Quin és el secret d'una bona vida? Rànquing de països a partir de 40 indicadors

Què vol dir tenir una bona vida? Per alguns la resposta a aquesta qüestió passarà per disposar d'un nivell adquisitiu elevat, mentre que per d'altres serà prioritari gaudir de temps lliure. Molt probablement, a més, què contesta cada un dependrà del país on resideixi, de l'edat, del gènere i una multitud d'altres factors.

Des de fa uns anys, però, aquesta pregunta, que va molt més enllà de l'índex de felicitat, intriga investigadors en psicologia, economia, educació i polítiques públiques. En aquest sentit, els científics Tyler VanderWele, de la Universitat Harvard, i Byron Johnson, de la Universitat Baylor, totes dues dels EUA, han engegat un ambiciós projecte, l'Estudi Global de Qualitat de Vida, amb què volen recaptar dades que permetin avaluar de manera objectiva quin és el grau de vida plena de la humanitat.

Aquest concepte, vida plena ("flourishing"), va molt més enllà de les mesures de felicitat i satisfacció, i que fa referència a l'estat en què tots els aspectes de la vida d'una persona són bons.

Per fer-ho, han enquestat més de 200.000 persones de 22 països, entre els quals hi ha Espanya, de sis continents. I els han posat preguntes sobre més de 40 indicadors que inclouen aspectes de salut física i mental; sentit i propòsit de vida; relacions socials: espiritualitat i sentit religiós, infància; i estat civil.

Han agrupat els participants per edat, sexe, estat civil, afiliació religiosa o condició migratòria. I després d'analitzar les dades recol·lectades, han identificat un seguit de factors de prosperitat humana i han puntuat de l'1 al 10 el nivell de vida plena de cada país.

Indonèsia encapçala la llista

Contra tot pronòstic, el país que encapçala el llistat de ciutadania que se sent més benaventurada és Indonèsia. I no és l'única sorpresa del rànquing, perquè el número 2 l'ocupa Israel, seguit de les Filipines i Mèxic. Per la cua, en canvi, el Regne Unit, Turquia i el Japó.

Aquests resultats contrasten molt amb els dels índexs de felicitat global, que acostumen a situar els països nòrdics a dalt de tot. En aquest sentit, en un editorial que els dos coautors principals publiquen a Nature, apunten que aquesta disparitat de resultats podria ser deguda al fet que les nacions desenvolupades donen més bona puntuació a factors com la seguretat financera, però pitjor a relacions socials i sentit de la vida. De fet, VanderWele i Johnson han observat que la puntuació en aquests dos aspectes era menor en països amb un PIB superior.

Espanya, la 18

Segons aquesta avaluació, Espanya ocupa la posició número 14 del rànquing, si no es tenen en compte els indicadors financers; i la posició 18 quan sí que es tenen compte aquests indicadors.

Els resultats sorgeixen d'enquestes fetes a prop de 6.300 persones i projecten que, entre els aspectes amb més fortalesa entre la ciutadania, hi ha l'amistat i l'equilibri entre la vida personal i laboral. En canvi, com a "debilitats" de la societat hi figuren la manca de veu en l'àmbit polític, i les preocupacions financeres i materials.

El jovent d'ara ho estan passant pitjor

Durant dècades s'havia assumit que les persones experimentem la felicitat de manera diferent al llarg de la vida: més de joves i de grans, i menys durant la mitjana edat. Tanmateix, les dades d'aquesta enquesta en fan una altra radiografia: els adults joves d'ara no són tan feliços com els de generacions anteriors.

De mitjana, els individus de 18 a 20 anys valoren negativament el seu sentiment de felicitat, de salut mental i física, del significat de la vida, la qualitat de les relacions i la situació financera. I aquest patró es repeteix a la majoria de països occidentals, on fins als 50 anys la corba de percepció de vida plena no comença a enfilar-se.

Així, entre els 18 i 49 anys, la puntuació de prosperitat és del 7,03, mentre que les persones de 80 o més puntuen un 7,36. A Espanya, la puntuació és més alta entre joves i gent gran, i més baixa en edats intermèdies, tot i que els joves de 18 a 24 són els que menys prosperitat experimenten.

Els investigadors no troben gaires diferències entre sexes, amb algunes excepcions, com ara al Brasil, on els homes senten que tenen una vida més plena que les dones; i al Japó, on es produeix la situació contrària.

Com és d'esperar, la gent amb feina tenen millors mètriques de la bona vida que aquells que estan a l'atur. L'educació també augmenta una mica la percepció de benestar, excepte a Hong Kong i Austràlia, on els resultats són inversos. A més, els immigrants estan lleugerament menys satisfets que els autòctons tot i que, curiosament, aquesta tendència és just al contrari a Espanya.

Més benestar en parella

Un dels resultats que criden l'atenció és el fet que els estils de vida més tradicional sembla que són els que més es perceben com a proveïdors de qualitat de vida. Així, les persones en parella, casades, reporten millors mètriques -7,34- que aquelles que estan solteres -6,92- o divorciades -6,85-. També sembla que l'espiritualitat contribueix al benestar. Aquells qui van a oficis religiosos, de la confessió que sigui, puntuen un 7,67 en comparació amb un 6,77 dels que no hi van mai.

Per als autors de l'estudi, que esperen poder publicar més dades el 2027, els resultats indiquen quines dimensions del benestar de la ciutadania requereixen més atenció. L'objectiu dels governs hauria de ser, diuen, fer polítiques públiques que garanteixin la possibilitat d'una bona vida.