Rànquing mundial de la felicitat 2026: els països nòrdics al capdavant, amb Costa Rica
El rànquing dels països més feliços del món que publica anualment Nacions Unides no presenta enguany gaire canvis.
Finlàndia, amb una puntuació mitjana de 7,76 sobre 10, torna a liderar una llista en què les 10 primeres posicions estan clarament dominades per països del nord d'Europa.
De fet, 8 dels 10 països més feliços són europeus. Els altres dos són Costa Rica, que puja fins a la seva millor posició històrica --de la sisena a la quarta posició--, i Israel, que es manté en vuitè lloc.
En aquest últim cas, cal subratllar que les enquestes es van fer abans que esclatés la guerra a l'Orient Mitjà. Els Estats Units se situen al número 23 de la llista --puja una posició--, i l'Iran, al 97, i puja dues posicions respecte a l'informe anterior. Unes posicions que caldrà revisar a l'informe de l'any que ve.
Si comparem el top 10 de l'any passat amb el d'enguany, observem que hi ha els mateixos països tret d'una excepció: a la desena posició surt Mèxic i torna a entrar Suïssa, país que havia liderat el llistat anys enrere.
La felicitat a Espanya
Pel que fa a Espanya, baixa tres posicions en el llistat de països més feliços: de la 38 a la 41, amb una puntuació mitjana de 6,54 sobre 10.
Cal subratllar que l'any 2012 Espanya ocupava la posició número 22, de manera que la percepció de felicitat dels espanyols gairebé s'ha reduït a la meitat en els últims 14 anys.
Afganistan, el menys feliç
Si la llista dels països més feliços no ha variat gaire d'un any per l'altre, la dels més infeliços tampoc ho ha fet.
L'Afganistan torna a repetir en l'última posició de la llista, al número 147 i amb una nota mitjana d'un 1,44 sobre 10. A la cua també hi ha Sierra Leone (3,2), Malawi (3,2), Zimbàbue (3,3), Botswana (3,4), el Iemen (3,5) i el Líban (3,7).
Els països on hi ha guerres en marxa les posicions tampoc s'han mogut gaire: Ucraïna es manté a la posició número 111, i Palestina en baixa una i es coloca a la número 109.
Aquestes classificacions s'extreuen amb una mitjana de tres anys de l'avaluació de la qualitat de vida. S'estudien des del PIB fins a l'esperança de vida, la sensació de llibertat, la generositat, la percepció de corrupció i tenir algú amb qui comptar.
Xarxes socials i benestar emocional
L'informe mundial sobre la felicitat també recull enguany l'impacte que tenen les xarxes socials en els joves. I ho fa incorporant els resultats d'un estudi internacional liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Centre d'Estudis Demogràfics (CED).
Segons aquest estudi, que recull dades de més de 330.000 adolescents de 43 països, els més perjudicats per l'ús intensiu de les xarxes socials són els del Canadà, Irlanda i el Regne Unit. En canvi, els que fan un millor ús són els joves d'Armènia, Geòrgia, l'Azerbaidjan o Turquia.
En aquest rànquing, Espanya se situa entre els països on aquesta problemàtica és menor: a la posició 40 del total de 43 països pel que fa a les queixes psicològiques per aquesta causa.
Els joves que utilitzen les xarxes socials durant menys d'una hora al dia declaren els nivells més alts de benestar, més alts --fins i tot-- que els que no utilitzen les xarxes socials en absolut.
De mitjana, però, els adolescents dels 43 països consultats passen 2,5 hores al dia a les xarxes socials.
El factor socioeconòmic
El professor de Sociologia de la UAB i autor principal de l'estudi, Pablo Gracia, apunta, però, que la conclusió principal del seu treball és una altra.
Subratlla que els joves de famílies amb menys recursos apareixen com els més vulnerables:
L'ús problemàtic de les xarxes socials està vinculat a un pitjor benestar mental sobretot entre els adolescents de contextos socioeconòmics més baixos.
L'investigador Pablo Gracia afegeix que els fills de famílies amb més recursos econòmics tenen més eines per minimitzar els riscos associats a l'ús problemàtic de les xarxes socials: des d'apuntar els adolescents a activitats extraescolars a poder dedicar-los un temps que altres pares amb feines més precàries no tenen.
L'estudi també revela que l'associació negativa entre ús problemàtic de xarxes socials i benestar adolescent es va intensificar entre 2018 i 2022, en el context de la pandèmia per la Covid.
Reptes de futur
El professor de la UAB i autor principal de l'estudi, Pablo Gracia, defensa que "cal avançar cap a entorns digitals més equitatius mitjançant una combinació de regulació de plataformes, suport a les famílies, educació digital a les escoles i serveis de salut mental accessibles".
L'objectiu ha de ser, diu, que tots els adolescents puguin relacionar-se amb el món digital sense perjudici pel seu benestar emocional amb independència del seu origen social.
Les conclusions arriben en un moment en què molts països, com ara Espanya, volen prohibir l'ús de les xarxes socials als menors de 16 anys.
