Tinc burnout? Els senyals per detectar i superar la síndrome del treballador cremat
Hi ha dies en què costa més llevar-se, concentrar-se o arribar a tot. Quan aquest cansament es cronifica, la desmotivació s'instal·la en el dia a dia i el cos comença a parlar a través d'ansietat, insomni o apatia; ja no ho considerem només estrès. És el que coneixem popularment com "burnout", la síndrome del treballador cremat.
La sociòloga Cristina Sánchez i la psicòloga Elena Puig Guitart aborden aquesta realitat cada cop més freqüent a la sèrie "Com ho portes?" de Catalunya Ràdio i reflexionen sobre un estat anímic que va més enllà de la feina i que està lligat a un ritme de vida accelerat.
Estem sobrepassats per la vida.
El burnout està condicionat per diversos factors:
- La hiperproductivitat
- La sensació constant de falta de temps
- Una exigència social --i pròpia-- cada cop més alta
- La cura de persones
Tot i això, Puig Guitart puntualitza que també hi intervenen aspectes individuals: hi ha persones més predisposades a veure's afectades per aquest esgotament laboral i d'altres que saben relativitzar més.
En aquest punt, la sociòloga valora que l'essencial és prendre consciència de com de sobrepassats estem per aquesta situació i de quin és el grau d'insatisfacció a escala vital.
La matriu d'Eisenhower: aprendre què és realment important
Aturar-se, sortir del pilot automàtic i revisar quin lloc ocupen la feina i les obligacions laborals en la nostra vida és clau per entendre i valorar l'estat. Elena Puig Guitart proposa la matriu d'Eisenhower, que és un sistema que ajuda a diferenciar entre les coses urgents i les importants.
La psicòloga destaca que, en estats d'estrès, la tendència habitual és la de col·locar-ho tot al mateix nivell: tot és urgent i tot és important, i això genera una pressió constant.
Hi ha coses de què m'he d'ocupar, però no preocupar.
Afegeix que prioritzar, delegar o simplement acceptar que algunes coses poden esperar és un canvi petit però profund.
Aquesta exigència social constant d'estar a l'altura i de la manera més ràpida possible pot provocar una desconnexió amb un mateix. "Ens desconnectem del ritme del nostre cos; vivim en una societat que ens demana un horari concret, vagi bé o no per a la salut", conclou Cristina Sánchez.
Estrès i burnout: on és el límit?
No tot estat nerviós és necessàriament burnout, per aquest motiu la psicòloga indica alguns senyals que apunten que l'estrès s'ha sobrepassat i es tracta d'una situació d'esgotament laboral:
- Cansament persistent, fins i tot després de descansar
- Dificultats per dormir o desconnectar
- Apatia o desmotivació general
- Canvis en la gana
- Sensació de "no puc més" davant de situacions habituals
Els punts clau per diferenciar entre un estat i l'altre són la intensitat i la continuïtat. Si aquests símptomes s'allarguen en el temps i no només es limita a un estat de cansament generalitzat, sinó que es té aquella sensació d'estar sobrepassat per la situació, parlem de burnout.
Consells per sortir del burnout
- Prendre'n consciència. El primer pas és adonar-se que hi ha un problema i que no es tracta d'estrès puntual. Reconèixer-ho permet deixar de normalitzar el malestar i començar a posar-hi solució.
- Revisar la relació amb la feina i què aporta. La sociòloga incideix en el fet que socialment la feina juga un fort component identitari, i dins d'aquesta idea, reivindica el valor de posar-la en context i veure'n la part positiva (com per exemple la capacitat de sostenir altres parts de la vida que sí que són significatives).
- Conèixer els fluxos. És essencial localitzar els punts de bloqueig o moments del dia en què es topa amb el malestar. D'aquesta manera, es prioritzen les tasques i es rebaixa la urgència d'allò que no és realment necessari. "Si ens preocupem en excés, l'estrès i l'estat de burnout creixen, i no ens deixen fer res més", diu la sociòloga.
- Autocura. Dedicar temps a la salut física, mental, emocional i social és essencial.
- Parlar. És especialment important mantenir els vincles amb els altres, parlar i compartir el que ens passa, ja que aquest alliberament es converteix en una "vàlvula d'escapament" clau.
- Prioritzar-se (i escriure-ho). Escriure què es necessita, què és important, què es vol prioritzar, i reservar un temps per compartir amb un mateix, com es faria amb qualsevol altra cita.
- Fer agraïments. Davant les sensacions de buit o desesperança que sovint envolten aquests processos, les expertes recomanen apuntar al final del dia cinc coses per les quals sentir gratitud. És una manera d'entrenar el cervell per sortir del biaix negatiu i posar el focus en tot allò que suma.
- Revisar la relació amb el problema. No només importa què passa, sinó com s'interpreta el malestar i l'entorn laboral. La manera com es valora la feina, les demandes o els companys pot comportar més càrrega negativa o, al contrari, ajudar a equilibrar la balança.
"Ets més que una persona treballadora"
"La vida no és una pel·lícula ensucrada", apunta la sociòloga Cristina Sánchez, ni tampoc el mirall idealitzat de "rics i pseudorics" que veiem a les xarxes. La felicitat, defensa, s'ha d'entendre com una construcció pròpia que cal trobar en la quotidianitat.
En una situació de burnout, la psicòloga Elena Puig Guitart fa un recordatori determinant: "Ets més que una persona treballadora." Reconèixer-se en aquesta pluralitat --en els vincles, el temps propi i els interessos-- permet que el malestar es reparteixi i que el desgast causat per la feina deixi d'ocupar-ho tot.
