Salvar l'avetosa més gran de la Península: els veïns reclamen la gestió de la Mata de València
Al mig del Pirineu, a València d'Àneu, un poble del Pallars Sobirà, estan preocupats per la salut dels seus boscos.
Els arbres de la Mata de València --l'avetosa més important de la Península, amb una dimensió de 750 hectàrees-- s'estan morint per un problema de fongs.
Això provoca degradació i incrementa el risc d'incendi. L'Ajuntament demana a la Generalitat, que és la propietària del bosc, que el netegi, però l'administració catalana topa amb la burocràcia de les seves pròpies lleis.
El consistori pateix per l'estat de degradació d'un bosc natural dominat pels avets, dels més rellevants del sud d'Europa, que està ple d'arbres morts, no se'n té cap cura i no es pot aprofitar la fusta.
Topar amb la burocràcia
L'alcaldessa, Laura Tristán, explica que el municipi demana "una ordenació amb un aprofitament sostenible i conservant les tradicions. Que es netegi el sotabosc, perquè no hi ha animals que puguin venir a pasturar, perquè està brut".
Josep Serra, com el conjunt de veïns, pensa que "s'hauria de tallar d'una manera ordenada, començant per la part més vella, on hi ha els arbres més grossos, i anar talant progressivament".
La Generalitat explica que el pla d'ordenació forestal la limita per fer actuacions a la Mata. L'Ajuntament ha portat el cas al contenciós per intentar modificar l'ordenació, que permet als veïns talar els arbres per aprofitar la fusta, però la burocràcia els frena.
L'alcaldessa ho explica: "Tu pots venir a buscar fusta per fer-te una casa, o una granja, però hi ha tanta burocràcia que al final acabes fent la casa amb fusta comprada." El Josep Serra afegeix que "és molt trist veure morir els arbres i que la fusta hagi de venir de França".
Mort per fongs
El motiu de la mort de la majoria d'avets, segons la tècnica forestal Marta Amorós, és l'existència "d'un problema de fongs a les arrels que els provoca un col·lapse a llarg termini. S'està començant a veure, des de fa dos anys".
Una bona gestió forestal eliminaria aquest problema. La presència de tants arbres morts i un sotabosc tan brut, a més, també preocupen pel risc d'incendi.
Com conclou l'alcaldessa: "Per a nosaltres, el bosc és vida, i com ens pot donar vida si vivim d'esquena al bosc?"
