Retrat del municipalisme valencià, que vol ser una opció de govern a les Corts

Els dos anys de Carlos Mazón a la presidència de la Generalitat Valenciana han estat convulsos. El govern de coalició de PP i Vox que va eixir de les urnes el 2023, va durar un any i es va trencar. 

Tres mesos després d'aquella crisi política, l'octubre del 2024, en va arribar una de més grossa. La catàstrofe de la dana faria trontollar l'estabilitat del govern, posaria entre les cordes el president i generaria, especialment en el territori de la dana, desafecció i insatisfacció política. 

Això ha obert la porta a opcions municipalistes que aspiren a ampliar el seu radi d'acció i, fins i tot, a fer el salt a la política autonòmica.
 

Una política de baix cap a dalt per recollir la desafecció

Les eleccions municipals del 2023 van posar en el focus Ens Uneix, un partit municipalista, d'Ontinyent, sorgit de l'escissió amb el PSPV. El seu líder, i alcalde de la capital de la Vall d'Albaida, Jorge Rodríguez, va fer servir els bons resultats comarcals per marcar el color de la Diputació de València. 

Ells tenien la clau, i la van decantar cap al PP aconseguint la vicepresidència de la Diputació. Les opcions municipalistes també han tingut èxit a Nules o Massamagrell. El 2024 va nàixer Unió Municipalista, una confederació de partits polítics valencians, amb més d'un centenar de càrrecs electes de formacions locals. 

"Els grans partits no van resoldre l'emergència ni tampoc han estat a l'altura en la recuperació, que va més lenta del que caldria", exposa Natàlia Enguix, vicepresidenta de la Diputació de València i portaveu de la Unió Municipalista. I afegeix: 

"La ciutadania ja no creu en els partits tradicionals i pensem que nosaltres, com a opció municipalista que estem més prop seu, som un bon exemple de la política local que soluciona la vida al ciutadà".

Han començat a treballar per presentar llistes a la província de València i, en especial, a la zona dana; a municipis com València, Picanya, Catarroja, Sedaví, Benetússer, Xirivella o Torrent. 

"El moviment municipalista", explica el professor de Ciència Política de la Universitat de València, Marcelo Guillén, "pot tenir èxit a escala municipal recollint tot el descontentament. Però és més difícil que en tinga a nivell de país, de cara a entrar a les Corts Valencianes".

Segons aquest politòleg, Vox és un partit profundament liberal, que no podria recollir el malestar dels afectats de la dana, que són majoritàriament de classes populars, i té un sostre a aquella zona relativament baix. Assenyala que un discurs més lligat a les reivindicacions locals podria arrossegar la desafecció.

El salt autonòmic, complicat però no impossible

Sobre les pròximes eleccions valencianes tot és incertesa, tant pel que fa a la convocatòria com per qui aconseguirà formar govern. Però el que sembla gairebé segur és que no hi haurà majories. 

Això fa que els partits més menuts optin a tenir la clau del govern i la governabilitat. Que la Unió Municipalista arribe a les Corts és una empresa difícil. Hauran de fer front, d'entrada, a dos problemes: el discurs i la barrera electoral. 

Un discurs més centrat en la reivindicació de competències i gestió municipal, els permetria créixer en l'àmbit municipal. Un discurs més antipolític seria més transversal, els podria donar més rendiment electoral a escala de País, però a escala municipal trauria força. Com afirma Marcelo Guillén:

"És molt difícil arribar a tot sent una candidatura municipalista. Cal tenir en compte que el Bloc Nacionalista Valencià mai va aconseguir trencar la barrera del 5% en solitari, es quedava a les portes, però no podia entrar". 

El segon obstacle, tant complicat com important, és aconseguir rebaixar el llindar electoral. La Unió Municipalista treballa en la recollida de firmes per presentar una iniciativa legislativa popular. El llindar electoral del 5% els sembla injust, va en contra de la representació parlamentària plural, diuen, i voldrien rebaixar-lo al 3%. També estarien d'acord en una altra opció, que la circumscripció electoral no fora del tot el País Valencià, sinó provincial. 

"Ells no volen perdre el poder que tenen", explica Natàlia Enguix referint-se als grans partits, "però ho han de pensar en clau positiva perquè, segurament, necessitaran partits menuts per poder tenir una estabilitat parlamentària que és el que demana la ciutadania".

La vicepresidenta de la Diputació de València avança que estan treballant amb el PSPV i el PP perquè aquesta reivindicació històrica, la rebaixa del llindar electoral, siga possible. Apel·la al govern eficaç que han format amb el PP a la Diputació de València. 

Allí, Ens Uneix, amb el PP, ha aconseguit tirar endavant polítiques feministes, de foment del valencià, de memòria democràcia o cooperació internacional. Un govern molt diferent del del PP i Vox a les Corts. Per això es dirigeix al partit de Carlos Mazón. 

"Jo crec que si ells són intel·ligents... si tenen bona relació amb nosaltres, i bona experiència ací a la Diputació de València, donaran suport a la nostra iniciativa".

Els càlculs electorals afavoreixen el PP

No hi ha dades municipals, però les enquestes mostren una tendència a les Corts: el PP i Vox sumarien per revalidar el govern. 

Amb l'efecte que la corrupció del PSOE ha tingut sobre el País Valencià, diu Marcelo Guillén, "ja no sembla tan difícil que Mazón es torne a presentar. És molt complicat, però no impossible. El que sí que és difícil és que es canvie la línia oficial del partit amb un altre lideratge com el de Camps". 

L'expresident Francisco Camps ha presentat la seva candidatura per liderar el PP valencià, vol ser el president del partit. Fa temps que organitza sopars i reunions amb militants. Aquesta opció podria no tenir un recorregut gaire llarg. 

Per Marcelo Guillén "és més complicat del que sembla que canvie la línia oficial del partit. Hauria de passar una gran hecatombe al PP perquè això passara". No hi ha un congrés convocat, es va ajornar sense data. Des de Madrid el seu propi partit ho recorda a Camps. 

I des de València, Mazón respecta el posicionament de l'expresident, però no amaga la incomoditat. Ara que la pressió sobre el cap del consell s'ha rebaixat, que des de les seves pròpies files posen en dubte el seu lideratge, no fa gràcia.

I amb tot plegat, la vicepresidenta de la Diputació de València reclama lloc a les Corts. Si el futur govern ha de tornar a ser de coalició, recorda al PP que no és el mateix governar amb el municipalisme que amb l'extrema dreta.