Ruta per l'estany d'Ivars i Vila-sana: un oasi natural a Ponent

La comarca del Pla d'Urgell compta amb un dels principals pulmons naturals de la plana de Lleida. És l'estany d'Ivars i Vila-sana, una llacuna que es va dessecar el 1951 per dedicar-la a terres de conreu i que es va recuperar l'any 2005, gràcies a la pressió popular.

Situat enmig de petits pobles i camps de conreu, l'estany està avui plenament consolidat com un reclam per a tota mena de visitants i ja atreu més de 150.000 persones cada any, segons l'últim recompte.

S'hi pot arribar per tres accessos diferents: Ivars d'Urgell, Vila-sana o Cal Sinén, una antiga masia que acull l'espai de rebuda de visitants, un centre d'interpretació, un punt de venda de productes locals, i l'inici de rutes i visites guiades a l'estany de dimecres a diumenge. 

Des de qualsevol d'aquests tres punts podem iniciar una agradable ruta circular d'uns sis quilòmetres al voltant de la làmina d'aigua. La tècnica de Turisme i Educació Ambiental Eva Renyé destaca que és completament accessible a peu o en bicicleta:

"Si es fa per lliure et vas trobant plafons informatius i pots aturar-te en miradors, observadors o torres. Tenim la zona lacustre, on ara a l'hivern s'hi poden veure ànecs i corbs marins." 

En funció de l'època de l'any, podem trobar-hi hivernant ànecs més propis del Cantàbric, i fins i tot s'hi han arribat a observar gavines de tres dits, una boscarla dels arrossars pròpia de l'Àsia o un pelicà que hi va arribar, desorientat, amb un grup de cigonyes.

Unes 265 espècies avistades

Aquesta zona humida del Pla d'Urgell és una de les que concentren més biodiversitat a Catalunya. El director tècnic del Consorci de l'Estany d'Ivars i Vila-sana, Rafel Rocaspana, explica que s'hi poden veure sobretot espècies d'ocells, cosa que atreu molts amants de l'ornitologia: 

"Des que es va recuperar l'estany, portem unes 265 espècies avistades, unes 125 exclusivament d'ambients aquàtics. Una de les emblemàtiques és la mallerenga de bigotis, que cria en canyissars i aquí és un dels pocs indrets on s'ha vist nidificant."

És un estany endorreic, que s'alimenta de l'aigua del Canal d'Urgell. Això fa que tingui una gran càrrega de nitrogen i fòsfor, derivada de les activitats agrícoles, industrials i urbanes que s'hi fan a l'entorn. Els últims anys l'acumulació de nutrients havia consumit l'oxigen de l'aigua i el 2020 s'hi va haver d'actuar, com explica Eva Renyé:

"Ja són disset anys d'un espai amb aigua, però a dia d'avui encara no el considerem recuperat. Fa dos anys vam fer un projecte de recuperació ecològica, un petit buidatge, que anirem fent temporalment per ajudar a millorar-ne la qualitat." 

L'estany té diverses illetes i una profunditat d'entre un metre i mig, i uns tres metres, i s'hi poden trobar espècies de peixos com el barb, la madrilla i la carpa. 

Allotjaments turístics en auge 

La visita a l'estany la podem fer en un sol dia, però qui vol aprofitar per descobrir la comarca té moltes opcions d'allotjaments a la vora. De fet, d'ençà de l'ompliment definitiu de l'estany, l'any 2009, n'han proliferat una quinzena.

Un dels més nous està ubicat en una antiga masia centenària que s'ha rehabilitat. És el Niu de l'Estany i el seu propietari, en Cristian Torrelles, en destaca les vistes privilegiades:

"Durant els matins, des de les finestres de l'allotjament podem veure arpelles i milans reials. Al vespre,  famílies de guineus i de porcs senglars. L'estany s'ha de visitar per l'entorn, amb una gran quantitat de fauna i de vegetació."

L'estany d'Ivars està situat a uns deu minuts de l'autovia A-2, entre Tàrrega i Mollerussa. El trajecte en cotxe des de Lleida es pot fer en uns 40 minuts i, des de la ciutat de Barcelona, en poc més d'una hora i mitja. 

Un espai protegit de gestió pública

El Consorci de l'Estany d'Ivars i Vila-sana és l'encarregat de gestionar aquest espai natural. El formen la Generalitat, el Consell Comarcal del Pla d'Urgell, els ajuntaments d'Ivars d'Urgell i Vila-sana, la Diputació de Lleida i la Universitat de Lleida. 

El president executiu del Consorci, Rafel Panadès, destaca que la recuperació de l'estany ha sigut una fita cabdal per al territori, a nivell tècnic, econòmic, turístic i de biodiversitat:

"Les prioritats són consolidar els valors de biodiversitat, els usos socials --amb la millora d'equipaments i l'accessibilitat universal--, i també la part turística, que és la més visible."

El Consorci treballa per acabar les obres d'adequació de Cal Sinén, on encara hi ha una planta sense usos, i fer-hi arribar una línia elèctrica per poder-hi instal·lar un ascensor. També es treballa per habilitar una finca com a aparcament per facilitar les visites.