Rahmani, periodista iranià a l'exili: "La lluita seguirà fins a la caiguda del règim"

Taghi Rahmani és a Barcelona convidat pel Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona per representar la seva dona, la Premi Nobel de la Pau Nargues Mohammadi, en la projecció del documental "Tortura blanca" ("White torture").

Es tracta de l'adaptació cinematogràfica del llibre homònim de Mohammadi que recull el testimoni de dones víctimes d'aïllament extrem i condicions inhumanes a presons de l'Iran.

La premi Nobel Narges Mohammadi està en llibertat condicional per tractament mèdic a Teheran, però en qualsevol moment la poden tornar a empresonar. 

El seu marit ha explicat a 3CatInfo a través d'un intèrpret de persa que "la seva salut és bona, però té prohibit sortir del país."

Repressió contra la cultura

Taghi Rahmani, que exerceix de periodista a l'exili, denuncia que a l'Iran pràcticament no hi ha llibertat d'expressió. Assegura que la pressió contra sindicats, organitzacions de jubilats o associacions d'estudiants ha crescut darrerament.

A la prohibició de les dones per cantar en públic, s'hi afegeix la persecució de les cantants i de les que toquen instruments en públic.

Fins i tot la policia ha entrat als domicilis dels artistes per confiscar-los obres. "Envaeixen la privadesa de les persones i imposen restriccions als artistes. La situació política i social és molt difícil a l'Iran", denuncia Rahmani.

Les representacions culturals al país són només les tolerades pel règim.

Les dones, en el punt de mira

El moviment Dona, Vida, Llibertat va esclatar després de la mort de la jove kurdoiraniana Jina Mahsa Amini el setembre del 2022. Va morir en custòdia policial. L'havien detinguda per no portar ben posat el vel al cap. 

Des de llavors, moltes iranianes surten al carrer sense el hijab malgrat que poden ser detingudes i castigades. És un acte de desobediència civil. Des de fa uns mesos, però, el règim no les pressiona tant. 

En canvi, els sectors més durs insisteixen que cal perseguir les que no el porten i critiquen la inacció de les autoritats.

A les oracions dels divendres, molts imams segueixen fent crides a aplicar la llei islàmica i castigar les dones que gosen no portar el vel al cap. 

Per Rahmani, després dels bombardejos internacionals del juny, "el règim ha vist que no podria defensar-se i aguantar noves protestes massives com les que va patir el 2022-2023".

Els bombardejos no portaran la democràcia

Rahmani recorda que els atacs d'Israel i dels Estats Units tenien com a únic objectiu els centres nuclears i la gent que hi treballava, no la democràcia a l'Iran: "Crec que mai un atac exterior pot fer caure el règim, aquesta hipòtesi no existeix". 

Però, per aquest veterà activista, l'actual estructura del règim iranià no pot ni podrà mai respondre i resoldre els problemes reals de la població. Per això, diu, té molts problemes amb la gent. 

Els activistes polítics i civils busquen a través de les protestes socials i polítiques provocar un canvi de règim a l'Iran.

Pretenen substituir-lo per un estat de dret i democràtic, on la presa de decisions es traslladi a la població en comptes que les prengui una sola persona, el líder suprem:

"No sabem quan passarà, però és una lluita quotidiana i seguirà fins a arribar a la caiguda del règim."     

Rahmani va passar 14 anys a la presó a l'Iran, però ara viu a l'exili a París. 

Acaba amb una reflexió sobre la seva professió: "El periodisme està realment en perill a l'Iran. Els periodistes estan sota un control absolut. De fet, el periodisme fa anys que no existeix a l'Iran".