Radiografia del fenomen supervendes David Uclés
David Uclés acaba de fer 36 anys. Per tant, si fos futbolista, probablement ja estaria a punt de retirar-se. Però com que es dedica a l'escriptura, els mitjans sovint el definim com a "jove autor".
En la seva carrera literària, la "joventut" d'Uclés no és un fet anecdòtic perquè, en molt poc temps, ha passat de ser un autèntic desconegut a l'escriptor de moda de les lletres espanyoles. Les teles, les ràdios, els diaris i els digitals se'l rifen.
I Uclés, que sembla tenir el do de la ubiqüitat, sempre troba forat per continuar engrandint la seva exposició pública.
L'inici del boom Uclés
La popularitat de l'escriptor d'Úbeda arrenca amb una novel·la, "La península de las casas vacías", que s'ha convertit en un dels fenòmens més grans de la literatura en castellà dels últims anys. El llibre acumula, de moment, unes vendes de 300.000 exemplars i 30 edicions.
I el globus segueix inflant-se, perquè aviat arribaran noves traduccions. En termes futbolístics, doncs, Uclés hauria marcat un golàs antològic.
Però amb això no n'ha tingut prou perquè la nit del dia de Reis, en una cerimònia que es va fer a l'hotel Palace, l'autor andalús va ser proclamat guanyador del premi Nadal per "La ciutat de les llums mortes", que aquests dies s'ha començat a publicar simultàniament en català i castellà.
De Siruela a Destino
Si continuem esprement la metàfora futbolística, també ens atreviríem a assenyalar que el gol, en aquest cas, és compartit perquè, si bé, per una banda, el guardó va permetre a Uclés embutxacar-se un premi de 30.000 euros, per l'altra, el premi va propiciar que l'exitós novel·lista canviés d'equip i s'incorporés a una editorial (Destino) de l'òrbita Planeta.
Tot un "win win" que, això sí, té un damnificat: l'editorial Siruela, que és el segell que havia apostat per "La península de las casas vacías" després que el manuscrit original, firmat per un autor llavors desconegut, fos rebutjat per altres editorials.
"Quan es van assabentar que havia guanyat el premi --ens explica Uclés-- a Siruela es van quedar una mica fumuts, sí. Però van superar la decepció de seguida. Els considero amics meus. I ells també em tenen afecte, tal com demostra el fet que fa pocs dies, pel meu aniversari, em van enviar un gran ram de flors".
Un homenatge a Barcelona
Uclés ens explica tot això a la sala Cervantina de la Biblioteca de Catalunya. No hem triat aquest lloc per atzar, sinó perquè va ser aquí, en aquest recinte medieval, on l'autor va començar a donar forma a "La ciutat de les llums mortes".
Uclés va freqüentar la Biblioteca de Catalunya durant 6 mesos després que l'Ajuntament de Barcelona li concedís una beca Montserrat Roig. L'objectiu era escriure una novel·la que homenatgés la seva ciutat d'acollida, una trama que, d'alguna manera, integrés tres de les autores barcelonines preferides d'Uclés (Montserrat Roig, Mercè Rodoreda i Carmen Laforet).
I després de llegir "La ciutat de les llums mortes", podem dir que, certament, aquests objectius han estat assolits. I no només perquè al llibre hi apareixen un reguitzell d'indrets conegudíssims de la Ciutat Comtal, sinó, també perquè, a banda, l'esmentat trio d'escriptores també hi té presència destacada.
Però Uclés no es conforma amb això. Amb l'ajut del realisme màgic que també exhibia a "La península de las casas vacías", al llibre hi apareix un vastíssim elenc de personatges com ara Pau Casals, Roberto Bolaño, Jaime Gil de Biedma, Sílvia Pérez Cruz, Freddy Mercury, George Orwell, Pompeu Fabra, Terenci Moix, Antoni Tàpies, Carlos Ruiz Zafón, Rosalía, Ildefons Cerdà, Woody Allen o Fermín Cacho, entre molts d'altres.
"Gràcies al realisme màgic he pogut reunir personatges de diverses èpoques en el mateix espai temporal", ens explica, "i això també m'ha permès trastocar els temps històrics i situar en sincronia èpoques dispars".
La foscor com a metàfora
Si parlem de l'argument, podem dir que tot comença quan una jove provoca accidentalment un fenomen que fa que la ciutat es quedi a les fosques. És llavors quan les diverses Barcelones que han existit convergeixen i se superposen en un mateix lloc: reapareixen edificis desapareguts i en sorgeixen altres del futur.
El fet també provoca que un bon nombre d'escriptors i artistes, teòricament ja desapareguts, tornin a la vida i interactuïn amb col·legues d'altres èpoques en trobades improbables.
"La foscor és una metàfora que a la novel·la funciona en molts nivells --ens explica Uclés--. Per exemple, podria ser un mirall de l'asfíxia de les ciutats contemporànies, maltractades per la gentrificació o el turisme massiu. O també podria ser una metàfora del feixisme que, ara mateix, està intentat fer caure molts drets, tant a Espanya com a altres països occidentals".
La rebuda de la crítica especialitzada
Tot i la seva originalitat formal, no es pot dir que "La ciutat de les llums mortes" hagi, tingut, d'entrada, una bona rebuda entre els crítics literaris especialitzats. Per exemple, Jordi Gràcia, al suplement Babelia, d'El País, escrivia que "la narració no és creïble ni versemblant" i que "el resultat és un pastitx pla i sense gràcia".
I Borja Martínez, a El independiente afirmava que "Uclés sembla que s'hagi llegit totes les guies de Barcelona (…) i segurament també ha fet algunes de les rutes literàries dedicades a "L'ombra del vent" amb l'ambició i l'esperança de tenir aviat la seva pròpia, i tot això ho ha digerit com en un malson després d'un sopar copiós".
Tanmateix, Uclés no es mossega la llengua. I en una entrevista recent, en aquest cas concedida a El Mundo, es defensava de les crítiques assegurant que "tal com li succeeix a Ruiz Zafón, i també una mica a mi, l'èxit comercial es fa servir com una forma de desprestigi personal".
Un personatge públic
Sigui com sigui, sembla clar que amb David Uclés no hi ha terme mig. O se l'idolatra, tal com certifiquen les cues que provoquen les seves presentacions constants; o se'l critica a mata-degolla.
El seu cas, a més, va més enllà del fet purament literari perquè, arran de la seva sobreexposició pública, són molts els que consideren que Uclés s'ha construït un personatge, que comença amb el seu relat personal (temps enrere es guanyava la vida tocant la guitarra als bars bohemis de París) i acaba amb el seu original aspecte, coronat per una boina que ha fet fortuna a les xarxes socials.
"Jo no imposto res --ens diu amb un somriure-- soc ben bé tal com em mostro. La boina la porto des de petit. I quan anava a l'escola ja feia coses diferents de la resta de nens".
Les línies vermelles de David Uclés
Però aquest tarannà, espontani i una mica naïf, no agrada a tothom. I l'últim episodi de la polarització que genera David Uclés l'hem viscut fa pocs dies, després que l'escriptor anunciés que no participaria en l'onzena edició del cicle "Letras en Sevilla", que s'havia de celebrar entre el 2 i el 5 de febrer.
Sota el títol "1936: la guerra que todos perdimos", ponents amb diverses sensibilitats ideològiques havien de debatre sobre el conflicte civil que es va viure a Espanya entre 1936 i 1939.
"Vaig renunciar a participar-hi perquè no volia compartir cartell amb l'expresident del govern, José María Aznar, ni tampoc amb l'exportaveu de Vox, Iván Espinosa de los Monteros --argumenta Uclés--. Això no vol dir que jo sigui un sectari. Simplement, he traçat una línia vermella amb aquells que no respecten la Constitució, ni tampoc alguns principis bàsics, com els drets de les dones".
La renúncia d'Uclés va provocar que altres ponents també declinessin la seva participació, com ara el coordinador d'Izquierda Unida, Antonio Maíllo; la vicesecretària general del PSOE d'Andalusia, María Márquez; la presidenta del Consell d'Estat, Carmen Calvo; o la sociòloga Zira Box.
Tot plegat va fer que els organitzadors del cicle, dirigit per l'escriptor Arturo Pérez-Reverte, decidissin, finalment, ajornar-ne la celebració fins a la tardor que ve. Pérez-Reverte, en un comunicat, assegurava que "la intenció expressada a les xarxes socials per grups d'ultraesquerra, proposant manifestar-se de manera violenta davant el lloc on s'havia de celebrar "Letras en Sevilla", ha fet que decidíssim ajornar els debats".
Contra l'equidistància
Per la seva banda, el partit polític Podem, que ha estat assenyalat per Pérez-Reverte com un dels instigadors del boicot del cicle, ha negat aquestes acusacions. La secretària general de Podem, Ione Belarra, ha dit que "les coses a Espanya han canviat molt i, avui, col·locar-se en una postura neutra no és possible, ja que no es pot ser equidistant amb el feixisme ni amb els que defensen idees totalitàries".
En aquest sentit, tant Podem com Uclés creuen que el títol de les jornades "1936: la guerra que perdimos todos" alimenta, justament, aquesta equidistància.
Però els organitzadors (que lamenten "la necessitat de mantenir les ferides obertes i la confrontació com a únic recurs polític") ja han anunciat que el títol del cicle es mantindrà de cara a l'edició que es farà a l'octubre, en concret dels dies 5 al 9. Potser llavors David Uclés ja s'haurà mudat a alguna ciutat centreeuropea (segurament, Praga), tal com és el seu desig.
"Necessito marxar fora per escriure. La solitud sempre m'ha ajudat", diu.
