Quota d'autònoms: quines millores demanen mentre les negociacions estan estancades

A Espanya hi ha 3.413.000 autònoms, dels quals prop de 570.000 són a Catalunya, on aporten entre el 13% i el 15% del PIB. Tot i això, es queixen que continuen sent invisibles per a moltes polítiques públiques i aquest diumenge s'han manifestat a Barcelona i altres ciutats per reclamar els seus drets.

L'última proposta del govern espanyol --recordem que n'hi va haver una primera sobre la qual el Ministeri va haver de fer marxa enrere, davant del rebuig general-- congela les quotes per als trams inferiors, aquells que ingressen com a molt 1.166 euros i, en canvi, apuja les dels altres grups entre 3 i 15 euros.

Segons les associacions d'autònoms, però, castiga aquells amb menors ingressos. "Una persona que té un rendiment net de 1.500 euros i n'ha de pagar 300 de prestacions socials, li queden per viure 1.200 euros. Avui dia, una persona amb 1.200 euros no pot viure dignament ni a Barcelona ni a Catalunya. Aquestes quotes s'han de revisar i s'han d'ajustar", explica Daniel Garcia Tenorio, president de la Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya.

Per Daniel Garcia, aquells amb rendiments nets superiors als 3.000 o 4.000 euros haurien d'aportar més diners per compensar una reducció de quotes entre els que guanyen menys de 2.000 euros.

I en la mateixa línia apunta María José Landaburu, secretaria general de la Unió d'Autònoms UATAE, que defensa un sistema contributiu, però també solidari. "Els que guanyen 4.000 euros o més, que de mitjana ingressen 17.000 euros mensuals --segons dades del ministeri-- tot just pagarien el 10% del que ingressen, mentre que els que estan avall pagarien el 30%. Això no té cap sentit: el que ingressa 17.000 pot pagar una mica més."

El precedent del 2022

L'any 2022, les principals associacions d'autònoms, els sindicats i el govern espanyol van arribar a un acord per anar reduint de forma progressiva la diferència en les prestacions que rebien els autònoms respecte dels assalariats. I per fer-ho s'establia un calendari a 10 anys, fins al 2032, per tal que els autònoms fossin incrementant de forma gradual les quotes fins a cotitzar pels ingressos reals.

Alhora, les seves prestacions també s'haurien d'equiparar progressivament a les de qualsevol treballador per compte aliè.

"Teníem un sistema que era de lliure elecció i sota la consideració que era un impost --que no ho és-- la gent tendia en la immensa majoria a cotitzar per la base mínima i això ha generat pensions precàries, prestacions per maternitat i paternitat que no han fet possible atendre als nens adequadament, prestacions per malaltia també molt baixes...." explica Landaburu.

De fet, avui, la pensió de jubilació d'un assalariat, que ronda de mitjana els 1.660 euros, és un 60% superior a la d'un autònom, que de mitjana tot just supera els 1.000 euros Per això, com explica García Tenorio, l'objectiu d'aquella reforma era "dignificar aquestes prestacions socials i dotar de més protecció el treballador autònom".

El nou sistema va començar a caminar el 2023. Des de llavors, els autònoms amb menys ingressos han vist com les quotes se'ls reduien dels 230 fins als 200 euros actuals i, en canvi, els situats als trams superiors se'ls incrementava dels 500 euros als 590.

"Després de tres anys cotitzant en rendiments reals, més del 65% dels autònoms catalans estan als primers trams, amb rendiments reals al voltant dels 1.000 euros", explica Marta Sánchez Ugart, president de l'AUTCAT. "Per tant, aquella base mínima per la qual cotitzaven, no és que l'escollissin perquè sí, sinó perquè realment hi ha una precarietat estructural dintre del col·lectiu d'autònoms", remarca.

L'acord del 2022 només dibuixava el camí de cotitzacions durant els tres anys posteriors. Ara cal decidir com es modificaran les quotes per als pròxims anys fins a ajustar-les, buscant aquest objectiu doble de cotitzar segons ingressos i fent alhora sostenible el sistema.

La prestació d'atur, l'assignatura pendent

Les prestacions són l'altra gran pota de la reforma, però, sobre això, les principals associacions d'autònoms critiquen que la proposta de la ministra era poc concreta.

És la queixa que traslladen des d'AUCAT. I entre les prestacions que més queixes desperten hi ha el cessament per activitat, el que vindria a ser l'atur dels autònoms. "Actualment, es deneguen el 60% de les peticions", constaten des de de la CTAC. "Quan un assalariat demana l'atur ningú li demana quina és la seva situació econòmica, si té un pis, si té diners... simplement s'ha extingit la seva activitat per causes alienes a la seva voluntat, ha cotitzat i en té dret. Nosaltres hem d'acreditar que estem a la ruïna", diu Landaburu.

I és que per poder accedir a aquesta prestació has de poder demostrar pèrdues superiors a un 10% dels ingressos durant un any. "Jo crec que és una manera de no entendre com funciona un autònom", afirma Ugart. I afegeix:

I com a exemple, Ugart posa el cas recent de la dana, que va endur-se el negoci de molts autònoms que d'un dia per l'altre van haver de tancar.

Al marge de la prestació extraordinària que el govern espanyol els va donar per la situació de catàstrofe durant tres mesos, no van poder acollir-se després a la prestació de cessament, perquè no podien acreditar pèrdues durant l'últim any. "Òbviament --diu Ugart--, estaven treballant el dia d'abans". El govern, però, després de les queixes del col·lectiu, ha aprovat fa poques setmanes una pròrroga d'aquesta ajuda extraordinària que s'aplicarà de forma retroactiva durant tot el 2025.

Subsidi a majors de 52 anys

El subsidi a majors de 52 anys és l'altra reclamació històrica del col·lectiu, una prestació a la qual els autònoms no poden accedir.

Landaburu recorda que el 2023 es va aprovar aquest subsidi, destinat a aquells que haguessin esgotat totes les prestacions, però que només s'aplica als assalariats. "És un subsidi pel qual ningú ha cotitzat, ve directament dels pressupostos generals de l'Estat, i nosaltres també volem tenir aquest dret, perquè també hi ha treballadors autònoms que esgoten les seves prestacions i que estan a una edat igual o superior als 52 anys."

Les baixes de maternitat i paternitat

Aquí, les demandes són àmplies. Des del CTAC reconeixen que els autònoms poden accedir a aquesta prestació, però que, arribat el moment, no esgoten majoritàriament aquest dret.

Per això, han posat sobre la taula del Consell del Treball Autònom de la Generalitat una subvenció que permetés contractar algú abans que neixi la criatura.

Ara, aquesta subvenció només es preveu un cop ha nascut el bebè. "El que necessitem és que sigui abans, per poder ensenyar l'altra persona a tirar endavant el nostre projecte professional". Així, expliquen, podrien conciliar els dos vessants, mantenir el negoci obert i gaudir del permís de paternitat.

La Marta Riudavets, dissenyadora gràfica i autònoma des de fa més de 20 anys, assegura que les úniques baixes que ha demanat són les de maternitat, durant les quals va cobrar una prestació baixa.

I, a més, li va passar factura per haver de tancar precisament el negoci durant aquells mesos. "En el meu cas vaig perdre oportunitats, m'he trobat amb situacions lleugerament incòmodes que al meu client li he dit 'sisplau, pots esperar-te un mes, perquè jo després et pugui facturar...' i, clar, de vegades no es pot."

Un altre forat que també reclamen des d'AUCAT és la prestació per lactància perquè "les mares autònomes tampoc tenen dret a cobrar-la". Des de la UATAE recorden que, tot i que sobre el paper els assalariats i els autònoms tinguin els mateixos drets, no parteixen ni de la mateixa posició econòmica ni de la mateixa garantia per tornar a la feina.

Landaburu explica que les prestacions encara són baixes i, a més, a menys que el negoci sigui teu, "corres el risc que es restringeixi el teu contracte".

La llista de demandes és llarga. Afecta també la formació, que només se la poden bonificar els treballadors al règim general, a l'IRPF, sobre el que reclamen una revisió de l'IRPF, i a la càrrega administrativa que suporten, i sobre la que proposen una simplificació dels tràmits, que els obligui a rendir comptes de forma semestral. Són propostes que estan sobre la taula i sobre les que s'hauria d'arribar a un acord abans de finals d'any.

Diversitat de fórmules a Europa

Fer una comparativa amb la resta de sistemes europeus és molt difícil i s'ha de tenir en compte no només les quotes a les quals han de fer front els autònoms, sinó també les prestacions que reben.

A França, per exemple, tampoc paguen una quota fixa, sinó un percentatge sobre els seus ingressos que varia segons l'activitat, entre el 12 i el 22%.

El resultat és que la situació és més favorable pels autònoms amb menys ingressos i, en canvi, els que tenen més rendiments paguen proporcionalment més que aquí. A canvi, això sí, tenen bones cobertures i una gestió àgil, totalment en línia de tot el que és la paperassa, una demanda històrica del col·lectiu aquí, que demana una simplificació dels tràmits.

A Alemanya, les cotitzacions s'apliquen en funció de l'activitat, i la gran diferència la veiem en les cobertures, on poden escollir cotitzar al sistema públic o bé de forma privada. I no només això, poden també decidir si volen o no cotitzar. Això passa amb la pensió per jubilació o amb la prestació d'atur. L'única que és obligatòria és l'assegurança de salut, per la via pública o la privada. Per tant, en aquest sentit, és un sistema poc garantista.

I a Itàlia, finalment, pel que fa a prestacions, els autònoms no estan coberts en cas de malaltia i atur.