Signatures per blindar l'atenció a la discapacitat: "Són vulnerables, no se'n pot fer negoci"
Un grup de famílies de persones amb discapacitat intel·lectual i usuaris de la Fundació Ramon Noguera de Girona han decidit mobilitzar-se. Recullen signatures per intentar que prosperi la iniciativa legislativa popular (ILP) que han tirat endavant i que té per objectiu blindar l'atenció a les persones amb necessitats de suport.
Demanen que l'atenció recaigui, exclusivament, en entitats sense afany de lucre.
Albert Falgueras és membre del grup promotor de la iniciativa i diu que fa temps que es parlava de la possibilitat "que en la concertació social poguessin entrar entitats mercantils".
Aquest temor va ser el que els va portar a intentar evitar la gestió privada dels centres i que en poguessin fer negoci, ja que creuen que, si hi ha un benefici, "s'ha de destinar a la millora de l'atenció o a la millora de les instal·lacions".
En l'atenció a la discapacitat no hi pot entrar la lògica mercantil. La prioritat ha de ser la persona.
Un model d'èxit nascut al si de les famílies
Aquesta ILP no busca canviar el model assistencial, sinó protegir i millorar el que ja existeix. En aquest sentit, tant les entitats del tercer sector de la discapacitat com els promotors de la ILP consideren que és un èxit.
Des dels anys cinquanta i davant la manca de recursos públics, les famílies van començar a impulsar les primeres associacions per garantir una atenció digna a les persones amb discapacitat i lluitar contra la invisibilitat del col·lectiu.
Unes iniciatives que van néixer de forma informal i improvisada en pisos o locals comunitaris i que van anar evolucionant per donar pas a entitats i fundacions. Des de llavors, la concertació social ha recaigut majoritàriament i durant dècades en les entitats sense afany de lucre, que s'han hagut d'adaptar per complir amb els criteris que marca l'administració.
Volem blindar un model que s'ha demostrat que funciona.
Pels promotors de la ILP, aquestes entitats socials han esdevingut referents del model d'atenció a la discapacitat "per la seva vocació de servei, l'arrelament al territori".
Per això, creuen que si la concertació pot ser exclusiva "seria un reconeixement a la feina feta" i recorden que ja hi ha altres models de contractació en què poden optar les empreses mercantils, com per exemple els concursos públics.
D'ILP a esmena de la llei de provisió de serveis socials
El Parlament de Catalunya va admetre a tràmit la ILP a principis d'octubre de l'any passat i, poc després, les famílies ja es van organitzar per recollir signatures. N'han d'aconseguir, com a mínim, 50.000 abans del 28 de maig perquè es debati al Parlament.
Els promotors estan contents de com està anant la campanya de recollida i, de fet, diuen que ja han aconseguit més del 80% de les firmes. També han rebut el suport d'entitats del tercer sector vinculades a la discapacitat, com per exemple Dincat.
La ILP per la concertació social exclusiva ha coincidit amb el tràmit parlamentari de la futura llei de provisió de serveis socials. Una normativa que reconeix el paper del tercer sector social com a cooperador clau en la xarxa pública, però que no posa sobre la taula el debat de si cal blindar la concertació a les entitats sense afany de lucre. Per això, "tot i que la llei té aspectes molt positius, aquest queda coix".
S'ha pogut blindar al País Basc o Extremadura, per què no s'ha de poder blindar aquí?
Aquesta coincidència ha fet que la ILP sigui, doncs, complementària a la llei de provisió de serveis i, per tant, serà inclosa com a esmena en el debat parlamentari del nou marc normatiu.
