Rússia i els EUA dissenyen en secret un pla de pau per a Ucraïna... sense Ucraïna

El darrer esborrany d'un pla per l'alto el foc i la fi de la guerra a Ucraïna s'ha negociat i redactat en secret. Això no seria notícia si no fos perquè qui es va reunir lluny dels focus no van ser les parts enfrontades.

El marc per a un futur acord de pau el van ordir Rússia i els Estats Units. Ni Ucraïna, ni Europa van saber-ne res, fins que les línies mestres de la proposta van estar definides.

Les reunions secretes es van fer a Miami, on els enviats de Trump i Putin, Steve Witkoff i Kirill Dimitriev, es van reunir durant tres dies a finals del mes d'octubre, segons el que han publicat diversos mitjans que han obtingut confirmació de la trobada.

Steve Witkoff s'ha convertit en el negociador en cap dels grans dossiers internacionals que encara l'administració Trump. Empresari immobiliari multimilionari, té un estil negociador semblant al del president dels Estats Units: directe i resolutiu, però amb experiència escassa en l'àmbit internacional i, per tant, poc sensible a matisos i a previsibles conseqüències en el futur dels acords del present.

Kirill Dimitriev -ucraïnès de naixement, per cert- dirigeix un fons sobirà rus i forma part del cercle de confiança de Vladímir Putin.

Amb els antecedents de tots dos negociadors, l'esbós de pla que n'ha sortit ha desfermat recels de nombroses cancelleries per les concessions a Moscou. L'esquema de resolució del conflicte queda resumit en 28 punts.

Els punts més destacats

Aquests són els punts més rellevants:

• Ucraïna cedeix a Rússia el Donbàs sencer, tant la part que ja controla militarment arran de la invasió, com la que està en mans d'Ucraïna, l'estat reconegut per la comunitat internacional.
• Kíiv redueix a la meitat la mida de les seves forces armades i renuncia a dotar-se d'armes de llarg abast, com diverses categories de míssils i altres armes que són, ara mateix, cabdals per sostenir la defensa del país.
• Queda barrada la possibilitat que hi hagi tropes estrangeres en territori ucraïnès. La iniciativa europea de desplegar soldats en diferents formats i localitzacions dins el país desapareix del full de ruta. No es permetrà tampoc l'arribada d'armes de llarg abast, capaces d'arribar a objectius dins de Rússia, procedents dels arsenals dels països aliats.
• El pla de pau va més enllà de la logística militar i les concessions territorials: Kíiv s'obliga, segons el document pactat pel Kremlin i la Casa Blanca, a reconèixer el rus com a llengua oficial a Ucraïna.
• I més lluny encara, el document pactat pels EUA i Rússia obliga Ucraïna a garantir l'estatus de legalitat per a l'Església ortodoxa vinculada al patriarcat de Moscou. La confessió havia estat la majoritària fins a la invasió russa. Molts fidels la van abandonar i es van adreçar a l'acabada de crear església ortodoxa ucraïnesa. Finalment, el Parlament ucraïnès va il·legalitzar el capítol de Moscou, en considerar que feia apologia i proselitisme de la violència russa.

• El document que reconstrueixen mitjans dels Estats Units és embrionari i volgudament vague. Especial inconcreció hi ha amb el futur de les províncies de Zaporíjia i Kherson, parcialment en mans russes. El pla diu que el front, de moment, es congela. I obre la porta a futures modificacions.

  En aquesta zona hi hauria lloc per a eventuals cessions territorials de Rússia (no se n'apunta cap al pla). Una retirada completa de Moscou deixaria Rússia sense passadís terrestre per enllaçar amb l'ocupada Crimea, que quedaria a expenses del vulnerable pont de Kertx. Ningú no visualitza el Kremlin abandonant el corredor.

El document és un esborrany, que s'hauria d'anar polint abans d'una hipotètica trobada entre Donald Trump i Vladímir Putin. Donar-li cos obrint la porta a la participació ucraïnesa sembla ara una quimera amb un projecte farcit de línies vermelles per Kíiv. Però fins i tot els detractors hi veuen un moviment contundent que pot anar més enllà de la vocació de pressionar Volodímir Zelenski perquè accepti aturar la defensa del seu país i que sigui, efectivament, un full de ruta amb vocació de ser implementat.

Rússia, que no es pronuncia oficialment sobre el pla, el contempla amb una evident simpatia. L'enviat del Kremlin ha dit que el text indica que algú comença a "escoltar Rússia" i a atendre les "raons de fons" que hi ha darrere la invasió.

I els Estats Units es mouen al ritme del seu president. Trump té pressa per acabar una guerra que havia d'acabar en 24 hores (que porta ja gairebé un any de retard). Té pressa per avançar sense perdre el rebuf del suposat èxit mediador a Gaza. Té pressa per consolidar la candidatura al Premi Nobel de la Pau 2026.

Al seu voltant, els aliats estan desconcertats i atemorits pel que pot ser un acord entre les velles superpotències amb Ucraïna com a víctima directa i Europa -a qui ningú no ha consultat res- com a víctima col·lateral.

Com si es tractés d'un convidat de pedra, aquest dijous a la tarda, Volodímir Zelenski ha rebut amb tota la cautela del món el pla delineat per la Casa Blanca i el Kremlin i ha anunciat que espera parlar amb Donald Trump en els pròxims dies.