Sánchez demana a Von der Leyen que la UE pressioni més Israel per aturar la guerra a Gaza
El president del govern espanyol ha demanat aquest dimecres a la Comissió Europea que augmenti la pressió a Israel davant l'enduriment de l'ofensiva a Gaza, que Pedro Sánchez ha qualificat de "catàstrofe humanitària".
Sánchez, que ha estat rebut a Brussel·les per la presidenta de la CE, Ursula von der Leyen, ha instat a suspendre l'acord d'associació de la UE amb Israel i que s'imposin sancions al govern de Benjamin Netanyahu, que incloguin la prohibició de vendre-li armes.
A la xarxa X, Sánchez ha explicat que ha transmès a la presidenta la seva preocupació per l'escalada violenta contra la població palestina i ha instat la UE a emprendre la pressió diplomàtica per "aturar la invasió il·legal".
Després de la trobada, Von der Leyen ha qualificat d'"intolerable" la crisi humanitària a Gaza i ha afegit que s'ha de permetre que l'ajuda humanitària arribi a qui ho necessita "'d'una vegada i a gran escala".
La trobada bilateral ha coincidit amb el primer aniversari del reconeixement per part d'Espanya de Palestina com a estat.
Fins ara, els socis comunitaris només s'han compromès a revisar l'acord d'associació amb Israel. Precisament, aquest dimecres l'alt representant de la Unió Europea per Assumptes Exteriors, Kaja Kallas, ha dit que la revisió ja està en marxa i s'ha mostrat convençuda que podrà presentar "opcions" als ministres d'Exteriors de la UE a la reunió del pròxim 23 de juny.
Aquest dimecres es compleixen 600 dies de l'atac de Hamas a Israel, on els familiars dels ostatges han tornat a demanar-ne l'alliberament. Mentrestant, continuen les dificultats perquè la població de Gaza pugui accedir a l'ajuda humanitària i Netanyahu assegura haver matat el líder de Hamas a la franja.
Un mes de l'apagada
Just quan fa un mes de l'apagada que va deixar sense llum Espanya i Portugal, i quan encara no se n'han aclarit les causes, Sánchez i Von der Leyen també han abordat la necessitat d'ampliar les interconnexions elèctriques de la península Ibèrica amb la resta d'Europa.
Tot plegat quan s'ha publicat un informe en què la Comissió constata que el nivell d'interconnexions energètiques d'Espanya i França, però també les d'Itàlia i Grècia, estan molt lluny de l'objectiu establert per al 2030, i a més, veu necessaris "nous esforços" per garantir inversions "suficients" en infraestructures.
Resposta unitària als aranzels de Trump
La guerra aranzelària també ha estat sobre la taula. El govern espanyol ha donat suport a l'estratègia de Brussel·les de "mantenir una resposta dels 27 basada en la unitat i la reciprocitat", segons Sánchez.
Els dos dirigents han parlat de la "urgència de completar l'acord comercial amb Mercosur", un acord anunciat al desembre, però que està a l'espera que Brussel·les presenti els textos legislatius que permetin iniciar el procés de ratificació.
L'augment de la despesa en defensa
La cap de l'Executiu comunitari ha celebrat el "compromís d'Espanya d'augmentar la despesa en defensa".
Sánchez ha insistit, però, en la necessitat d'arribar a uns objectius de despesa compatibles amb els compromisos socials, mediambientals i multilaterals dels estats membres.
El govern espanyol s'ha compromès a arribar a una despesa del 2% del PIB aquest 2025, però l'OTAN reclama que l'esforç arribi al 5%. En aquest sentit, Sánchez ha recordat que Espanya inverteix "gairebé deu cops més que la mitjana de l'OTAN" en operacions de manteniment de la pau i amb el desplegament de més de 3.000 militars a l'exterior.
A la trobada, en canvi, no hi ha hagut ni una paraula sobre l'ajornament de la votació sobre l'oficialitat del català a la UE, després que una desena de socis van mostrar reticències i dubtes sobre la seva aprovació.
