Ricard Ustrell: "Jo deixaria la feina per amor, sempre ho he pensat"

Ricard Ustrell lamenta que les dones "estiguin en desigualtat des de fa molts anys en molts aspectes, a banda que cada dia hi ha dones assassinades per aquesta cultura masclista en què estem instal·lats".

Quatre gats". Posar en valor el món de les dones

"Quatre gats" ha dedicat un programa al ‘Futbol femení', que ell considera que ha guanyat seguidors i rellevància mediàtica els darrers anys perquè hi ha moviments molt potents que denuncien la desigualtat i intenten corregir-la. "I no només ha guanyat notorietat, sinó que, a més a més, està plantant cara al futbol masculí".

Per posar-ne un exemple, el periodista sabadellenc apunta que, el 2019, la selecció femenina dels Estats Units va vendre més samarretes que qualsevol altre equipament que hagi venut Nike en tota la història. I conclou que, "per tant, hi ha negoci. El futbol és un esport que cada vegada més haurà de deixar de parlar en termes de masculí-femení per començar a parlar de futbol en general."

Ens ha dit que ha volgut dedicar aquest programa a parlar de futbol femení perquè, tot i que n'hi ha molts seguidors, els mitjans de comunicació no li obren tantes finestres com al masculí. "Això em sembla una desigualtat en si mateixa i volíem denunciar-la." Al programa, coneixem Ada Hegerberg, jugadora de l'Olympique de Lió i primera Pilota d'Or del món, que, segons Ustrell, explica coses molt interessants. "Hi ha molta desigualtat en els salaris i, sobretot, pel que fa a les primes. Un davanter de primera divisió masculina pot cobrar una prima de 500.000 euros per marcar un gol. En el cas de les dones, parlem de 35 o 40 euros."

Ricard Ustrell creu que fins que no s'accepti que les dones estan generant un volum de negoci i el futbol es consideri una professió, per a elles serà difícil viure només del futbol. "El programa explica casos de dones que han hagut de deixar la pràctica professional perquè no en podien viure ni pagar el lloguer. És una trista realitat que encara passa".

Perquè la presència de l'esport femení sigui més destacada, segons el periodista, els mitjans de comunicació li haurien de donar més cobertura. "És un peix que es mossega la cua. Si els mitjans no en parlen, l'interès no creix. I, si no creix, els mitjans tampoc no en parlen. Per tant, crec que, en això, des de la premsa en som els màxims responsables. Si no es retransmeten partits de futbol femení ni se'n fan tertúlies, s'invisibilitza un col·lectiu que és important que tingui ressò."

Dones i política

Els seguidors també li han formulat preguntes al voltant del "Quatre gats" que gira sobre "Dones i política", en què Ustrell entrevistarà tres dones de mirada progressista a Espanya: Manuela Carmena, que va ser alcaldessa de Madrid; Teresa Rodríguez, diputada al Parlament d'Andalusia, i Uxue Barcos, que va presidir Navarra. "Són 3 dones amb mirades i generacions diferents, que parlen de com entenen el feminisme. Jo vaig escoltar molt. És un d'aquells programes que ets un privilegiat de poder fer, perquè coneixes gent extraordinària que t'explica les seves experiències d'una manera fantàstica."

Davant de tanta veritat, "l'únic que pots fer és escoltar i aprendre. Crec que ha quedat un programa molt bonic perquè, a més a més, hi parlem de la vida i de moltes coses sense complexos. Això és molt difícil quan estàs gravant i hi ha micròfons, però es generen unes complicitats i converses interessants."

Ricard Ustrell s'ha mostrat un home sensible amb la mirada de gènere. Malgrat tot, els seguidors del "live" li han retret que la majoria de personatges que apareixen al "Quatre gats" siguin homes. "Quan vam començar, entrevistàvem expresidents i el gruix eren homes: Manuel Valls, Alex Salmond, Pepe Mujica..., però ho vàm corregir de seguida. A la segona temporada, vam conversar amb Dilma Rousseff, Marine Le Pen… També vam fer un programa en què parlàven de tres lluites (la de les Àvies de la Plaza de Mayo, el nazisme i el feixisme), en què les protagonistes principals eren dones. Ho vam fer perquè vèiem que, si volíem fer un espai que plantegés reptes de present i de futur, calia donar-los veu. Al principi, només fèiem equilibris perquè hi hagués moltes mirades, també de gènere, però el protagonista central, és veritat que era un home. Potser sí que hi va haver més protagonisme masculí. Darrerament, hem intentat donar més veu a les dones i que fossin també elles les protagonistes."

Periodistes i polítics

Ricard Ustrell va començar la professió de molt jove. I ara, amb 29 anys, acumula una gran experiència. Té ganes, talent, ha tingut sort i també s'ha sabut moure. Potser per això els seguidors del directe li han demanat si ha rebut ajuda en la seva trajectòria. "Donaria les gràcies a molta gent, però, sobretot, als que no m'ho han posat fàcil. Vaig començar molt jove i et qüestionen només pel fet de ser-ho, de no tenir experiència, o bé perquè consideren que no hauries de ser en aquell lloc. Segurament, en molts casos tenen raó, però els joves tenim ganes de fer coses i mereixem tenir oportunitats."

Adment que aquest recel relacionat amb la joventut l'ha ajudat "a ser prudent. També dono les gràcies a la gent que m'ha fet la vida impossible, perquè m'han ajudat a ser jo mateix i a prendre decisions. A la gent que m'ha ajudat també els estic molt agraït." Al final, diu: "Si aconsegueixes ser tu i ets honest amb tu mateix, te'n vas a dormir molt tranquil, i això està bé. Crec que hi ha molta gent que no ho pot dir".

Els internautes també li han preguntat si ha rebut pressions de polítics. Ustrell assegura que no gaires. "No m'he relacionat amb gaires polítics. Sempre que ho he fet ha sigut amb micròfons o al plató". Tot i així, revela que quan va començar el "FAQS" va rebre "un whatsapp d'un assessor de comunicació d'un partit polític que em va sorprendre molt. Em proposava una llista de noms de tertulians. Era la primera vegada que rebia un missatge d'algú que em deia que uns tertulians eren de perfils ideològics del seu partit. No li vaig fer cas. Em vaig posar a riure, li vaig dir que jo no funcionava així i que em sorprenia que existís una llista de persones properes a una ideologia. Amb aquesta persona hem tingut molt bona relació i mai he sentit que alló m'obligués a fer res. Simplement ho suggeria, com una pràctica potser habitual." Després d'aquest episodi, "mai més vaig rebre cap tipus de pressió".

En relació a la repercussió dels programes per part de la classe política, comenta que "a vegades, hi ha partits que es poden molestar amb el que expliques o com ho expliques, però forma part de la nostra feina. Igual que quan parles d'una empresa i l'assenyales perquè fa coses malament". Els seguidors li han consultat si la seva etapa al capdavant del "Preguntes freqüents" li va fer avorrir els polítics. "Crec que sí, però no hi havia pensat mai," ha respost. "Potser no va ser el FAQS, sinó tot allò que vam viure. Més que els polítics en general, diria que va ser la classe política d'aquell moment i la que va continuar, l'actual. Allò em va fer avorrir una mica la política, potser sí."

Carter de Breda i alcalde de Sabadell

Ha dit sovint que voldria ser carter de Breda. Els seguidors li han preguntat per què. "De petit estiuejava a Breda i m'agradava molt acompanyar la Montse, que era la meva veïna i la cartera del poble, a repartir les cartes porta a porta. El que em fascinava era que la Montse ho sabia absolutament tot de tothom. No li calia conèixer què deien les cartes. Es feia una idea de tot. Em semblava una feina apassionant, perquè era la dona que més callava, però que més coses sabia, i això, a mi, m'interessava. Per això sempre he dit que, de gran, vull ser carter de Breda... El que més m'interessa és la vida dels altres."

El Ricard ens acompanya des de fa molts anys a Catalunya Ràdio i a TV3. El públic que l'ha seguit sap moltes coses d'ell, com ara que va dir que, a part de carter, també volia ser alcalde de Sabadell, la seva ciutat. Però, de veritat es veu fent política? A la resposta n'hem tret l'entrellat. "Quan ho vaig dir, l'alcalde era Manuel Bustos i molta gent teníem ganes que marxés. No només per com actuava, sinó perquè, com s'està demostrant i com s'ha de demostrar encara als judicis, havia teixit una xarxa de corrupció que estava embrutant l'administració i la ciutat de Sabadell, que es va enfosquir molt aquells anys."

Ustrell pensa que la ciutat, en altres temps, "havia estat un motor cultural i econòmic i Bustos s'ho va carregar. Allò de l'alcaldia era una manera de dir que teníem ganes de canviar la ciutat. Deia que volia ser alcalde de Sabadell perquè Bustos no ho fos". Tot i que potser ara no presentaria candidatura, el periodista s'ha mullat i ha dit què faria si realment tingués la vara del batlle. "Aturaria per sempre el quart cinturó, que em sembla que volen tornar a activar, i posaria més zones verdes i illes de vianants. Moltes!"

Atacs d'ansietat

Un usuari li ha dit que s'ha reconciliat amb ell des que va saber que havia tingut un episodi d'ansietat. "Una malaltia et fa veure les coses d'una altra manera," confessa. "He viscut diversos episodis d'ansietat. Un d'important quan vaig fer 17 anys. En acabar la selectivitat, el primer any que estava a Catalunya Ràdio, un cúmul de coses em van fer petar. Llavors, no li vaig donar gaire importància..." El gran atac, però, va ser fa un parell d'anys, quan va haver de deixar la ràdio. Allò va fer-li entendre "que era vulnerable i que, per tant, havia de protegir-me, no només del meu voltant, sinó de mi mateix. És una lluita que continua. Ara estic molt bé, però és complicat."

El metge va dir-li que tenia un problema, però que tenia solució: deixar la ràdio. "Vaig dir-li que no podia i em va reafirmar que aquest, precisament, era el problema. Me'n vaig adonar i, quan vaig deixar la ràdio, em vaig sentir alliberat". En aquest punt ens obre el cor i desvela que es va sentir força vulnerable. "Vaig explotar amb ansietat. No sabia ben bé què m'estava passant. Però tot allò, al final, va arribar a bon port. Vaig prendre una decisió important a la meva vida: deixar allò que m'agradava, que era la ràdio, i fer altres projectes amb una altra gent a qui estimo i amb qui m'ho passo molt bé. Les persones amb qui treballo a 'Planta baixa' i 'Quatre gats'".

No es talla gens a reconèixer que determinades etapes no s'acaben de superar mai. "Una de les coses que aprens és que la millor defensa del vulnerable és precisament que n'és i no necessita posar-se cap màscara sobre la qual construir una fortalesa. Intento mostrar-me tal com soc. Crec que aquesta és la clau de l'èxit." I hi afegeix que la lluita mai no s'atura. "Sempre estàs exposat a aquest risc. Com l'equilibrista que camina per un cable d'acer i sap que en algun moment pot caure. No passa res si caus. Quan entens això, quan et defineixes com a vulnerable, com a equilibrista maldestre -que és el que soc- tot va molt millor. La veritat és que em sento molt més tranquil, més alliberat, i espero que per molts anys".

La vida, des de la "Planta baixa"

Ricard Ustrell també ens explica com surten els temes que es tracten en un programa diari com "Planta baixa" i el dia a dia de la redacció, a primera hora, abans de començar l'emissió. "Tenim un equip ampli de redactors que treballant diferents temes des de fa dies. El dia abans, normalment. fem un esquema, l'escaleta bàsica dels que creiem que són els temes importants per a l'endemà. A aquesta base hi sumem l'actualitat i el que passa durant el matí. Així anem configurant o desfigurant el programa."

Hi ha responsables de diferents àrees temàtiques bàsiques. El criteri dels temes de societat "el marca el Xavi Rossinyol. La part política, el Maiol Roger. La coordinació general, la fa la Gemma Tarragó perquè tots els elements flueixin. Aleshores tots els redactors, càmeres, muntadors i grafistes s'encarreguen que hi hagi un vídeo, uns rètols, unes connexions... i que tot funcioni. Jo el que faig és embolicar la troca." Ho remata dient que tot plegat "és un circ seriós que parla de la vida, de política i de la societat".

La feina i la professió li agraden, queda claríssim. Assegura que el que més li agrada del periodisme és conèixer gent. "Em considero privilegiat i afortunat perquè cada dia conec gent molt interessant. Alguns t'obren la seva vida, les portes de casa, la seva intimitat i la comparteixen amb tu."

Algun convidat esquerp?

No es penedeix de cap de les entrevistes que ha fet, però, contestant preguntes del públic que ha seguit el "live", n'ha recordat una de dolenta que va fer fa uns anys a Matadepera Ràdio. "Vaig entrevistar l'escriptor Jaume Cabré. Va ser una conversa horrorosa. Responia a totes les preguntes amb un 'no'. Crec que va ser perquè jo no estava preparat per fer aquella entrevista i l'escriptor no es va sentir prou respectat. Anys més tard, vaig fer-li una altra entrevista i reconec que vaig quedar-ne molt satisfet. Va tenir un tracte molt afable amb mi i em va obrir les portes de casa seva."