Surt a passejar per recomanació del metge i troba un tresor d'or del segle VI a Noruega
Un home noruec descobreix amb un detector de metalls unes rares joies d'or del segle VI, un tresor que els arqueòlegs consideren la "troballa d'or del segle" a Noruega.
Els nou penjolls, tres anells i 10 perles d'or, pesen una mica més de 100 grams, daten del voltant de l'any 500 dC. Segons els experts, el disseny i del gravat d'un tipus de cavall de la mitologia nòrdica, les converteix en peces úniques.
Poc s'ho pensava Erlend Bore de Sola, un responsable de seguretat alimentària en una cooperativa noruega, que el detector de metalls que acabava de comprar per distreure's mentre caminava li faria trobar un tresor.
A Noruega, tots els objectes anteriors a l'any 1537, i les monedes anteriors a l'any 1650, es consideren propietat de l'Estat i s'han de lliurar. La troballa passa a ser propietat del govern noruec, però Erlend i el propietari del terreny on es va trobar l'or, rebran una recompensa que s'hauran de repartir. El valor de l'or d'aquesta troballa ja és important fins i tot avui, tot i que la valoració de la troballa i la recompensa encara no s'ha fet.
"Pensava que eren monedes de xocolata"
Amb 51 anys i una feina sedentària, el fisioterapeuta i el metge de capçalera van recomanar a l'Erlend fer més exercici. "De petit volia ser arqueòleg i vaig pensar a comprar un detector de metalls per buscar objectes arqueològics, com a hobby", diu Bore.
Va estrenar l'aparell a principis de juny aprofitant els seus passejos, en part per anar a la recerca del tresor, però sobretot per tenir una afició que el fes aixecar del sofà.
Un dia, a finals d'agost, va anar a Rennesoy, una illa prop de Stavanger, la seva ciutat. Després de buscar durant hores, només va trobar una vella moneda de 10 cèntims. Estava a punt de marxar quan aquest arqueòleg aficionat, fent una última ullada al paisatge, va pensar: "si això fos fa molt de temps, on buscaria?", ha explicat al digital NRK
"Llavors em vaig fixar en un penya-segat, on hauria pujat si hagués caminat des del mar cap al camp de Rennesoy", diu. I no va haver de buscar gaire, de seguida el detector va començar a xiular.
"Al principi vaig pensar que eren monedes de xocolata o monedes del Capità Sabertooth", diu Erlend, referint-se a un pirata noruec de ficció. "Va ser totalment irreal".
Va fer una cerca ràpida a Google per saber què tenia entre les mans, explica. "La freqüència cardíaca i l'adrenalina se'm van disparar amb força. De sobte, tenia un tresor d'or a les mans", relata Erlend.
De seguida, l'Erlend va marcar el lloc de la descoberta i va trucar als arqueòlegs que es van fer càrrec de la recerca a la zona.
Archaeological find of the century in Stavanger region in Norway! https://t.co/PvEYcWykQa @StvAftenblad pic.twitter.com/TCxAsB1he4
Arkeologisk museum (@ArkmuseumUiS) September 7, 2023
La troballa d'or del segle a Noruega
"Aquesta és la troballa d'or del segle a Noruega. Trobar tant or al mateix temps és extremament inusual", diu el director Ole Madsen del Museu Arqueològic de la Universitat de Stavanger, on es troben les peces.
Segons el professor associat Håkon Reiersen del Museu Arqueològic, els penjolls d'or daten al voltant de l'any 500 dC, és a dir, del període de migració a Noruega. Aquests penjolls d'or semblen monedes d'or, però s'anomenen "bracteats". Un bracteat és una medalla d'or plana, prima i d'una sola cara. No s'utilitzaven per comprar o vendre mercaderies, sinó que es portava com a joia i es van produir al nord d'Europa, principalment durant el període migratori germànic de l'edat del ferro.
"Els nou bracteats i perles d'or han format un collaret molt vistós. Les joies eren fetes per joiers experts i les portaven els més poderosos de la societat. És molt rar trobar tants bracteats junts. A Noruega, no s'ha fet cap descobriment semblant des del segle XIX, i també és un descobriment molt inusual en un context escandinau."
El professor Reiersen explica a la publicació de la Universitat de Stavanger, que moltes de les grans troballes de bracteats que s'han fet a Escandinàvia, havien estat enterrades cap a mitjans del segle V, just al final del període migratori. "Probablement va ser una època de crisi, amb anys dolents, deteriorament del clima i la pesta. Les nombroses granges abandonades a Rogaland d'aquesta època poden indicar que la crisi va afectar especialment la zona", diu Reiersen.
El context històric i les troballes similars, fan pensar a Reiersen que "probablement es tracta d'objectes de valor amagats o oferts als déus en un moment tan dramàtic".
Rars gravats del cavall d'Odí
Fins ara, s'han trobat aproximadament 1.000 bracteats d'or a Escandinàvia. El professor Sigmund Oehrl del Museu Arqueològic, expert en bracteats i els seus símbols, destaca que els penjolls d'or de Rennesoy són d'un tipus molt rar, que mostren el gravat d'un cavall en una forma desconeguda fins ara.
"Els símbols dels penjolls solen mostrar el déu Odí curant el cavall malalt del seu fill Balder. En el període de migració, aquest mite es va veure com un símbol de renovació i resurrecció, i se suposava que donava protecció i bona salut al portador de la joia."
Als bracteats de Rennesoy, però, només es representa el cavall. Un cavall similar, representat juntament amb monstres que semblen serps, que només s'han trobat en un parell de bracteats d'or trobat a Rogaland i al sud de Noruega, explica Oehrl.
"En aquests penjolls d'or, la llengua del cavall penja, i la seva postura enfonsada i les cames retorçades mostren que està ferit. Com el símbol cristià de la creu, que es va estendre a l'imperi romà exactament en aquesta època, el símbol del cavall representava la malaltia i l'angoixa, però al mateix temps l'esperança de curació i una nova vida", diu Oehrl.
