Setge polític i judicial que deixa més en evidència l'Església espanyola
L'estat espanyol deixarà de formar part avui d'un club exclusiu d'estats. El club que formava juntament amb Itàlia d'estats que s'han negat a investigar formalment els abusos a menors comesos per l'Església.
El Congrés dels Diputats, d'una banda, i la Fiscalia, de l'altra, tiren endavant investigacions per analitzar escàndols com el que publicava El País fa unes setmanes: més de 600 casos de pederàstia entre religiosos, amb més de 1.200 víctimes, durant l'últim segle. A proposta d'Unides Podem, ERC i EH Bildu, i amb el suport de la resta de forces, excepte PP i VOX, el Congrés obrirà una comissió per passar comptes amb l'Església. El PSOE, que és qui tenia l'última paraula, finalment s'hi ha avingut.
En paral·lel, s'obre una segona via. Per primer cop la Fiscalia de l'Estat ha decidit agafar les regnes i demana a tots els fiscals superiors de l'Estat que recullin i li facin arribar totes les querelles i denúncies que estiguin tramitant sobre agressions o abusos sexuals a menors per part de religiosos.
Setge polític i judicial. Dos moviments, el del Congrés i el de la Fiscalia, que deixen més en evidència l'Església espanyola pel seu immobilisme i per l'opacitat amb què està abordant aquest tema. A diferència de l'Església francesa, l'espanyola es continua negant a autoritzar que sigui una comissió independent qui s'encarregui d'investigar els casos de pederàstia que s'acumulen als mitjans de comunicació i a les memòries de les víctimes, esperant que algú els doni credibilitat i aixopluc legal. La Conferència Episcopal tanca files amb els bisbats i s'ofereix a investigar per si mateixa els casos que recollia l'informe del diari El País. La mateixa institució que porta dècades tapant i silenciant abusos s'ofereix ara a investigar-los. Una idea que ni consola ni convenç.
El mateix papa Francesc demana transparència, sinceritat i solidaritat amb les víctimes dels més de 300.000 casos identificats a França en la macro-investigació independent publicada a finals d'any. Una lliçó d'honestedat i de responsabilitat social de l'Església francesa, que no només s'ha avingut a obrir les portes als investigadors independents, sinó que ha engegat un procés de reparació a les víctimes. Transparència. És això el que demanava el papa Francesc. Però l'Església espanyola hi respon tancant portes i finestres, fermant bé les catifes al terra.
Per sort, cada cop són més les víctimes, els supervivents dels abusos dels religiosos, que tiren pel dret. I parlen. Això sí, han de passar anys i moltes penes, que només ells coneixen, per atrevir-se a sortir a cara destapada, assenyalar l'abusador i explicar detalls, dates, llocs i postures per donar credibilitat a les seves històries. L'escriptor Alejandro Palomas, la setmana passada. Abans, el psiquiatre Miguel Ángel Hurtado, víctima d'abusos a Montserrat, i Manuel Barbero, pare d'un nen també víctima d'abusos als Maristes de Les Corts.
La veritat s'acaba obrint pas, per molts precintes que la cúpula de l'Església hi posi i per més que miri cap a una altra banda i maregi la perdiu.
