Rècord de desnonaments sol·licitats per la Generalitat en pisos públics

La Generalitat va sol·licitar 655 ordres de desnonament en pisos de la seva propietat el 2023. Una xifra rècord que representa un increment del 28% respecte de l'any anterior. Són xifres oficials de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, avançades per "El matí de Catalunya Ràdio" a través d'una petició d'accés a la informació pública.

Els pisos assenyalats per les ordres de desnonament són de diferent tipologia, des de lloguer públic fins a pisos d'emergència. L'Agència de l'Habitatge ha declinat fer valoracions d'aquestes dades, però fonts oficials apunten que en el 44% dels casos les famílies afectades hi viuen de manera regular i no han pogut complir amb el pagament, mentre que el 56% dels casos són ocupacions. Les mateixes fonts apunten que les ordres afecten persones vulnerables i altres que no ho són, tot i que no concreten en quin percentatge.

Pel que fa a l'execució de les ordres de desnonament, l'any passat se'n van acabar duent a terme 132. La resta d'ordres sol·licitades estan ajornades, pendents d'execució o anul·lades, tot i que la Generalitat no confirma quantes ordres han estat retirades. Actualment hi ha 193 ordres de desallotjament pendents d'executar, 164 de les quals a la demarcació de Barcelona, 26 a la de Tarragona, dos a la de Lleida i una a la de Girona. 

Un 5% de pisos buits

La resposta oficial a la petició d'accés a la informació pública recull que actualment hi ha 881 pisos propietat de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya que estan buits, la qual cosa representa un 5% del parc públic total. D'aquests, 425 estan pendents d'obres d'adequació, 332 reservats i 124 pendents de lliurament. 

És en aquests pisos buits on es produeixen els casos d'ocupacions. Les fonts oficials consultades asseguren que l'Agència de l'Habitatge de Catalunya informa els serveis socials abans de demanar una ordre de desnonament, tant en casos d'ocupació com en els d'impagament. Entre els motius per sol·licitar l'ordre, l'agència apunta a valoracions desfavorables de la taula d'emergència, a ocupacions que impedeixen entregar pisos a les persones beneficiàries o a conflictes de convivència.

El percentatge de pisos propietat de la Generalitat respecte del total d'immobles de Catalunya és del 0,5%. En canvi, el percentatge d'ordres de desnonament en pisos públics respecte del total de les que es van registrar el 2023 és de gairebé el 5%.

870 famílies esperen un pis d'emergència

Mentrestant, són 870 famílies les que actualment tenen dret a un pis d'emergència i estan en llista d'espera per accedir-hi. Els pisos d'emergència són aquells immobles públics destinats, per exemple, a famílies procedents de processos de desnonament. Hi ha 11 municipis que tenen taula d'emergència pròpia i, en alguns casos la llista d'espera pràcticament iguala la de la Generalitat. És el cas de Barcelona, on hi ha 684 famílies amb dret a un pis de què encara no poden disposar.

Des del moviment per l'habitatge són crítics amb les ordres de desnonament en pisos públics i reclamen a la Generalitat que canviï les seves polítiques. És el cas de les PAH catalanes, a través del seu portaveu, Juanjo Ramón.

"Des de la PAH no hem defensat mai ocupar pisos públics perquè som conscients que s'han d'entregar a famílies vulnerables, però l'administració hauria de canviar els seus criteris i no agreujar el problema."

En aquest sentit, Ramón lamenta que la Generalitat no vulgui negociar la regularització dels casos d'ocupació de famílies vulnerables en pisos públics. "Són vulnerables, però la Generalitat ens diu que no vol fer-ho per no saltar-se la llista d'espera", detalla. A Catalunya hi ha l'obligació legal que els grans propietaris ofereixin un lloguer social a les famílies vulnerables abans de desnonar-les, però aquesta normativa no afecta les administracions públiques. 

Un cop les famílies són desnonades dels pisos públics, si tenen un informe de vulnerabilitat dels serveis socials, entren en el circuit de la taula d'emergència, ja sigui la de la Generalitat o la del seu municipi, si en té de pròpia. Els municipis que en tenen són Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, Lleida, Martorell, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Sant Cugat del Vallès, Terrassa i Vic.

Ramón lamenta que els reglaments deixin fora de les taules d'emergència persones sense nacionalitat espanyola o residència permanent. "Estan desnonant de pisos públics famílies sense papers o que s'han hagut de moure a una altra població perquè no hi troben habitatge o els han desnonat", explica.

"És un càstig"

"El matí de Catalunya Ràdio" ha parlat amb diversos grups en defensa del dret a l'habitatge que han afrontat casos de desnonaments en pisos públics. "Hem tingut famílies que han ocupat immobles de la Generalitat durant anys i la Generalitat no els havia reclamat. Ara les ordres han augmentat", explica Filiberto Bravo, portaveu de l'Associació de Veïns de Ciutat Meridiana a Barcelona, que critica el paper de l'administració.

"Són famílies vulnerables que com a molt cobren sous de misèria i només tenen l'opció d'ocupar. Les administracons no estan fent la seva feina."

Bravo explica que han negociat diverses vegades amb la Generalitat. "Quan nosaltres pressionem, com a molt ajornen el desnonament, però no donen cap solució i estem molt preocupats", detalla.

El Sindicat d'Habitatge del Besòs i la Verneda també s'ha trobat amb casos similars. "Els desnonaments de pisos públics són un reflex de les polítiques d'habitatge a Catalunya", diu el seu portaveu, Àlex Garcia. "En comptes d'oferir ajuda, ordenen desnonaments", lamenta. Per Garcia, aquestes ordres són un "càstig": els diuen que no poden regularitzar la seva situació perquè han ocupat un pis públic, però si fos d'un gran tenidor, la Generalitat el multaria.

Maria Albiol és membre dels sindicats d'habitatge del Raval i el Casc Antic i s'expressa en termes similars. "La xifra d'ordres de desnonament és escandalosa", denuncia. "Volem fer pressió col·lectiva perquè l'Agència doni alternativa a les famílies. Tenen un problema polític insostenible", conclou.