S'exhibeix a Madrid "El Dalí més gran del món": uns telons de 180 metres quadrats
Si parlem de l'obra de Salvador Dalí, el primer que ens ve al cap són les seves pintures. Però Dalí, com la majoria de genis, va tocar diverses tecles dins del món de les arts. A banda de pintor, també va ser escultor, gravador, escriptor i escenògraf.
I és aquesta última faceta seva, com a escenògraf, la que arriba a partir del 22 de desembre al Teatro Fernando de Rojas del Círculo de Bellas Artes de Madrid.
El Dalí escenògraf
És, possiblement, una de les facetes més desconegudes del geni altempordanès. L'any 1939, Salvador Dalí va escriure el llibret i va dissenyar els decorats i el vestuari d'un ballet titulat "Bacanal", que es va estrenar al Metropolitan Opera House de Nova York. Va ser un èxit i va estar en cartell durant dos anys.
Ara, tots els telons pintats per Dalí per decorar l'escenari d'aquell ballet es podran veure a Madrid en una exposició que porta per títol "El Dalí més gran del món". I és que les peces són immenses. Esteses a terra, ocuparien --per exemple-- tot l'espai de dos pisos: 180 metres quadrats.
Un ballet "paranoic"
Com hem explicat, Dalí també va escriure la història que es representava durant el ballet. L'obra relatava l'arribada del rei Lluís II de Baviera al mont de Venus, un mont de Venus que s'especula que podria ser el de la seva adorada Emperadriu Sissí. Tot plegat, amanit amb la música del Tannhäuser d'un altre geni, Wagner.
Dalí va qualificar "Bacanal" de "primer ballet paranoic". Anys després de la seva exitosa estrena a Nova York, l'espectacle va travessar l'Atlàntic i l'any 1967 es va representar a Mònaco. En acabat, tots els elements utilitzats en el decorat --inclosos els telons de Dalí-- van tornar als Estats Units i es van guardar en una universitat d'Indianapolis.
Allà s'hi van estar gairebé cinquanta anys, fins que van sortir a subhasta l'any 2019 i els va comprar el galerista madrileny Jorge Alcolea, que se n'orgulleix de poder-los ensenyar a tothom:
Tothom podrà passejar-se, ficar-se per dins i gairebé tocar aquesta obra de Dalí, la més gran del món.
Des que són a Madrid, els telons només s'han pogut veure parcialment una vegada l'any passat, però aquest serà el primer cop que es poden veure tots i en tota la seva extensió, cosa que només és possible en un teatre com el Fernando de Rojas.
Com són els telons?
Al teló principal s'hi pot veure un paisatge pla i oníric que envolta una imatge dels "Desposorios" de la Verge de Rafael Sanzio, que s'alça damunt d'un petit turó. Alguns experts interpreten que el paisatge pla s'inspira en l'Empordà i que les costelles que floten sobre el terra, que semblen l'esquelet d'una embarcació, són una picada d'ull a l'univers d'Andy Warhol.
Aquest teló principal va acompanyat de quatre telons més, les anomenades cametes, on hi ha pintades unes calaixeres que representen el subconscient i de les quals surten cranis i braços en descomposició.
El comissari de l'exposició, Jaime Vallaure, valora la troballa d'aquestes peces:
No és la primera escenaografia d'un pintor que es recupera, però la majoria o estan destrossades o no sabem on són. Aquest és un cas excepcional.
Ateses les dimensions dels telons, un conjunt que fa 180 metres quadrats, es dona per fet que Dalí no els va pintar sol, sinó que va tenir diversos ajudants. La seva autoria queda certificada, però, amb la seva firma, que va deixar estampada en una cantonada d'una de les peces.
Dalí, captivat pels ballets
Abans de "Bacanal", Salvador Dalí havia fracassat en diversos intents per portar a escena un ballet. Prèviament, als anys vint, ja ho va intentar sense èxit al costat del poeta Federico García Lorca.
El geni de l'Empordà volia fer una trilogia, de la qual "Bacanal" era la primera part. La segona es va titular "Laberint", però la tercera --que s'havia de dir "Sacrifici"-- ja no es va arribar a fer.
Exposició i ballet
Tothom que s'acosti al Teatro Fernando de Rojas no només podrà admirar els telons pintats per Dalí: també podrà veure un tast del ballet original que va escriure el pintor.
El que es va representar a Nova York fa 85 anys durava unes quantes hores i hi actuaven 35 ballarins, mentre que aquest petit tast concentra tota la història en només 60 minuts i l'interpreten tres ballarins. Tot i així, serveix per acostar-nos al món oníric, paranoic i surrealista d'un dels artistes catalans més universals.
