Ruta per la Badalona dels pisos turístics, on l'Ajuntament congelarà les 229 llicències que hi ha

Dos turistes amb les seves maletes passen pel Museu de Badalona, a la Via Augusta. Un carrer sorollós, amb molt de trànsit, a tocar de l'Hospital municipal de la ciutat. A pocs metres, en direcció muntanya, fem un viatge en el temps i entrem al barri de Dalt la Vila, el més antic de la ciutat. Té un entramat de carrers de poble, amb masies i cases unifamiliars construïdes sobre l'antiga ciutat romana de Baetulo.

Una petita joia on cada cop és més habitual veure turistes amb maletes i portes d'accés amb codis i rètols en anglès. Els inversors han comprat els últims anys moltes d'aquestes cases i ara ja hi ha més d'una desena d'allotjaments amb més d'un centenar de places amb llicència per allotjar-hi turistes.

Plataforma No Volem Pisos Turístics a Badalona

Pel barri han començat a proliferar cartells on es pot llegir "A Badalona no volem pisos turístics", que animen els veïns a unir-se a la plataforma contra aquests habitatges que ha nascut a la ciutat, recordant que els pisos són per viure-hi i no per especular.

L'Encarna i l'Unai, de l'Associació de Veïns de Dalt la Vila, passegen pel barri assenyalant tots els pisos turístics que s'han anat obrint, una situació que denuncien que s'ha agreujat després que l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, anunciés que no renovaria els 10.500 pisos turístics que hi ha a la capital.

Volen passar per davant del que va ser l'últim forn de pa del barri, al carrer de Barcelona, o per on hi va haver l'última botiga de roba, a la plaça de Sant Sebastià. Als dos llocs ara hi ha habitatges d'ús turístic. I asseguren que al bloc on ara oneja una samarreta assecant-se amb les lletres "siesta" hi havia uns llogaters a qui no es va renovar.

L'impacte dels pisos turístics al barri de Dalt la Vila

"Dalt la Vila s'ha convertit en un barri fantasma. Cada cop hi ha menys veïns i les places estan buides. El barri s'està quedant sol buit i mort", assegura l'Encarna Muñoz, que va arribar aquí després de casar-se, fa uns quaranta anys.

L'Unai Domingo, el president de l'Associació de Veïns, assenteix i lamenta que hi ha veïns que han hagut de marxar perquè els propietaris volien fer pisos turístics. A més, es queixen que aquests habitatges estan interferint en la tranquil·litat del barri. L'estiu passat els veïns van denunciar festes constants a una casa amb piscina i capacitat per a gairebé una trentena de persones.

Malgrat que la majoria d'habitatges del barri tenen llicència i són legals, des de l'Associació de Veïns denuncien que moltes vegades els pisos estan sobreocupats i li reclamen a l'Ajuntament que posi més inspectors per supervisar que aquests habitatges compleixin la normativa.

229 llicències de pisos d'ús turístic a Badalona

Aquesta situació es repeteix a diferents punts de Badalona, a prop de la xarxa del metro que els connecta ràpidament amb Barcelona. Al carrer Saturn de Llefià, la Isabel González fa anys que viu paret per paret amb un bloc de quatre pisos que s'omple de turistes durant tot l'any. Només tres tenen llicència.

Durant l'any hi ha un turisme tranquil, però a l'estiu la cosa es complica: "Hi ha festa, festa, festa als quatre pisos, i és soroll tot l'estiu. No venen una setmana o quinze dies. És un avui, dos dies un altre, tres dies un altre, i així contínuament. Estem cansats", explica la Isabel.

Des de la plataforma ciutadana LlefiàNet han elaborat un mapa on es veuen els 229 pisos turístics amb llicència que hi ha a Badalona, però denuncien que a Airbnb se n'anuncien un miler d'il·legals, que no tenen llicència, i veuen que això s'ha convertit en un negoci molt lucratiu per als inversors.

L'atractiu dels pisos amb llicència per als inversors

El José Luís, de LlefiàNet, mostra un anunci que han trobat per xarxes. S'hi pot veure una dona xinesa que diu, amb música oriental de fons, que estan buscant pisos a Badalona i als voltants de dues o tres habitacions i que paguen, com a màxim, 490.000 euros.

Una situació que segons el José Luís "està traient pisos del mercat que podrien ser de lloguer o de venda per a particulars". De fet, els veïns de tot un bloc de pisos de Sant Roc perillen. A la pàgina web d'una immobiliària es veu com tot l'edifici amb els nou locals està en venda per més de cinc milions d'euros amb un esquer molt llaminer: els trenta-un pisos tenen llicència turística, i és a tocar del metro.

Des de la Federació d'Associacions de Veïns de la ciutat critiquen que Badalona es pot acabar convertint en una ciutat dormitori. El Ruben García, president de la FAVB, li reclama a l'Ajuntament que prohibeixi la renovació de les 229 llicències turístiques que s'ha de fer el 2028: "No volem que s'expulsi els veïns dels seus barris".

L'Ajuntament de Badalona prohibirà donar més llicències turístiques

L'Ajuntament de Badalona assegura que està prenent mesures per frenar l'augment dels pisos turístics i que, a tot estirar, al maig prohibirà que es donin més llicències a la ciutat: "Corríem el risc que si tots els municipis de l'entorn ho prohibien, Badalona quedés com una illa i com un pol d'atracció", explica el tercer tinent d'alcalde de la ciutat, el Daniel Gracia.

Asseguren que això els ha fet reflexionar i prendre aquesta decisió, aprofitant el decret de la Generalitat del 2023 que aborda els pisos turístics des de l'urbanisme i obliga els propietaris a demanar una llicència urbanística per exercir aquesta activitat a partir del 2028.

Aquest decret obliga els ajuntaments a fer un planejament urbanístic on es vegi que tenen prou sòl per a habitatge residencial i que obre la porta a prohibir els pisos turístics ja existents. Des de l'Ajuntament de Badalona opinen que dues-centes llicències és una xifra raonable per a una ciutat que té més de 90.000 habitatges.

Gracia recorda que el 2014 l'Ajuntament de Badalona, amb l'alcalde Xavier Garcia Albiol, com ara, ja va fer una primera normativa per regular els pisos turístics: prohibien les llicències a tot el litoral marítim de la ciutat, i només les permetia a la resta de la ciutat sempre que tinguessin entrades independents. A la pràctica, això provoca que la majoria siguin blocs sencers.

L'Àrea Metropolitana es blinda

Molts municipis de l'Àrea Metropolitana també van prendre mesures fa anys per fer unes regulacions molt restrictives que limiten molt la petició de noves llicències, com per exemple Sant Cugat del Vallès o el Prat de Llobregat, amb 98 i 19 pisos amb llicència d'ús turístic respectivament. Dos municipis que consideren que, ara per ara, aquests pisos estan controlats i no són un problema.

D'altra banda, cinc municipis han decidit seguir el camí de Barcelona i d'aquí dos anys, el 2028, prohibir els pisos que ja tenen llicència: l'Hospitalet de Llobregat, ara amb 520 pisos, i Sant Adrià de Besòs, amb 280, i també, Cornellà, Esplugues de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat. Una passa de gegant per garantir que el sòl del municipi sigui, només, per a ús residencial.