S'obre un procés sancionador contra BarcelonActua per la denúncia d'explotació laboral
Inspecció de Treball ha iniciat un procediment sancionador contra la Fundació BarcelonActua arran del cas d'una persona sense sostre i sense papers que va denunciar que, a canvi de residir a l'alberg de l'entitat, havia de fer feines de 20, 30 o 40 hores setmanals, amb algun episodi de fins a 46 hores.
Youssef Ikiss, de 29 anys, va denunciar la fundació a Inspecció de Treball després d'haver estat acollit més de mig any, a canvi de netejar, cuinar i, fins i tot, fer vigilància nocturna dels nois més joves acollits a l'alberg.
TV3 va fer-se ressò de la seva denúncia després que un altre noi acollit per l'entitat l'agredís i li seccionés mitja orella. Amb la resolució d'Inspecció de Treball, aquell fet es considera un accident laboral.
A Youssef Ikiss van haver-lo d'intervenir quirúrgicament per reconstruir-li l'orella seccionada mentre treballava a BarcelonActua
Per Ikiss i el seu advocat, Francesc Ros, és un triomf molt important. "Ho és perquè s'està reconeixent que hi ha una relació laboral encoberta per part de la fundació", assenyala l'advocat.
En Youssef estava desenvolupant realment una feina, amb un horari, amb una planificació, sense cobrar salari, sense un contracte formal i sense estar donat d'alta a la Seguretat Social. O sigui, totalment il·legal, apunta Ros.
Inspecció de Treball ha notificat l'acta d'infracció a les parts després de recopilar informació a través d'una visita a l'alberg on treballava el jove, seguida de dues compareixences requerides a la direcció de la fundació.
No era un voluntariat, considera Inspecció
Com altres nois, Youssef Ikiss no tenia on dormir ni tampoc documentació en regla. La Fundació BarcelonActua els acollia a canvi de treballar unes hores a la setmana al mateix alberg. Sense sou, sense contracte. Tot a canvi d'un sostre i amb la promesa de regularitzar-lo.
Des de la fundació en diuen "voluntariat" i argumenten que s'han inspirat en un model d'albergs per a turistes, on aquests no paguen per l'estada i, a canvi, ordenen, netegen, cuinen o fan feines de recepció.
En una comunicació escrita amb la fundació, la seva directora, Laia Serrano, explicava que "la idea és que el centre sigui bastant autogestionat" i que "és fonamental la implicació de les persones allotjades i de l'staff en aquestes tasques, ja que és part del seu procés integrador: assumir obligacions i responsabilitats, fomentar-los bons hàbits...".
TV3 ha pogut parlar amb una extreballadora d'un d'aquests albergs de la fundació, anomenats BACstations. "No crec que fos un voluntariat, el que feia en Youssef. Qui realment eren voluntaris eren aquelles persones que venen a fer una activitat amb els nanos i ja està."
Ell assumia una responsabilitat: una persona fent-se càrrec de 35 o 38 nanos al torn de nit. I si hi havia baralles o nens que havien consumit, havia de fer front a aquestes situacions, i no té ni formació ni està preparat per abordar-ho.
Si hi havia hagut excessos d'hores, la directora ho circumscrivia a moments puntuals i ho justificava: "Estem en temps de pandèmia, de restriccions i de quarantenes, i aquest factor ha desestabilitzat sovint el funcionament normal."
L'Ajuntament de Barcelona ha finançat alguns dels albergs
Les fonts de finançament són tant públiques com privades. BarcelonActua ha ingressat 360.608 euros de l'Ajuntament de Barcelona, principalment per la gestió de dos albergs de la fundació, segons dades obtingudes per petició de transparència.
Un dels dos centres amb finançament públic és on va estar treballant Youssef Ikiss, un alberg al carrer Bailèn de Barcelona, proper a l'Arc de Triomf.
La mateixa fundació va explicar a TV3 que el centre, on s'acollia una trentena de persones, comptava amb un treballador contractat laboralment i tres a temps parcial. La resta de feines les assumien els anomenats "voluntaris staff", persones immigrades com Youssef Ikiss sense formació específica.
Tiren de persones que no estan aprenent res. Simplement estan cobrint unes posicions que s'haurien de cobrir amb personal pagat i format. I venen la història que és un voluntariat, que se'ls ajuda, però indirectament s'estan aprofitant de tota aquesta gent, diu aquesta extreballadora.
Per la formadora en polítiques d'acollida de la Diputació de Barcelona Marisol Batalla, "la llei del voluntariat estableix el caràcter lliure dels voluntaris i no es pot entendre, en cap cas, que aquest pugui estar condicionat a través d'uns horaris que són extensos i al manteniment de condicions bàsiques com l'habitatge o la manutenció".
Batalla assenyala que aquesta manera de procedir "no té res a veure amb la integració social i fins i tot por ser segregador".
"Em faig responsable de tots els riscs de lesions que em succeeixin"
TV3 ha tingut accés a un altre document que la Fundació BarcelonActua fa signar a algunes d'aquestes persones, sense papers ni domini idiomàtic, categoritzades com a "voluntàries staff".
Algunes de les clàusules diuen el següent: "Em faig responsable de tots els riscs de lesions que em succeeixin". O també: "La meva persona, hereus o representants legals no realitzaran cap reclamació contra la Fundació BarcelonActua per lesió, dany o injúries que resultin d'actes de negligència perpetrats tan activament com passiva per participants de la Fundació BarcelonActua".
Els experts consultats per TV3 coincideixen que aquestes clàusules són nul·les. Ho argumenta el president de la secció de Dret Laboral de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, Enrique García Echegoyen:
Renunciar a un dret d'integritat física, moral, és nul, evidentment. Si hi afegeixes que les persones firmants no saben l'idioma i que no estan en un nivell d'igualtat, no aplicar-los la legislació laboral i aprofitar-ho per a un altre tipus de contracte ja indica que aquestes clàusules veritablement serien nul·les.
Hi coincideix el professor de Dret del Treball a la UPF Eusebi Colàs-Neila, que analitzant la Llei del Voluntariat qualifica d'il·legals aquestes clàusules de renúncia a qualsevol reclamació passi el que passi:
Entre les obligacions que ha d'assumir l'entitat, s'hi troba la contractació d'una assegurança que cobreixi els riscos de l'activitat desenvolupada pels voluntaris. Pels possibles danys que puguin patir i també pels que puguin causar en l'exercici de les seves tasques. Per tant, la clàusula que signen és il·legal.
Els experts consultats coincideixen que cap persona pot disposar o renunciar a drets fonamentals com el de la tutela judicial efectiva, és a dir, el dret de poder ser defensat de qualsevol greuge. "És una infracció vetada pel Tribunal Constitucional, en tant que es disposa a futur de manera incondicional sobre el dret a entaular un eventual futur procés judicial. És una clàusula nul·la de ple dret i sense cap efecte", apunta Colàs-Neila.
Antonio Madrid, professor de Filosofia del Dret a la UB, és taxatiu i afirma que no es pot acceptar aquesta clàusula en una relació de voluntariat: "Inclús seria rebutjada en una relació assalariada. No es tracta d'una relació mercantil, en què una part podria assumir determinats riscos a canvi d'una contraprestació econòmica."
En el document que firmen els voluntaris es detallen tasques com ara fer l'esmorzar, controlar que els nois més joves mengen, vetllar perquè hi hagi ordre a les habitacions, feines de recepció, netejar la cuina, supervisar la rentadora, fer rondes de nit o comunicar-se amb la responsable del centre al finalitzar el torn, entre d'altres.
Madrid assenyala que el llistat de tasques "bé podrien formar part d'una prestació laboral. A més de les funcions encarregades, al voluntari se li transfereixen unes responsabilitats, tant envers el funcionament del servei com en relació a l'atenció als menors, que requereixen una dedicació, una especialització i formació que excedeix el que està previst en la regulació de l'acció de voluntariat".
El jurista de la UB considera que "es poden trobar figures jurídiques per encabir aquest tipus de relació de contraprestació", i que "no s'hauria de configurar com una relació de voluntariat".
Per Batalla, més enllà de l'anàlisi jurídica, però, "es pot afirmar que aquest model no és igualitari" i acceptar aquestes clàusules i rols "és un acte de poder, que sotmet".
Porta oberta a noves reclamacions contra la fundació
Fonts del tercer sector asseguren que la pràctica d'aquesta fundació no és habitual i que no s'ajusta al model d'atenció, suport i acompanyament a les persones en situació de vulnerabilitat.
Per la seva banda, BarcelonActua no ha volgut fer declaracions a TV3 i assegura que ha interposat "escrit d'al·legacions contra la proposta d'acta d'infracció". Així mateix, apunten que duran a terme "totes les accions i recursos tant administratius com judicials per defensar el nom i la reputació de l'entitat".
De moment, Youssef Ikiss pot regularitzar la seva situació administrativa després que Inspecció deTreball hagi iniciat aquest procediment sancionador.
Ho pot fer a través de la via de l'arrelament laboral, perquè pot demostrar que ha tingut una relació de treball durant més de sis mesos. I ja pot aconseguir un permís de residència i de treball.
El seu advocat ha plantejat, alhora, diverses demandes als jutjats socials. Per aconseguir una indemnització pels danys i perjudicis derivats de la lesió a l'orella no coberta mèdicament, i pels salaris no percebuts durant els mesos en què Ikiss va treballar a la fundació.
La resolució d'Inspecció de Treball obre la porta a la possibilitat que altres persones que hagin estat treballant a la fundació puguin ser reconegudes com a treballadores i no com a voluntàries.
