Sèries d'estrena: Els Lakers dels anys 80, "The tourist" i "Killing Eve"

"Killing Eve"

Semàfor Groc

A quina plataforma? HBO Max (Última temporada)

És l'última temporada d'una sèrie que, fem memòria, explica la relació obsessiva entre dues dones: una agent britànica que es diu Eve i l'assassina que teòricament ha d'atrapar i que es diu Villanelle. Dic teòricament perquè des de l'inici de la sèrie l'Eve, que té una vida insatisfeta, se sent atreta pel magnetisme de Villanelle.

D'aquesta manera la sèrie proposa un joc del gat i el ratolí que en realitat parla sobre les relacions d'amor obsessives i les atraccions conflictives, fins i tot podríem dir que tòxiques. Els dos personatges s'havien allunyat l'una de l'altra i a l'última temporada, que s'acaba d'estrenar, haurem de veure si es mantenen fermes en la decisió o bé si cedeixen a la connexió que s'ha anat construint entre elles.

El punt fort continuen sent les interpretacions, sobretot de Jodie Comer. El punt dèbil és que va tenir una primera temporada massa brillant, escrita per Phoebe Waller-Bridge, i totes les guionistes posteriors han intentat imitar d'alguna manera el seu estil sense aconseguir reeixir en el propòsit. La sèrie s'ha anat convertint a poc a poc en una caricatura de si mateixa.

 "Super Pumped"

Semàfor Verd

A quina plataforma? Movistar+ (3 de març)

De què va? La sèrie és una antologia amb una història diferent en cada temporada al voltant d'una empresa tecnològica. La primera se centra en Uber i té com a protagonista un dels seus fundadors, interpretat per Joseph Gordon-Levitt. La tria de l'actor és sorprenent perquè el personatge és com un Red Bull humà, tot testosterona. Dins de les seves possibilitats, l'actor se'n surt prou bé, però no arriba a les cotes de Leonardo DiCaprio a "El llop de Wall Street".

El que és més interessant de la sèrie és la història en si mateixa. És a dir, el fet d'anar veient com Uber va aconseguir finançar-se i introduir-se en el mercat i el xoc frontal amb el sector del taxi. El representant dels interessos del govern és Richard Schiff (el Toby Ziegler de "The West Wing") i en aquest duel entre empresari i govern es nota molt que qui hi ha al darrere d'aquest projecte són els creadors de "Billions".

Al repartiment hi trobareu altres cares que sempre venen de gust veure com Kyle Chandler ("Friday Night Lights") o Quentin Tarantino, que posa la seva veu a la narració. La narració és clau per donar velocitat a la història i fer-la més excitant del que sembla juntament amb una bona selecció de cançons a la banda sonora.

"The tourist"

Semàfor Verd

A quina plataforma? HBO Max (3 de març)

De què va? És la nova sèrie de l'actor Jamie Dornan, conegut sobretot per "The Fall" i "50 ombres de Grey". Comença de forma idèntica a "El diable sobre rodes" de Steven Spielberg. Un home condueix per l'autopista i un camioner el comença a empaitar per intentar matar-lo. Doncs a la sèrie, que està ambientada a Austràlia, el camioner acaba provocant un accident i el conductor protagonista va a parar a un hospital completament amnèsic.

A partir d'aquí haurà d'investigar per saber qui és i descobrirà que algú el vol matar. La història és de thriller genèric però la clau aquí és el tractament. Ell es troba l'outback australià i la gent amb qui es va trobant és peculiar. La sèrie té un sentit de l'humor proper a "Fargo" però canvia les zones nevades per extensions desèrtiques.

D'aquesta manera, la intensitat inicial dona pas a escenes més aviat mundanes i quan esperaves estar enganxat pels girs de guió, ho estàs pels diàlegs, però tots dos elements combinen inesperadament bé alimentant-se l'un a l'altre i en Jamie Dornan aconsegueix jugar amb els dos registres sense dificultat.

"Winning Time"

Semàfor Verd

A quina plataforma? HBO Max (dilluns 7 de març)

De què va? Es tracta d'una sèrie sobre els Lakers dels anys 80. És a dir, els Lakers de l'espectacle, els de Magic Johnson i Kareem Abdul Jabbar. Aquesta noció del bàsquet com a espectacle és la clau de la sèrie.

Per algun motiu aquesta època dels Lakers és coneguda com l'"era showtime". Van convertir-se en un dels espectacles més enlluernadors dels anys 80 i van aconseguir popularitzar una NBA que no era el que és avui. El que fa la sèrie és explicar la gènesi d'aquesta transformació i per tant comença quan l'empresari Jerry Buss va decidir comprar l'equip l'any 1979. El seu objectiu, i cito textualment, era convertir-lo en "l'experiència més excitant de l'NBA".

A través seu la sèrie explica els canvis esportius, amb l'estil de joc veloç i vistós que va caracteritzar els Lakers d'aquella època i també els canvis fora de la pista, amb una estratègia pensada perquè els partits fossin pur entreteniment i que incloïa convèncer les estrelles de Hollywood perquè fossin a les graderies.

Al mateix temps, la sèrie també entra a fons en cadascun dels personatges claus de l'època. Evidentment de Magic Johnson, interpretat per un desconegut Quincy Isaiah que encaixa molt bé en el paper. Però també d'altres secundaris com Jerry West, un entrenador que estava marcat per una carrera de derrotes.

En cada episodi aconsegueix explicar la història de l'equip, de forma cronològica, entrar en la vida personal d'un dels personatges i fer referències de l'època fora de l'esport. En aquest sentit és ambiciosa, però aconsegueix ser força accessible.

La sèrie s'ajuda de recursos com ara noms i dades que apareixen en pantalla i també de la ruptura de la quarta paret. Els personatges es dirigeixen a l'espectador fent comentaris. Aquest recurs potser és el que és dubtós. Pot ser molest, sobretot perquè sovint fan aclariments que són innecessaris, t'ho donen tot molt mastegat però també perquè la utilitat d'aquest recurs normalment és generar complicitat amb els personatges i no cal en aquest cas. Els personatges ja generen prou simpatia sense ajuda.

En canvi, l'estil visual és molt encertat. Té l'aspecte d'haver estat gravat als 80, fins i tot amb el gra típic de l'època. La sèrie falseja diferents fonts: cintes de VHS, pel·lícules de 8 mil·límetres i fins i tot diapositives per poder mantenir aquest estil de forma realista. És un collage original que dona a la sèrie personalitat i dinamisme.

El resultat és una sèrie que està a l'altura de l'espectacle dels Lakers. Té estil, que és el que va definir aquest equip, i té cura de la història. Serà una sèrie que encantarà als aficionats al bàsquet, però que alhora té prou elements per cridar l'atenció i enganxar als que només tinguin un record difós d'aquesta època.

"One of us is lying"

Semàfor Groc

A quina plataforma? Netflix

De què va? Es tracta d'un misteri amb adolescent que beu de les pel·lícules d'adolescents de John Hughes. Comença d'una manera semblant a "El club dels cinc": cinc adolescents que no tenen res a veure entre si a l'institut i acaben junts castigats a la mateixa aula.

Un d'ells acaba mort i emergeix el misteri de saber qui l'ha matat. La sèrie està carregada d'estereotips i redunda en les mateixes trames de sempre de sèrie d'institut que en l'era d'"Euphoria" es fan especialment antiquades. Però si voleu una sèrie entretinguda potser li podem donar l'aprovat. Amb un cinc pelat, però.

Després de "¿Quién es Anna?" i "Vikings: Valhalla", que continuen a les primeres posicions de la llista de Netlix, "One of us is lying" està escalant posicions.

"Shining Vale"

Semàfor Vermell

A quina plataforma? Starzplay (6 de març)

De què va? És la nova sèrie de l'actriu Courteney Cox i si esteu temptats de donar-li una oportunitat, per allò de veure la Monica de "Friends", jo us dic: correu en direcció contrària. Ella està molt malament. Se la veu molt forçada, en part perquè ha perdut molta expressivitat.

No l'ajuda gens que la sèrie no sap què vol ser. És mig comèdia i mig sèrie de terror i no se'n surt amb cap de les dues coses. Explica la història d'una dona que se'n va viure a una casa nova amb la seva família després d'haver estat infidel al seu marit. Per començar de zero. I allà començarà a pensar que està posseïda. Moments de vergonya aliena intensos mirant aquest bunyol de sèrie.