Recollida de residus porta a porta: només 5 municipis de 319 fan marxa enrere

El porta a porta és el sistema de recollida de residus que dona millors resultats. Fa augmentar la taxa de recollida selectiva als municipis que s'aplica i la qualitat de la separació és superior.

Segons l'Agència de Residus de Catalunya, la implementació del porta a porta és més senzilla en zones de baixa densitat de població i requereix campanyes de comunicació adequades, ja que implica un cert canvi d'hàbits.

A Catalunya, 319 municipis tenen implementat el porta a porta. 31 ho fan fet en els dos últims anys, com Bellpuig, Sant Joan de Vilatorrada i la comarca del Pallars Jussà, entre altres.

Un model d'èxit... però sovint polèmic

Les dades de recollida selectiva avalen l'èxit del porta a porta, però és cert que aquest és un model que sovint genera polèmica quan s'implementa. Són habituals les manifestacions i les crítiques, però sovint decauen amb el pas del temps i els veïns s'hi acaben acostumant.

No és el cas de Ripollet, al Vallès Occidental. Fa quatre anys que va implementar-se el porta a porta amb un fort rebuig per part de gran part de la població. El partit que governava llavors -Decidim Ripollet- va perdre les següents eleccions.

Ripollet: elevat incivisme quatre anys després

Passejar-se per Ripollet permet fer-se a la idea del rebuig que encara té el porta a porta. Molts veïns deixen les escombraries al carrer fora de l'horari establert i tampoc respecten les fraccions que pertoquen en funció del dia de la setmana. Ens trobem Luis García, un veí defensor del porta a porta:

Els residus orgànics i el vidre cal dipositar-los als contenidors intel·ligents, que s'obren amb targeta. Una altra veïna, Rosa López, ens explica que molts veïns ho deixen tot fora com a senyal de rebuig.

Els veïns que s'oposen al porta a porta reclamen el retorn dels contenidors d'abans. En Samuel Barraquero diu: "Amb tanta brossa als carrers venen paneroles, porcs senglars i garses". Guillermo Escobar és taxatiu:

Tot i les crítiques generalitzades, les dades facilitades per l'Agència de Residus de Catalunya avalen l'èxit del model. S'ha passat d'un 37% de taxa de recollida selectiva l'any 2021 a gairebé el 57%.

Ripollet i quatre municipis més fan marxa enrere

L'equip de govern de Ripollet (PSC-ERC) ha anunciat la voluntat de retirar el porta a porta. L'alcalde, Luis Tirado García, admet que la situació és "insostenible". La idea és instal·lar contenidors intel·ligents, "un model més adaptat a la realitat urbanística de Ripollet", explica.

Fins i tot el partit que va aplicar el model (Decidim Ripollet) dona suport a la iniciativa. Txell Caler és la seva portaveu: "Creiem en el porta a porta, però no ha comptat amb l'aprovació dels veïns". Tampoc s'han sentit acompanyats per la Generalitat ni l'AMB en la seva implementació.

La retirada del porta a porta no arribarà fins a l'any 2029 per no haver d'indemnitzar l'actual empresa concessionària.

Ripollet se sumarà així al club de municipis que han fet marxa enrere en el porta a porta: Cambrils, l'Estany, Mont-roig del Camp i Corbera de Llobregat. Són una minoria, tenint en compte que més de tres-cents mantenen el sistema, i la xifra continua creixent.

Els contenidors intel·ligents: un model a l'alça

Cada cop són més els municipis que instal·len contenidors intel·ligents. Ja en són 82. És un model que també permet tenir bones dades de recollida selectiva i és més adient per a poblacions mitjanes i grans, segons els experts.

En algunes poblacions es combinen tots dos sistemes, en funció de les característiques de cadascun dels barris.

Sigui com sigui, Catalunya continua lluny de complir amb l'objectiu de la Unió Europea: el 55% de taxa de recollida selectiva. I això sense tenir en compte que l'índex de reciclatge real és més baix, del 39,1%, ja que pel camí es produeixen pèrdues i rebuigs.

El porta a porta --que ja s'aplica a 319 municipis-- i els contenidors tancats o intel·ligents --presents a 82-- han contribuït a un destacada millora en les dades, però cal tenir en compte que són models eficients presents majoritàriament en municipis petits. De fet, afecten menys del 20% de la població catalana.