Funcionalitat i bellesa nòrdiques: sis edificis imprescindibles a Finlàndia
El tamboret més famós del món -Stool 60 -, la vaixella Bölgeblick, després arxiimitada, o els icònics sostres de la Biblioteca de Viipuri són alguns dels dissenys més celebrats d'aquesta parella emblemàtica d'arquitectes i dissenyadors finlandesos. Alvar Aalto (1898-1976) és considerat un dels mestres de l'arquitectura moderna i Aino Aalto (1894-1949) va ser una de les pioneres de l'arquitectura a Finlàndia. No obstant això, sovint ha estat invisibilitzada rere el nom del seu company.
Tant l'Alvar com l'Aino van estudiar arquitectura a la Universitat de Hèlsinki i, uns anys després, l'Aino va començar a treballar a l'estudi d'arquitectura que Alvar tenia a Jyväskylä. L'any 1925 es van casar i van fer un viatge de nuvis a Itàlia, un país que els va marcar i que va influenciar fortament la seva arquitectura.
Els dos arquitectes van treballar junts fins a la mort de l'Aino l'any 1949. Tres anys més tard, Alvar Aalto es va casar amb la també arquitecta Elissa Kaisa Mäkiniemi, amb qui va dur a terme més projectes arquitectònics.
Podem trobar alguns dels seus edificis als Estats Units, Alemanya, Rússia , però al seu país, Finlàndia, n'hi ha que són imprescindibles. Els arquitectes Anna i Eugeni Bach, ella finlandesa i ell català, ens han fet una selecció de sis edificis que no ens podem perdre si visitem el país escandinau.
Sanatori de Paimio (1929-1933)
El Sanatori de Paimio és un referent de l'arquitectura moderna. Tot i que es va construir com a sanatori per a malalts de tuberculosi arran d'un concurs guanyat el 1929, més endavant es va convertir en hospital general. Aquest projecte va significar un punt d'inflexió en la carrera dels Aalto, passant d'una arquitectura tradicional cap a una de plenament moderna i funcionalista, però amb una forta dimensió humana i detallista.
Ubicat en un entorn natural i tranquil, a prop de Turku, el complex es compon de diversos blocs ben orientats per aprofitar la radiació solar, la ventilació i les vistes, elements considerats essencials per a la recuperació dels pacients. El sanatori es va concebre com un "instrument mèdic".
El mobiliari, com la cèlebre cadira Paimio, també va ser dissenyat pels Aalto, amb l'objectiu d'afavorir la respiració dels malalts. El sanatori, actualment, està nominat per a ser Patrimoni Mundial de la UNESCO.
Universitat d'Otaniemi (1953-1967)
La Universitat d'Otaniemi va ser el darrer projecte en què Alvar Aalto va col·laborar amb Aino i és un exemple destacat de l'arquitectura moderna finlandesa. Està situada a l'oest de Hèlsinki, prop de la ciutat jardí de Tapiola. La península d'Otaniemi havia estat escollida després de la Segona Guerra Mundial com a nova ubicació per a la Universitat Tècnica de Hèlsinki.
Es va projectar el campus com un conjunt integrat en el paisatge, amb una disposició jeràrquica dels edificis al voltant d'un auditori central amb planta en forma de ventall, el volum del qual s'aixeca per sobre de tots els altres al capdamunt d'un turó i és el centre simbòlic del campus. L'ús predominant del maó vist aporta calidesa i coherència formal al conjunt. Els edificis combinen funcionalitat i formes orgàniques, creant espais oberts i rics en llum natural.
Casa a Muuratsalo (1952-1954)
És un dels millors exemples d'arquitectura residencial dels Aalto: una casa d'estiu i alhora un laboratori experimental en una illa al llac Päijänne. La casa es caracteritza especialment pel joc amb els materials.
Plantejada com un espai d'assaig arquitectònic, els Aalto hi van provar més de cinquanta tipus de maons i peces ceràmiques. L'orientació i el disseny busquen una integració total amb la natura. El mobiliari de la casa és d'Artek, la marca de mobles fundada el 1935 per Alvar i Aino.
Ajuntament de Säynätsalo (1949-1952)
Els Aalto van dissenyar un edifici on es barregen característiques pròpies amb altres derivades del seu viatge per Itàlia. El complex consta de quatre blocs de maó vermell sense esmaltar, un material poc habitual a Finlàndia en aquella època, combinats amb fusta fosca i detalls de coure.
L'estructura és visible a l'interior, amb bigues i cercles de fusta que permeten una ventilació natural eficient. La sala del consell és l'edifici que més destaca del conjunt i s'eleva com una torre per damunt de la resta de blocs que el conformen.
Edifici Nacional de Pensions de Hèlsinki (1953-1956)
Aquest edifici simbolitza la modernització de les institucions públiques a Finlàndia i el llegat dels Aalto en l'arquitectura social. L'edifici es caracteritza per un conjunt de volums esglaonats que envolten una plaça central.
Destaca la gran sala d'atenció al públic, amb grans lluernaris que aporten molta llum natural. El projecte reflecteix la voluntat dels Aalto de crear espais públics oberts i acollidors.
Universitat de Jyväskylä (1951-1971)
El campus es va integrar en un entorn natural amb edificis antics de maó vermell, material que els Aalto van mantenir. Els edificis es van organitzar en forma de ferradura al voltant d'un centre esportiu, separant el campus de la ciutat, però mantenint una connexió a través d'un camí de vianants.
Pel que fa als materials, a més del maó vermell, van utilitzar fusta, vidre i granit i, en els espais interiors, marbre, ceràmica i fustes nobles. El campus es va construir en dues fases: entre 1952 i 1953, es van aixecar l'edifici de pràctiques, un pavelló esportiu, els menjadors Lozzy i Lythy, la residència i el centre de calefacció central.
Durant la segona fase, entre 1954 i 1955, es van construir un segon pavelló esportiu, habitatges per al personal, així com una piscina coberta, un edifici principal i una biblioteca. Posteriorment, s'hi van afegir la casa d'estudiants i la Facultat d'Esports.
Pots veure el capítol complet d'"Animals arquitectes" dedicat a Anna i Eugeni Bach a la plataforma 3Cat.
