Ser dona a l'Afganistan després del retorn dels talibans: "Som com ocells sense ales"
La Marwa, de 24 anys, viu amagada en un soterrani a Kabul. Per problemes de connexió, però sobretot per seguretat, no mostra la seva imatge més enllà d'un parell de fotografies d'esquena.
Abans del retorn al poder dels talibans, ara fa quatre anys, estudiava Economia a la universitat. Ara viu amb cinc dones més en el que s'ha convertit en un petit refugi, una excepció, on viure i estudiar en línia. "Tenim un veí que ens ajuda i, si algú pregunta, diu que som familiars seves", reconeix.
Un amagatall que li ha permès, també, evitar un matrimoni forçat: "Jo he aconseguit escapar i no haver de casar-me, però altres dones no ho han pogut fer".
Hi ha casos de dones que han preferit suïcidar-se abans que casar-se amb un talibà.
La situació per a les dones a l'Afganistan ha anat empitjorant durant aquests quatre anys amb els talibans al poder, tal com reconeix la Marwa, però també entitats com Amnistia Internacional o l'ONU.
Actualment, tenen prohibit ensenyar la cara o parlar en veu alta en públic, cantar, rebre educació secundària, treballar o sortir soles de casa.
"També he vist com es deté a dones pel carrer només pel fer de no portar ben posar el hijab o per estar sense el seu 'mahram', l'home que les acompanya obligatòriament", explica.
Aquest moment "crucial" pel qual passa l'Afganistan, explica la Marwa, afecta negativament les dones i fa que tinguin problemes de salut mental: "Patim i tenim por".
"Com a ésser humà necessito caminar, per exemple; com a ésser humà vull llevar-me d'hora al matí, aixecar-me i anar a passejar, fer esport o estudiar. Però vivim en una presó, casa nostra és només un lloc amb quatre parets, no és una casa", denuncia.
La Marwa recorda aquell 15 d'agost d'ara fa quatre anys amb terror, sobretot entre les dones. "Quan es va donar l'Afganistan a un grup terrorista, el pànic es va estendre entre la població, perquè teníem el record anterior dels talibans: eren gent amb set de sang".
Per això, explica, ningú tenia "cap mena d'esperança" i molta gent va intentar escapar del país o "es va amagar perquè no els matessin".
Petites escletxes de llibertat i resistència
La Marwa defineix les dones afganeses com "ocells sense ales". Per això, les escoles clandestines o les classes en línia, suposen petites escletxes de llibertat que permeten que les noies i les dones continuïn els seus estudis.
També s'han convertit en un espai on parlar entre elles sense por de represàlies.
Ens connectem a internet, n'hi ha algunes que ens ensenyen voluntàriament i ens connectem amb les noies que tenen internet i podem parlar amb elles.
"No podem anar enlloc a visitar ningú, és massa difícil", lamenta la Marwa. Tot i les dificultats, diu, veure com algunes nenes i noies poden estudiar, li dona esperança.
Els talibans intenten treure les dones de tots els espais educatius, sigui escoles, instituts o universitats. Això, a la llarga, també provocarà que d'aquí uns anys no hi hagi metgesses ni ginecòlogues, perquè les dones no poden estudiar.
Cal recordar que l'Afganistan és un dels països amb una taxa més alta de mortalitat materna i que els homes no poden tractar les dones.
"Els talibans són terroristes i misògins, és una broma pensar que canviaran" remarca enfadada. Per això denuncia que la comunitat internacional ha abandonat les dones a l'Afganistan.
Tot i això, no perd l'esperança de veure, algun dia, un país i un govern on les dones recuperin els drets, la capacitat de decidir i el poder per aixecar la veu.
L'ONU treballa per modificar la llista de crims contra la humanitat i que, entre d'altres, s'hi inclogui l'apartheid de gènere: la supremacia dels homes envers les dones. Aquest podria ser un pas important.
Per la Marwa, però, el primer que cal és recuperar el dret a l'educació per a tothom. També per lluitar contra el fonamentalisme i els extremismes.
