Recuperar les tines de pedra seca, el repte després que s'han salvat del foc del Bages
L'incendi del Pont de Vilomara i Rocafort, que va cremar 1.700 hectàrees la setmana passada, ha deixat al descobert un patrimoni molt singular del Bages: les tines de vi construïdes entre els segles XVIII i XIX.
Són construccions de pedra seca que ara són al mig del bosc, però que llavors eren entre les vinyes que cobrien fins a 30.000 hectàrees d'aquesta comarca, que va arribar a ser la primera productora de vi de Catalunya.
Són un centenar de tines, aïllades o agrupades en 25 conjunts, i les que ha afectat l'incendi han resistit el foc però han quedat envoltades de terra cremada i troncs ennegrits.
Un dels conjunts més emblemàtics, les tines de la Vall de Flequer, les van redescobrir precisament per un incendi el 1985, que ja el va deixar al descobert.
El foc sí que ha destruït els plafons informatius, les tanques i les senyalitzacions de la ruta que permetia seguir l'itinerari turístic que fa anys que s'hi fa per donar a conèixer aquest patrimoni.
Oportunitat per tornar a plantar vinya?
Segons Angel Miño, director del Parc Natural de Sant Llorenç i l'Obac, on hi ha l'itinerari, ara caldrà refer-ho tot, però l'incendi també és una oportunitat per repensar aquesta part del parc:
Tenim un espai cremat que serà un espai obert, en algunes zones seria bo fins i tot recuperar aquests espais agrícoles per donar aquesta biodiversitat a l'entorn.
És de la mateixa opinió Pere Martorell, guarda forestal del parc, que diu que les soques de les alzines i els roures rebrotaran, i que tornar a plantar vinya pot ser una bona idea:
L'endemà, quan veus aquesta desolació i sembla que no hi haurà un demà, però no, aquest ecosistema futur que es pot crear pot ser millor i més enriquidor que el teníem.
Feien el vi al costat de les vinyes
Les tines servien per fer el vi a peu de vinya i no haver de carretejar el raïm per un terreny abrupte fins a un celler més o menys llunyà, i es construïen aprofitant els desnivells d'aquesta zona.
Entraven el raïm directament per la part de dalt de la tina, allà xafaven, el most queia a dins, on fermentava, i treien el vi per una aixeta instal·lada a la base per la part de fora.
Moltes tines tenien l'aixeta a dins d'un cobert que la protegia i alhora servia de refugi i sovint també de botiga on es venia directament el vi al comprador.
Els responsables de la denominació d'origen Pla de Bages van recordar les tines pocs dies després del foc:
La fil·loxera com a oportunitat
El Bages va viure una autèntica febre de la vinya fa uns 150 anys, quan la fil·loxera ja havia arrasat les vinyes a França i Catalunya tenia molta demanda de vi per substituir el francès.
Va ser aproximadament entre el 1860 i el 1890, fins que l'insecte que es menjava les arrels de les vinyes va arribar també aquí, i va causar el mateix efecte.
Deixar la vinya pel tèxtil
De tota manera, des de la DO del Bages afirmen que llavors encara no es va abandonar la vinya, sinó que fent servir peus americans resistents a l'insecte, es van arribar a replantar 22.000 hectàrees.
Va ser més tard, quan van implantar-se massivament les indústries tèxtils, que molta gent va marxar per treballar-hi, les vinyes es van abandonar i el bosc les va acabar substituint.
Actualment la superfície de vinya d'aquesta denominació d'origen és només de 500 hectàrees, i la proposta d'aprofitar els incendis per replantar vinya podria fer-la augmentar.
