Slow Food Terres de Lleida té 60 cabres catalanes més, una raça autòctona recuperada fa dos anys
Fa prop de dos anys, un ramader de Sant Salvador de Toló, al Pallars Jussà, va descobrir que tenia exemplars de cabra catalana, una espècie que es considerava extingida des del 2005. Durant aquest temps, l'associació Slow Food Terres de Lleida ha treballat perquè aquesta espècie no desaparegui, fins al punt que ara ja té 60 exemplars més.
Redacció
1 min
L'Associació Slow Food Terres de Lleida ja té 60 exemplars més de cabra catalana, una raça autòctona que es va donar per extingida el 2005. L'objectiu és arribar al centenar d'exemplars.
El criador de l'únic ramat de cabra catalana, Artur Bòria, explica que aquesta raça té molts avantatges perquè té un aprofitament càrnic, una llet de molta qualitat i una gran capacitat per netejar el bosc ja que menja vegetació que altres animals refusen: "És una cabra que produeix poca llet però de molta qualitat. Està per veure quin profit se li podria treure. A més, és un animal que destaca per la seva interacció en una muntanya seca. Pot fer una feina molt important tenint en compte que en aquests moments hi ha una muntanya amb molta vegetació i, per tant, amb risc d'incendi".
25 famílies ja han apadrinat aquestes cabres des que fa més d'un any va començar aquest projecte de recuperació. L'associació Slow Food i la Universitat de Lleida treballen ara en un estudi de les seves característiques morfològiques perquè el govern torni a inscriure la cabra catalana en el registre de races autòctones.
Slow Food Terres de Lleida va iniciar un procés de recuperació d'aquesta raça gràcies a un petit ramat localitzat a Sant Salvador de Toló, al Pallars Jussà.
La cabra catalana és més grossa que les altres, té el braguer curt, la cornamenta cap enrere i les orelles caigudes, i va anar desapareixent després que els ramaders la van anar substituint per altres espècies.
El criador de l'únic ramat de cabra catalana, Artur Bòria, explica que aquesta raça té molts avantatges perquè té un aprofitament càrnic, una llet de molta qualitat i una gran capacitat per netejar el bosc ja que menja vegetació que altres animals refusen: "És una cabra que produeix poca llet però de molta qualitat. Està per veure quin profit se li podria treure. A més, és un animal que destaca per la seva interacció en una muntanya seca. Pot fer una feina molt important tenint en compte que en aquests moments hi ha una muntanya amb molta vegetació i, per tant, amb risc d'incendi".
25 famílies ja han apadrinat aquestes cabres des que fa més d'un any va començar aquest projecte de recuperació. L'associació Slow Food i la Universitat de Lleida treballen ara en un estudi de les seves característiques morfològiques perquè el govern torni a inscriure la cabra catalana en el registre de races autòctones.
Slow Food Terres de Lleida va iniciar un procés de recuperació d'aquesta raça gràcies a un petit ramat localitzat a Sant Salvador de Toló, al Pallars Jussà.
La cabra catalana és més grossa que les altres, té el braguer curt, la cornamenta cap enrere i les orelles caigudes, i va anar desapareixent després que els ramaders la van anar substituint per altres espècies.
