És notícia:
El vuitè capítol d'"A mi també em passa" tracta la importància de posar límits
El vuitè capítol d'"A mi també em passa" tracta la importància de posar límits

També et costa dir no? Aprenem a posar límits a "A mi també em passa"

Aprendre a dir no i posar límits com un acte d'amor i autocura és la clau del nou capítol, amb Pau Joanmiquel i la psicòloga Estrella Dorca
4 min

Per què ens costa tant dir no? En un món accelerat i ple d'exigències, posar límits clars sovint es confon amb egoisme o debilitat. Però aprendre a dir que no és clau per a la salut mental i l'amor propi.

És una de les dificultats emocionals més comunes i la protagonista del vuitè capítol d'"A mi també em passa", presentat per Pau Joanmiquel: la por de posar límits. La psicòloga Estrella Dorca ens comparteix la importància de saber dir que no pel nostre benestar emocional.

Per què és tan difícil dir no?

"Hi ha una línia molt fina entre ser una bona persona i deixar que trepitgin els teus límits", apunta Dorca. Segons la psicòloga, posar límits ens resulta difícil per diversos motius:

  • Educació rebuda. Ens han educat per ser amables, complaents i posar els altres per davant.
  • Pressió social. La por al rebuig o a no encaixar.
  • Patrons de gènere. A les dones, tradicionalment, se les ha educat per ser més submises.

Tal com destaca Estrella Dorca, "dir ‘no' pot generar culpa o por al rebuig si venim d'un entorn on agradar i complir són els valors centrals".

Com aprendre a posar límits sense culpa

Moltes persones podem sentir malestar (culpa o angoixa) en el moment de prioritzar-nos, perquè "entra en conflicte amb allò que ens han ensenyat", explica la psicòloga. Però alhora és clara i contundent amb la idea que "posar límits no és egoisme, és responsabilitat emocional: una forma de cuidar-nos i de cuidar els altres, també".

Per reduir la culpa i aprendre a dir no, destaca:

  • Treballar l'autoestima i l'autoconeixement.
  • Reconèixer que dir "no" és cuidar-se.
  • Deixar de veure els límits com una agressió i començar a veure'ls com una protecció.

Quan diem que sí per por

Una de les grans barreres a l'hora de posar límits és la por a la resposta de l'altra persona. Dorca hi insisteix:

Si sempre diem que sí per por a com reaccionarà l'altre, acabem vivint segons les seves necessitats i no les nostres.

Per aquest motiu, és rellevant saber les claus per gestionar aquesta por, segons la psicòloga:

  • Conèixer-se millor. Saber què necessitem ens dona força i empenta.
  • Assumir que posar límits pot incomodar, però és necessari.
  • Acceptar que les relacions autèntiques es basen en el respecte mutu.

Una altra reflexió de l'episodi és que, en l'esfera pública, sovint apareix la crítica que els joves "som una generació de vidre", però Estrella Dorca ho matisa: "Ara ens atrevim a parlar del que abans era tabú, i això no és debilitat, és valentia."

És evident, com destaca l'experta, que aprendre a tolerar la frustració és clau per créixer. Ara bé, cada persona viu la imposició dels límits d'una manera diferent, "segons el seu entorn, personalitat i vivències", explica. La manca de límits durant la infància, per exemple, pot dificultar posar-ne de grans.

Com saber si un sí és genuí o forçat?

L'episodi també va tractar sobre com diferenciar quan accedim a fer alguna cosa per voluntat pròpia o per pressió. La psicòloga ho té clar:

"Un sí genuí neix des de la llibertat. Si després et sents malament, potser aquell sí no era autèntic."

Aquests són alguns dels símptomes d'un sí forçat, d'acord amb Dorca:

  • Incomoditat, tensió o malestar intern.
  • Sensació de traïció cap a una mateixa.
  • Cansament emocional posterior.

Posar límits en les relacions (i no perdre-les pel camí)

Sigui en una amistat, en una relació de parella o laboral, segons Estrella Dorca, quan no hi ha límits, les relacions poden esdevenir "desiguals o tòxiques".

És vital saber dir no en qualsevol relació i la psicòloga ens explica com fer-ho:

  • Comunicació assertiva.
  • Empatia.
  • Claredat emocional.

Recomana començar per petits gestos, perquè "no cal justificar-ho tot, ja que un no ferm i respectuós és suficient", reconeix. El fet de tenir la necessitat de "justificar-nos constantment neix del temor al rebuig", explica. I comparteix altres consells útils per començar a posar límits:

  • Practica dir no amb seguretat i sense excuses.
  • Recorda que posar límits no és tancar portes, és obrir espai per estar millor.
  • Si tens por de perdre amistats, revisa la qualitat del vincle: el respecte ha de ser mutu.

També és important no assumir que posar límits a la parella és trair l'amor: "La parella no pot endevinar què ens incomoda". Apunta que "si no ho expressem, acumularem frustració". I afegeix:

"Els límits són indispensables per a una relació saludable."

Però igual que ens costa dir no, sovint també ens costa acceptar-lo quan el rebem. "Quan algú ens diu no, no ens està rebutjant com a persona, sinó que està posant un límit", aclareix l'experta, i ens dona les claus per gestionar els límits de les altres:

  • Desenvolupar empatia.
  • Practicar l'escolta activa.
  • Evitar personalitzar el rebuig.

En un context social que ens exigeix constantment estar disponibles i ser productives, ser capaces de posar límits és un acte de rebel·lia i necessitat. Perquè, com diu Estrella Dorca, "posar límits és estimar-se i respectar-se".

El més llegit

Avui és notícia