"Rebem agressions cada dia": educadors socials denuncien la normalització de la violència

Des que comença el dia fins que s'acaba: insults, cops, amenaces i educadors fent "d'escut humà" per protegir altres infants.

Professionals del sistema de protecció de menors a Catalunya denuncien que la violència dins dels centres residencials "s'ha normalitzat" i alerten que el sistema no disposa ni dels recursos ni dels protocols necessaris per afrontar-la.

"Des de primera hora del matí són insults, són agressions", explica Aurembiaix Penalba, educadora social en un CRAE (centre residencial d'acció educativa).

La situació, asseguren, no només afecta els treballadors, sinó també els infants que viuen als centres. "Molts nens viuen aquestes situacions amb por. Veuen com hi ha nens que agredeixen educadors i temen que l'agressió pugui anar dirigida cap a ells", diu Penalba.

Perfils cada vegada més complexos

Els professionals insisteixen que la responsabilitat no és dels infants, sinó d'un sistema que, asseguren, "dimensiona els recursos de forma incorrecta". Expliquen que cada vegada més nens i adolescents arriben als CRAE amb necessitats psicològiques o problemes de conducta que aquests centres no tenen eines per gestionar.

"Jo em pensava que la meva funció seria protegir, assistir i educar", explica Penalba. "El que no m'esperava és que també hagués de protegir els infants dels mateixos infants que hi ha al centre, perquè no són al recurs idoni."

Segons relaten, la falta de places especialitzades provoca que alguns menors acabin en centres on no es pot donar resposta a les seves necessitats. Això genera frustració i patiment que, diuen, acaba derivant en situacions de més violència.

"Hem vist casos en què, quan aquests nens arriben al recurs adequat, fan un canvi bestial", assegura l'educadora. "No perquè nosaltres no siguem bons professionals, sinó perquè no tenim els recursos."

Un sistema "en fallida" i amb protocols desiguals

Antonio Gutiérrez, president d'AMPICAT, l'Associació de Professionals del Sector per a la Millora del Sistema de Protecció de la Infància i l'Adolescència a Catalunya, reclama una reforma profunda del sistema de protecció.

L'associació AMPICAT, de nova creació, agrupa diferents perfils de professionals del sector: educadors, treballadors, integradors, etc., i ha sorgit, expliquen, per poder expressar les seves reivindicacions "de manera lliure i sense dependre de ningú".

Gutiérrez denuncia que els centres continuen funcionant amb un projecte marc del 2015 i una cartera de serveis socials del 2010 que considera "obsolets".

Una de les principals reivindicacions és que tots els centres disposin d'un protocol obligatori de prevenció i actuació davant les agressions. Actualment, segons expliquen, aquests protocols només són obligatoris als centres propis de la Generalitat i no als de gestió externalitzada.

"Només és aplicable a una desena de centres. En la resta, més del 90%, no és obligatori", denuncia Gutiérrez.

El Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya comparteix aquesta preocupació. Albert Font-Tarrés, vocal de la Junta de Govern, considera que el sistema pateix una manca estructural de coordinació i transparència.

"Fa falta més control i saber més què passa dins dels centres", afirma.

Font-Tarrés també critica les diferències entre centres públics i externalitzats. "Al final tots són serveis públics i tots haurien de garantir un mateix nivell de qualitat."

Invisibilització de la violència

Els professionals denuncien que no hi ha un registre unificat d'agressions i que això contribueix a invisibilitzar el problema.

"Si totes les agressions es visibilitzessin, seria molt més pràctic veure que hi ha un problema i actuar", defensa Penalba.

Gutiérrez reclama, com a mínim, que les agressions es puguin comunicar formalment. "Que la persona treballadora que ha tingut una agressió almenys ho pugui comunicar, fem un registre i hi pugui haver una comptabilització de les agressions reals."

Per Albert Font-Tarrés, aquesta manca de dades és una mostra més de la falta de transparència. "Hi ha una invisibilització de molts factors, en part també per la falta de registres i la falta d'unes respostes dignes cap als professionals."

Rotació de personal i pèrdua de vincles

La situació està provocant, segons denuncien, una fuga constant de treballadors. "És un desgast arribar cada dia sabent que t'esperen situacions de violència", diu Penalba. "Professionals molt preparats acaben marxant."

Aquesta rotació acaba afectant especialment infants que ja arrosseguen històries de desemparament i vincles trencats. "Aquí haurien de trobar seguretat, confiança i protecció; però la realitat és una altra", lamenta l'educadora.

Quan els referents canvien constantment, expliquen, els menors perden els vincles que havien començat a construir.

Els professionals coincideixen que cal una reforma profunda del sistema. Reclamen més inversió, més places especialitzades, protocols consensuats i un major control dels centres externalitzats.

"Falta una injecció econòmica important", assegura Font-Tarrés. També demana que el Departament de Drets Socials replantegi el model d'externalització i reforci el seguiment dels centres.

Els treballadors insisteixen que la violència no es pot continuar acceptant com una part inevitable de la feina.

"Pot ser normal que t'agredeixin?", es pregunta Antonio Gutiérrez. "Sí, però no ho hem d'assumir."

Fonts del Departament de Drets Socials asseguren que reforçaran la seguretat als centres i insisteixen en l'anunci de fa un any, quan es va presentar la renovació de la DGAIA, d'incrementar les places per a joves amb trastorns de conducta greus.