El PP guanya a l'Aragó, però perd 4 diputats i necessita Vox, que dobla resultats amb un 22% escrutat
Els primers resultats de les eleccions a l'Aragó, amb un 22% de vot escrutat, deixen clara la victòria del PP amb 24 diputats, seguit dels 20 del PSOE i, sobretot, la gran crescuda de Vox, amb 14 diputats. La Chunta Aragonesista en té 6, Aragó Existeix en tindria dos i el PAR, un, fins ara.
Són uns resultats en línia amb el que avançava a les vuit el sondeig de GAD3 per a Aragó Televisió.
Vox doblaria resultats
Pendents del recompte de vots, el PP hauria tornat a guanyar les eleccions a l'Aragó d'aquest diumenge, amb Jorge Azcón al capdavant, i aconseguiria una forquilla de 26-29 diputats.
El 2023 en va aconseguir 28 i per governar continuaria necessitant Vox, un partit que sortiria enfortit perquè, segons el mateix sondeig, hauria doblat escons, i passaria de 7 a 13-14.
A les Corts de l'Aragó cap partit ha aconseguit mai la majoria absoluta.
El PSOE, que ha presentat l'exministra i portaveu del govern espanyol Pilar Alegría, hauria rebut un vot de càstig, amb una forquilla de 17-18 escons. Ara en tenia 23 i els pitjors resultats en aquesta comunitat eren els 18 escons que va aconseguir Javier Lambán el 2015, amb la diferència que llavors Podem tenia més pes.
Segons aquesta enquesta a peu d'urna que ofereix 3CatInfo, la Chunta Aragonesista (CHA), que havia fet de frontissa en eleccions anteriors, milloraria una mica: els 3 diputats que té podrien ser 4 o 5.
Terol Existeix, ara amb 3, es presenta a la resta de circumscripcions amb el nom d'Aragó Existeix i podria quedar-se igual o perdre'n un.
Esquerra Unida-Sumar aconseguiria 1 o 2 escons. Ara en té 1.
Podem, ara amb 1, no tindria representació. També perdria l'únic diputat que tenia el PAR, el Partit Aragonès, un altre partit que tradicionalment havia decantat el govern cap a un costat o l'altre. Tampoc seria a les Corts aragoneses el partit d'extrema dreta S'ha Acabat la Festa.
Segons el sondeig, hi hauria sis partits amb representació, en comptes dels vuit actuals.
Més participació
La participació en aquestes eleccions ha estat del 70,81%, més de quatre punts per sobre de les anteriors, que va ser del 66,54%.
A més, cal tenir en compte que, per primera vegada, les autonòmiques aragoneses no coincidien amb les municipals. El vot per correu ha caigut un 37% respecte a les eleccions del 2023.
Baròmetre de les eleccions espanyoles
Aquestes eleccions autonòmiques s'havien de fer el maig de l'any que ve, però Jorge Azcón va decidir avançar-les quan no va poder tirar endavant els pressupostos amb Vox.
Per als ciutadans aragonesos, potser no hi ha hagut un canvi substancial, però des de la perspectiva de la direcció del PP de Madrid reforça el missatge que no es pot governar sense pressupostos i contribueix a desgastar Pedro Sánchez.
L'avançament electoral segueix la mateixa estratègia que es va aplicar a Extremadura, on el PP de María Guardiola va guanyar les autonòmiques, però no va aconseguir la majoria absoluta desitjada.
El resultat d'aquest diumenge pot donar pistes sobre els moviments de fons de la política espanyola.
Aragó es considera, de fet, un baròmetre electoral de l'Estat perquè, en les eleccions generals, el resultat a la comunitat autònoma acostuma a assemblar-se molt al del conjunt d'Espanya. És el que ha passat des de la restauració de la democràcia. El 2015 un grup de sociòlegs i politòlegs van publicar un llibre titulat "Aragón es nuestro Ohio", l'estat nord-americà que marca qui guanya la Casa Blanca.
Durant la campanya electoral, PP i Vox han fet servir els greuges amb Catalunya per esperonar l'electorat, com les llengües pròpies de l'Aragó (català i aragonès), el litigi amb les obres del monestir de Sixena i el finançament autonòmic.
