Reclamen una llei específica de la tòfona per garantir el futur del sector
La tòfona és un producte a l'alça a casa nostra. Cada cop se'n consumeix més i els últims anys se n'ha multiplicat la producció. Però els productors d'aquest fong es troben amb un buit legal que complica la seva activitat, perquè no hi ha una normativa específica per al cultiu i la recol·lecció de la tòfona.
És el que defensa un article publicat a la Revista General de Derecho Administrativo, que assenyala que la falta d'un marc legal pot frenar el desenvolupament del sector, impulsat per investigadors d'Agrotecnio, del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya i de la Universitat de Lleida.
Un cultiu entre dos mons
La tòfona és un cultiu a mig camí entre l'agricultura i la gestió forestal, com assenyala el catedràtic de Producció Vegetal de la Universitat de Lleida i director d'Agrotecnio, José Antonio Bonet:
És un cultiu forestal, perquè es fa amb alzines, però amb tècniques agronòmiques com el reg, el tractament del sòl...
Aquesta indefinició deixa els productors en una zona grisa, perquè no hi ha una normativa clara sobre com s'ha de considerar el sòl d'on surten les tòfones, si com a forestal o com a agrari, i per tant quines lleis s'hi apliquen. I això pot frenar inversions, com avisa César Cierco, catedràtic de Dret Administratiu a la Universitat de Lleida:
La incertesa frena la presa de decisions, sobretot en un cultiu amb una alta inversió inicial i retorn a llarg termini.
I és que el procés d'una plantació de tòfones és molt llarg: entre que es prepara la plantació, sovint amb alzines inoculades, fins que es poden recollir les trufes, poden passar, com a mínim, 5 anys.
Pèrdua de subvencions i incertesa pel futur
Entre les possibles conseqüències d'aquesta falta de marc legal, pot haver-hi la falta d'incentius econòmics. "Si es considera que el cultiu és un terreny forestal, no tindria dret a rebre subvencions de la política agrària comunitària, i això és un problema els primers anys, quan no hi ha una producció", assegura Bonet.
I després d'aquesta collita, poden seguir els problemes: "En un cultiu agrícola, el terreny es pot reaprofitar de seguida, però amb la tòfona podem trobar-nos que ja no hi podem tornar a plantar res perquè el terreny ara es considera bosc i la legislació forestal és més estricta."
Inspiració en el cas italià
L'article analitza la regulació que s'ha fet al País Valencià, que estableix que el cultiu de tòfones és una activitat agrària, també en sòl forestal, i que també es pot fer un canvi temporal de la consideració del terreny. Però creuen que aquesta temporalitat no dona prou seguretat als propietaris.
En canvi, els investigadors aposten pel model italià, amb una llei específica des del 1985 i que reconeix les tres vessants: el cultiu en zona agrícola, el cultiu en zona forestal i la recol·lecció de tòfona silvestre, l'activitat tradicional però ara ja minoritària.
Seria la manera, diu Cierco, d'incentivar un cultiu que, segons l'estudi, és una activitat estratègica per al desenvolupament rural, amb una alta rendibilitat i importants beneficis ambientals, socials i culturals, com ara la gestió dels boscos, que suposen un 65% de Catalunya:
Si es vol potenciar el cultiu de la tòfona, amb tots els seus avantatges, cal dotar-lo d'un marc legal clar i una regulació integral.
Actualment, a Catalunya hi ha uns 800 productors de tòfona: un 80% de la producció és cultivada i l'altre 20% encara és de tòfona silvestre.
