Sense casa i sense res, en un segon
La Mercè i l'Antoni, ella de 67 anys i ell de 75, en fa trenta que viuen a la casa del carrer del Diamant. Però ara n'han hagut de marxar a cuitacorrents. Un vehicle del servei de la neteja de Sant Cugat del Vallès va perdre el control i es va encastar contra la casa.
El resultat és la demolició imminent. Com explica un dels seus fills, Sergi Subirà, es perd un llegat familiar:
La casa la va fer l'avi de la meva mare i ha passat de pares a fills. Hi vam venir a viure fa uns trenta anys i al costat hi viu la meva tieta, la germana de la mare.
El 8 de desembre, l'aniversari de la mort de l'àvia
Dijous passat, quan hi va haver l'accident, no hi havia ningú a la casa. Feia un any que havia mort l'àvia d'en Sergi.
Els meus pares sempre són a casa, són grans i es mouen poc. Dijous, però, volien anar al cementiri. Plovia i això va canviar els plans que tenien per al dia de festa. Va ser una casualitat que no hi fossin.
"Agafa't bé que ens la fotem"
La Mercè era a la casa del costat, on viu la seva germana. Van sentir el cop i van sortir corrents. El seu pare la va trucar per avisar-la que un camió s'acabava d'estavellar i els havia tirat la casa a terra:
Vaig pensar que exagerava, però em van enviar una imatge i vaig veure que el vehicle estava totalment encastat a dins. La casa havia quedat partida en dues meitats. Quan hi va haver l'impacte, la meva mare va sortir corrents
El conductor va explicar que anaven carrer amunt quan els comandaments van fallar i va començar a anar marxa enrere. 'Agafa't bé que ens la fotem', va dir al seu company. Després del xoc, explica la Mercè, l'home es va posar de genolls a terra, preguntant què havia passat
Quan la mare li va dir que no hi havia ningú a la casa va respirar alleujat.
De sobte, al carrer sense res
No va prendre mal ningú, tampoc els dos treballadors del servei de neteja. Però la casa, esberlada per la meitat, és un perill i els Bombers van determinar que no s'hi pot entrar.
Els meus pares es van quedar només amb el que duien a sobre. Sense casa i sense poder agafar cap efecte personal. Ni roba ni diners per anar a comprar. En un moment es van quedar sense res. Els Bombers no van retirar el vehicle perquè es podia ensorrar tota l'estructura.
La nevera és a l'habitació
Perquè ens imaginem la força de l'impacte, en Sergi ens diu:
El vehicle va anar enrere, pendent avall, va agafar empenta i va entrar per la cuina. He mirat per un forat, per veure com havia quedat per dins, i la nevera ha anat a parar a l'habitació. El camió l'ha arrossegat emportant-se unes quantes parets.
El nostre lloc és aquí, al carrer del Diamant
La casa ha quedat destrossada. Les asseguradores, la de l'habitatge i la de la concessionària del servei de neteja, s'han de posar d'acord per veure qui es fa càrrec de què. Aquesta setmana s'ha de retirar el vehicle i fer el desenrunament.
Els meus pares estan nerviosos i ara comencen a pair el que ha passat. L'Ajuntament els ha facilitat un sostre, roba i medicaments, però ells no volen anar enlloc, volen tornar aquí. Tant si es pot reconstruir la casa com si s'ha de tirar tota a terra per tornar a aixecar, ells volen estar al seu carrer, on viuen des de fa trenta anys.
Quan estem a punt d'acomiadar-nos d'en Sergi apareix la Mercè. Ens saluda, amb un lleu somriure de resignació, i diu:
Nosaltres no en tenim la culpa. No ens va trobar a dins de casa per ben poc. Encara hem tingut sort.
Pocs minuts abans de l'accident, ella esmorzava al menjador amb un dels seus nets. Per sort, tots dos ho poden explicar.
