Rieres seques, peixos morts: situació crítica al parc natural de Sant Llorenç del Munt
Les quatre rieres del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, que normalment porten aigua, ja estan seques i la situació dels peixos que hi viuen és crítica.
Els investigadors del Grup de Recerca FEHM (Freshwater Ecology, Hydrology and Management) de la Universitat de Barcelona (UB), que des de fa anys monitoritzen l'estat d'aquestes rieres i de moltes altres arreu del país, alerten que mai havien vist un escenari com aquest a la primavera.
En el cas de la riera de la Vall d'Horta, està pràcticament seca: només queden algunes basses amb un tel gris per sobre de la poca aigua que hi ha i algunes algues que comencen a expandir-se i que acabaran deixant sense oxigen els peixos que hi viuen.
L'ecòleg Narcís Prat, fundador i durant molts anys director del grup de Recerca FEHM, apunta alarmat que "és com si fóssim al mes d'agost":
Mai havíem tingut un hivern i una primavera en que baixés tan poca aigua pel riu. Encara no sabem si és un extrem del clima mediterrani, que és molt variable, o si realment estem veient els efectes del canvi climàtic i aquesta serà la situació normal a partir d'ara.
Prat assegura que, si no plou, les basses acabaran buidant-se i "ens quedarem sense peixos".
Peixos sentenciats
A la riera de la Vall d'Horta hi viuen, bàsicament, barbs d'una espècie lleugerament diferent de les que es troben als rius del Llobregat o la Muga. Són peixos acostumats a les sequeres però, amb tot, aquest any ho tenen difícil per sobreviure.
Els alevins dels barbs són capaços d'aguantar un temps només amb la terra humida, però els exemplars més grans necessiten aigua, ni que sigui poca. Segons Prat, tenint en compte la manera com estan ja les rieres, serà complicat que en tinguin prou per sortir-se'n:
Nosaltres patim per si tindrem aigua a l'estiu, però hi ha milers d'espècies que viuen aquí (insectes, moluscs, peixos o granotes) que també pateixen moltíssim. No els fem gaire cas, tot i que si el medi es degrada, nosaltres també.
Ara, a la riera de Nespres, ja pràcticament no hi queda aigua (Pau Fortuño, Grup de Recerca FEHM)
Cal prendre mesures
El que els investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) han trobat a la riera de la Vall d'Horta és el mateix que han constatat a les de Rellinars i Mura, que desemboquen al Llobregat, i a la de Castelló, que alimenta el riu Besòs. Per tot això, Prat remarca que la sequera converteix en insostenible l'ús que fem d'aquests aqüífers.
De fet, una mica més amunt del punt on els investigadors prenen mostres, hi ha una captació d'aigua pel parc natural de Sant Llorenç que fa que la poca que podria baixar no arribi a les basses. L'ecòleg defensa que, a part d'anar eliminant aquest tipus de captacions, s'haurien de pendre altres mesures:
No podem confiar tant en els recursos que teníem fins ara i ens hem de començar a buscar la vida. Això passa, entre d'altres coses, perquè totes les cases d'urbanitzacions tinguin sistemes de recollida de les aigües pluvials i que les granges de porcs que generen purins també les hagin de tractar per reutilitzar-les.
Prat també és partidari d'acabar amb les petites preses que hi ha repartides a rieres i rius per regar, però sobretot per produir electricitat. L'ecòleg considera que, en la situació de sequera actual i amb les que probablement vindran, és innacceptable que se'n permeti l'existència.
Les preses, per petites que siguin, impedeixen que l'aigua circuli. Per tant, amb la falta de pluges no es renova, perd qualitat i desapareix la vida que normalment hi hauria.
