Risto Mejide: "No tinc consciència d'haver fet de dolent mai"
Risto Mejide és un dels personatges més populars del panorama televisiu espanyol. El presentador, que va saltar a la fama l'any 2006 fent de jurat al concurs "Operación Triunfo", parla amb Jordi González sense filtres, fidel al seu estil. Durant la conversa reivindica l'honestedat com a valor essencial i reflexiona sobre la fama, l'ego i la importància de ser coherent amb un mateix.
Ser "el dolent"
El presentador recorda les crítiques rebudes durant anys pel seu tarannà a diversos programes de televisió, però assegura que no té consciència "d'haver fet mai de dolent". Sí que admet que sempre l'empeny la necessitat de dir el que pensa i reconeix que, amb els anys, ha hagut d'aprendre a expressar les coses "amb una gamma de colors més àmplia".
Jo crec en l'honestedat, que no vol dir la veritat. Honestedat és dir el que penses, i pots estar equivocat.
Mejide confessa que ja era així de molt jove i que aquesta manera de fer li va comportar alguns conflictes a l'escola: "Jo treia molt bones notes, però els professors sovint m'expulsaven de classe per contestatari".
Amb els anys, ha convertit aquesta sinceritat en una marca personal, i la crítica, en un instrument de reflexió: "Part de la meva feina consisteix a acceptar les crítiques perquè, si no, no podria criticar els altres", explica. Per això, diu que mai ha discutit amb ningú que hagi opinat sobre ell: "Jo treballo per a la gent a qui li agrada el que faig; i el que pensin els que em detesten m'és igual".
Un nen introspectiu i solitari
Malgrat la imatge pública que sovint es projecta d'ell, Risto Mejide es defineix com una persona introspectiva, amb un punt solitari i reflexiu. "Era un nen bastant introvertit i tenia pocs amics", recorda. Aquesta manera de ser, diu, encara l'acompanya avui en dia.
Sobre la seva personalitat, diu també que no suporta la falsa modèstia i parla amb franquesa sobre el seu ego:
No soc modest, admeto que tinc un ego que està per sobre de les meves possibilitats i del meu talent.
Dit això, confessa que, al contrari del que la gent pugui pensar, no sol tenir "tantes coses interessants a explicar". Diu que la gent espera d'ell grans titulars però que, en canvi, el que ell considera que fa millor és escoltar, no parlar".
A punt d'entrar a l'Opus Dei
Mejide repassa amb Jordi González no només la seva trajectòria professional, sinó també la seva infantesa i joventut. Recorda un episodi decisiu de la seva adolescència, quan, explica, va estar a punt d'entrar a l'Opus Dei. La seva mare, diu, hi va posar fre. Quan li va dir que volia entrar a l'Opus, ella li va fer una contraoferta: el va enviar a Oxford a estudiar. Quan va tornar d'Anglaterra, ja no volia saber res de l'Opus Dei.
Sempre li agrairé a la meva mare que em descobrís el món.
