El PP guanya a l'Aragó, però depèn més de Vox, que dobla diputats, mentre el PSOE es desploma
Els resultats de les eleccions a l'Aragó donen la victòria al PP amb 26 diputats, 2 menys dels que va aconseguir a les eleccions del 2023. El PP de Jorge Azcón continuarà necessitant Vox per governar i és un partit que surt clarament enfortit, perquè dobla escons, passant de 7 a 14.
El PSOE, que es presentava amb l'exministra i portaveu del govern espanyol Pilar Alegría, perd cinc escons i queda amb 18. Són els mateixos escons que va treure el 2015 Javier Lambán, els pitjors resultats del partit fins ara, amb la diferència que llavors Podem tenia més pes.
La Chunta Aragonesista també surt guanyadora dels comicis, perquè també dobla diputats: de 3 a 6.
Aragó Existeix en treu dos, un menys que fins ara, i Esquerra Unida-Sumar manté un diputat.
Els partits amb representació a les Corts passen de 8 a 6, perquè desapareixen Podem i el PAR, el Partit Aragonesista, que no han aconseguit prou vots per entrar.
A les Corts de l'Aragó cap partit ha aconseguit mai la majoria absoluta.
La derrota d'Alegría i el triomf d'Azcón
A la primera intervenció que ha fet després de l'escrutini, Jorge Azcón s'ha presentat com el clar guanyador i el líder del partit que tornarà a governar. "Hi ha un missatge clar, nítid i inequívoc: el PP ha guanyat les eleccions."
Sense entrar a valorar els resultats de Vox, ha advertit a Pedro Sánchez que la seva fi s'acosta:
Tic, tac, el sanchisme s'acaba.
El candidat de Vox, Alejandro Nolasco, ha dit que "ha guanyat el sentit comú" i ha perdut "l'estafa del bipartidisme", i ha presumit de resultats:
També l'Aragó vol el doble de Vox.
Abans ha parlat la socialista Pilar Alegría, que ha acceptat la derrota. Ha reconegut que el PSOE no ha tret un bon resultat i ha dit que liderarà "una oposició seriosa i responsable":
Seguirem defensant l'Aragó, recorrent el territori i escoltant els ciutadans.
Creix lleugerament la participació
En aquestes eleccions avançades, la participació ha estat del 67,5%, un punt més que a les del 2023.
Aquí cal tenir en compte que, per primera vegada, les autonòmiques aragoneses no coincidien amb les municipals.
El vot per correu ha caigut un 37% respecte a les eleccions anteriors.
Baròmetre de les eleccions espanyoles
Aquestes eleccions autonòmiques s'havien de fer el maig de l'any que ve, però Jorge Azcón va decidir avançar-les quan no va poder tirar endavant els pressupostos amb Vox.
Per als ciutadans aragonesos, potser no hi ha hagut un canvi substancial, però des de la perspectiva de la direcció del PP de Madrid reforça el missatge que no es pot governar sense pressupostos i contribueix a desgastar Pedro Sánchez.
L'avançament electoral segueix la mateixa estratègia que es va aplicar a Extremadura, on el PP de María Guardiola va guanyar les autonòmiques, però no va aconseguir la majoria absoluta desitjada.
El resultat d'aquest diumenge pot donar pistes sobre els moviments de fons de la política espanyola.
Aragó es considera, de fet, un baròmetre electoral de l'Estat perquè, en les eleccions generals, el resultat a la comunitat autònoma acostuma a assemblar-se molt al del conjunt d'Espanya. És el que ha passat des de la restauració de la democràcia. El 2015 un grup de sociòlegs i politòlegs van publicar un llibre titulat "Aragón es nuestro Ohio", l'estat nord-americà que marca qui guanya la Casa Blanca.
Durant la campanya electoral, PP i Vox han fet servir els greuges amb Catalunya per esperonar l'electorat, com les llengües pròpies de l'Aragó (català i aragonès), el litigi amb les obres del monestir de Sixena i el finançament autonòmic.
