroz ("Avi fred" o també conegut com "Avi gel" o "Avi de les neus") visita la nit de Cap d'Any les llars de Sèrbia, Ucraïna, Bielorússia i Rússia acompanyat per la seva néta Snegurotxka amb un sac ple de regals. 

Tot i que va vestit semblant al Pare Noel, no entra per la xemeneia, sinó que truca a la porta amb un bastó amb què congela aquells que intentin arruïnar les festes. 

Follets i trols, al nord d'Europa

Als països nòrdics, la tasca de repartir regals casa a casa és per a una mena de follet de Nadal amb gorra vermella i una llarga barba blanca. 

A Noruega, li diuen Julenissen i, perquè sigui generós, les famílies li ofereixen brou, cervesa i gofres. Els noms varien segons els països: Jultomten a Suècia, Julemanden a Dinamarca o Joulupukki a Finlàndia.

A Islàndia, en lloc d'un follet, el personatge són uns trols esgarrifosos. Entre el 12 de desembre i la nit de Nadal, cada dia n'arriba un. En total n'hi ha 13, cada un amb un nom i aspecte diferent, però es coneixen genèricament com "jólasveinar". Cada nit deixen petits regals a les sabates de les criatures que han fet bondat, i patates a les que no n'han fet tanta.

Sant Basili, a Grècia i Xipre 

A Grècia i Xipre els infants reben regals per Cap d'Any. L'1 de gener és el dia que l'Església Ortodoxa celebra Sant Basili (Agios Vassilis), un dels pares de l'Església grega. En aquest cas no deixa els regals sota l'arbre, com en molts altres llocs, sinó sota un vaixell. A la majoria de cases hi ha un vaixell de fusta en miniatura que per Nadal es guarneix amb llums.

El nen Jesús 

Abans de l'arribada del cristianisme, moltes cultures ja feien banquets i intercanviaven regals per aquestes dates per celebrar el solstici d'hivern i que els dies es començaven a allargar.

La celebració va anar derivant fins a commemorar el naixement de Jesús el 25 de desembre. De fet, en moltes zones d'Europa, com Alemanya, i alguns països de l'Amèrica del Sud és el mateix nen Jesús qui deixa els regals sota l'arbre.

Però a Alemanya, segons la regió i la tradició catòlica de cada família, al nen Jesús  ("Christkind") també li surt competència, ja que també reparteixen regals Sant Nicolau la nit del 5 al 6 de desembre i Pare Noel per Nadal, més popular en les últimes dècades.

El Tió, l'Olentzero i l'Apalpador

A Catalunya, molts nens són triplement afortunats perquè també fan cagar el tió. 

Altres comunitats, com el País Basc i Galícia, també tenen les seves tradicions emblemàtiques que venen de la muntanya. 

Mentre el tió és un tronc de fusta amb nas, ulls, boca i barretina que caga regals a cops de bastó, la tradició al País Basc i Navarra diu que l'Olentzero és un carboner mitològic amb tants ulls com dies té l'any per vigilar que els menuts s'han portat bé i que, quan arriba el solstici d'hivern, baixa en burro de la muntanya i entra a les cases per dur regals als nens.

Els nens gallecs també tenen un personatge de professió carboner. És l'Apalpador. Un home entranyable, barbut, que fuma pipa i entra a les habitacions dels petits el dia 24 o el dia 31 i els toca la panxa per comprovar si han menjat prou durant l'any. Si és així, els deixa algunes castanyes i, si a més han sigut bons, potser els cau algun regalet.