Són germans i parella, pares de dos fills i volen casar-se
L'Ana i en Dani Parra viuen una història d'amor poc comú i que, ells són els primers a adonar-se'n, no sol estar ben vista a la societat: a més de parella, són germans per part de pare. Això suposa un entrebanc legal de cara al proper pas que volen fer en la seva relació: casar-se. Per a ells és tant un desig com una necessitat després d'haver tingut dos fills, que ja tenen 5 i 3 anys.
Germans coneguts en l'edat adulta
No van créixer com a germans i no es van conèixer fins que havien entrat en la vintena. Dels dos, l'Ana és la gran. Quan era petita el pare va deixar la família i en va fundar una de nova, de la qual va néixer en Dani. Ella recorda com el va trobar:
Jo sabia que ell existia i vaig contactar-hi per una xarxa social. A partir d'aquí vam començar a parlar, quedant per dinar i aquesta relació ens va unir i es va fer forta. Tothom se'n va adonar, menys nosaltres.
Assumir els sentiments que van néixer entre tots dos va ser una fase dura. Els va costar acceptar-ho quan ja compartien pies com a amics.
Primer lluitàvem contra nosaltres mateixos, però va arribar un moment que cada vegada estàvem més bé junts, i era una realitat, per molt que no volguéssim. Jo vivia sola, tenia despeses. Ell treballava a prop i venia sovint. Al final només anava a casa seva a dutxar-se i a canviar-se de roba. Per comoditat, vam decidir viure junts.
Amor i tabú en lluita
En Dani recorda el moment del primer petó, i de com això va trencar una barrera.
Va ser un impuls, gens premeditat. L'endemà vam pensar que n'havíem de parlar, però ho vam anar deixant córrer fins que la situació va seguir i seguir i ens ho vam haver de plantejar.
Plantejar-se les coses, en un cas com el de l'Ana i en Dani, era una tasca doble. Calia fer-ho en el vessant personal de la parella, però també de portes en fora.
Ens vam dir que, moralment, socialment, no estava bé, però ho sentíem i hi estàvem còmodes.
L'Ana recorda que en algun moment van pensar a deixar-ho córrer per la por a les complicacions emocionals d'haver de portar una doble vida.
No ens plantejàvem treure a la llum aquesta relació i tampoc volíem viure sempre amagats, amb por, o no viure una vida normal i feliç. Crec que no hagués estat sa ni bo per a ningú.
La problemàtica genètica en la paternitat
Com tantes parelles estables, per a l'Ana i en Dani van arribar al moment de voler ampliar la família. I això podia constituir un nou problema, ara de consideració biològica. Abans de decidir-se, van prendre les mesures que els van semblar oportunes.
Totes les dones embarassades tenen por que el fill no vingui bé. Nosaltres, a més, teníem la consanguinitat. Aleshores, abans de quedar-me embarassada vam anar a parlar amb especialistes: ginecòlegs, genetistes... Les proves que ens van fer van donar el resultat que el risc de malalties recessives era tan baix com en qualsevol parella.
Buscant una escletxa en una legislació inflexible
Pel que fa a legalitzar la situació, les perspectives són minses. El Codi Civil impedeix clarament que dues persones amb un vincle sanguini col·lateral es puguin constituir en matrimoni. Tampoc no podrien declarar-se parella de fet.
En Dani vol deixar clar que les seves intencions no tenen res a veure amb un caprici, i que són molt més una inquietud.
No volem la festa del casament en sí, sinó els drets d'un matrimoni normal i corrent. Amb un paper signat tens més avantatges, com la cobertura dels nens.
Els advocats els han advertit que la llei és molt clara, però, tot i això, treballen per trobar una escletxa, algun argument jurídic que impulsi la seva causa.
Podem demostrar que l'Ana ha crescut només amb la seva mare, en un nucli monoparental, i que el pare mai es va fer càrrec de la criança.
Vàlid o no, és un principi. D'altra banda, l'Ana i en Dani comencen a guanyar visibilitat en els mitjans i el seu cas és cada vegada més públic. Tal vegada la pressió de l'opinió pública pot ser un impuls a la seva demanda. Si ho aconsegueixen, faran història en els registres moderns com la primera parella coneguda de germans que arriba al matrimoni.
