Tomàs Molina: "El món no s'està acabant. No podem estar sempre espantant la gent"
Aquests dies s'està portant a terme la COP28, la cimera del clima, a Dubai. El seu president, Ahmed al-Jaber, és ministre d'Indústria dels Emirats Àrabs, però també és directiu d'una empresa de petroli. Pocs dies abans que comencés la cimera, Ahmed al-Jaber va assegurar que no hi ha estudis científics que demostrin que calgui posar fi als combustibles fòssils per limitar l'escalfament global.
Per comentar aquesta i altres polèmiques, "Col·lapse" ha comptat amb el meteoròleg Tomàs Molina i l'economista i exdiputat de la CUP Josep Manel Busqueta. D'entrada, tots dos han deixat clara la seva postura: Molina ha dit que la cimera serveix de molt i que no suporta que sempre es diguin només les coses dolentes. Per la seva banda, Busqueta ha definit la trobada com a "espectacle bastant dantesc" i ha negat la seva utilitat.
El meteoròleg ha assenyalat que la tendència està canviant i que les cimeres contribueixen a la millora de la situació: "Abans de l'Acord de París, la COP21, el 2015, el camí que se seguia ens portava a augmentar la temperatura del planeta uns cinc o sis graus abans d'acabar el segle. Ara, aquest camí és impossible. Ara es vol limitar a tres graus, que és dolent, però hi ha diferència. No podem estar sempre espantant la gent. El món no s'està acabant, està canviant."
Busqueta ha contestat: "No som conscients de la situació crítica que podem arribar a tenir i aquestes cimeres no hi posen prou èmfasi." I ha afegit: "Nacions Unides està dient que ens podem plantar, al voltant del 2050, amb mil milions de persones refugiades. Actualment, tres milions de persones refugiades sobre les fronteres de l'espai europeu ja estan fent saltar un feixisme postmodern. Imagina't, doncs, què passarà quan mil milions de persones pressionin sobre les fronteres dels territoris on encara es pugui viure."
La viabilitat del decreixement
L'economista ha explicat que s'han de començar a activar mecanismes com el decreixement econòmic: "Hem de començar a planificar l'economia tenint en compte que els recursos que encara ens queden han de servir per produir allò que és necessari per a la vida. I la distribució no s'ha de fer segons els preus perquè, segons els preus, només poden consumir els que tenen diners." Busqueta també ha dit: "L'accés a l'aigua, a l'energia, a l'alimentació, a l'habitatge, ha de ser per a tothom perquè tenim dret a aquests elements de reproducció de la vida. Això s'ha de produir col·lectivament com la sanitat o l'educació, per exemple."
Tomàs Molina ha posat en dubte que això sigui possible. El meteoròleg ha assenyalat que no hi ha països comunistes i que la gent decideix que continuï així a través del vot. I ha afegit: "Arribar a un acord mundial en aquest tema, crec que serà difícil."
